Estany de Banyoles – Santa Maria de Porqueres – Sant Patllari – Les Estunes

Caminada amb sortida des de l’aparcament de les Estunes a Banyoles, des d’on hem anat primer a l’estany de Banyoles, passant pels aiguamolls de la Puda al costat de l’estany i tot seguin a la vora del estany anem a l’església de Santa Maria de Porqueres, passant per les fonts de la Filosa i del Ferro i l’estanyol del Vilar.

Després de visitar l’església, hem anat a creuar la carretera GI-524, per començar a pujar pel camí del Mas a Sant Patllari, que passa per can Lluti i varis encreuaments, fent una parada per veure la pedra de la Ma de Déu abans d’arribar al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i l’ermita de Sant Patllari on hem aprofitat per esmorzar i gaudir de les bones vistes que s’hi poden contemplar.

La baixada l’hem fet per un corriol poc definit, que baixa per sota l’ermita i pel mig del bosc amb marques púrpura, que va a parar al camí de pujada on poc desprès d’enllaçar, hem girat a la dreta per baixar cap a la plana, fins al prat Roig de Miànigues, on seguint per un tram de carretera hem anat fins a la font de la puda i els estanyols de la Cendra i d’en Montalt passant per trams de passarel·les arranjats per a la visita.

Retornem al punt sortida, per anar a visitar les Estunes, on només entrar ja hem pogut contemplar la bellesa del bosc d’alzines i roures en el que una gran quantitat d’esquerdes càrstiques i balmes formen un conjunt, en que la llegenda diu que hi viuen les llegendàries Goges. El camí per visitar el conjunt està senyalitzat i amb passeres per salvar les fondes escletxes. Acabada la visita hem retornat a l’aparcament on hem donat per acabada aquesta bonica caminada.


Santa Maria de Porqueras.-

Està situada vora l'estany de Banyoles, a l'altra costat d'aquesta població, davant de l'antic castell de Porqueres i l'edifici actual, del segle XII, és d'una nau de grans dimensions de planta rectangular i coberta a dues vessants.

La coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular, més baix. La tipologia de l'absis a l'interior és ben singular: sota una imposta decorada amb palmetes, una sèrie d'arcuacions damunt pilars formen tres absidioles, a més de dues capelles laterals en el tram rectangular del ingrés, que s'obre dins del gruix del mur.

L'absis és separat de la nau per un arc triomfal, que havia estat de ferradura, que descansa sobre columnes. Els capitells d'aquestes són decorats amb fullatge de tradició moresca, mentre que les impostes ho són amb figuracions de Déu creador i del pecat original, a la dreta, i de Jesús i la Mare de Déu a l'esquerra. Són d'un gran interès iconogràfic i escultòric, i mostren clares influències dels obradors de Ripoll.

La façana és coronada per un campanar, sobre la portalada, i de construcció posterior, del segle XVIII, adossat a l'espadanya original.