Estany de Malniu i Estany Mal (o de Guils) per la Feixa (Meranges-Baixa Cerdanya)

Estany de Malniu i Estany Mal (o de Guils) per la Feixa (Meranges-Baixa Cerdanya)

Itinerari seguit: Aparcament a la pista de la Feixa-Ruta 120b-Bosc de la Màniga-Ruta 119-Estany de Malniu-Volta a l’Estany de Malniu en sentit horari-Pujada al Prat Fondal-Molleres del Prat Fondal-Ruta 121 a l’Estany Mal (o Guils)-Estany Mal-Tornada a l’Estany de Malniu-Tram de tornada per la Ruta 119-Cruïlla esquerra per la Ruta 120b, per la Màniga, fins l’aparcament de la Feixa, on tenim el cotxe.

Arribem a l’inici de la ruta per la carretera de la Feixa, que comença a l’estació d’esquí de fons de Guils-Fontanera. És una pista de terra que es pot transitar sense problemes amb un vehicle normal. Deixem el cotxe a tocar d’un pal indicador de la mateixa carretera, uns 500 metres després del Refugi guardat de la Feixa. Cal fer esment que en aquesta època de l’any hi ha força boletaires pels boscos de pi negre de la zona.

Comencem a caminar travessant el prat herbat en direcció nord i, de seguida, ens endinsem en el Bosc de la Màniga seguint el corriol fressat i amb marques grogues de la ruta 120b que, en uns 30 minuts, ens portarà per un camí molt planer a l'Estany de Malniu.

Abans arribarem a una cruïlla amb la pista de la ruta 119 que puja del Refugi de Malniu i que seguirem per la dreta, tot just després de travessar una porta pel bestiar.

En uns cinc minuts arribarem a l’estany de Malniu on, habitualment, hi ha força gent, principalment a l’estiu. Si el dia acompanya tindrem bones vistes de l’estany i de les muntanyes que l'emmarquen pel nord.

Després de les primeres fotos i del primer bany del Tuc, seguirem camí vorejant l’estany per l’esquerra, en sentit horari.

A l’altra banda, a la capçalera de l’estany, farem un descans per menjar una mica i gaudir de les vistes i la tranquil·litat del lloc, perquè la majoria dels visitants es queden a l’altra banda.

Després de fer l’entrepà seguim camí per la riba de l’estany fins que, uns metres enllà, deixem el camí i iniciem la pujada pel llom herbat en direcció nord-est. És un tram curt de pujada, sense camí definit i amb molt bones vistes de l’estany que, en pocs minuts, ens deixa a un filat pel bestiar, que travessem. Ja som al Prat Fondal, una planúria herbada molt bonica i amb bones vistes al sud.

Al bell mig del prat veurem un pal metàl·lic que serveix de referència si hi ha molta neu. Per l’esquerra veurem les Mulleres del Prat Fondal, molt eixutes en aquesta època de l’any. Només queda el rierol de sortida, on el Tuc aprofita per refrescar-se una mica.

Seguim camí i, travessant uns grans blocs de roca, retrobem el corriol herbat de la ruta 121, amb moltes fites, a banda i banda, i alguna marca de color groc a les roques i als arbres. Un d’aquest grans rocs presenta una forma especial que, en cas de necessitat, pot proporcionar un bon aixopluc, com podem veure a les fotos.

Continuem la marxa pel corriol herbat que, poc a poc, es torna a endinsar al bosc de pi negre per, després de dibuixar un revolt a l’esquerra, descendir fins l’Estany Mal, també anomenat Estany de Guils.

Finalment arribem a l’estany i, tot i que la idea era fer una volta complerta, ho deixem estar perquè tot el perímetre està farcit de grans blocs de pedra que dificulten molt la marxa. No seria impossible, només requeriria paciència i temps, però nosaltres avui només fem un tram per la riba dreta i, finalment, en arribar a una zona amb bedolls ja “vestits” de tardor, girem cua i iniciem el retorn a Malniu pel mateix camí de l’anada.

Aquí afegeixo una nota informativa per si pot ser d’utilitat o per si algú pot afegir informació més complerta. Nosaltres seguíem una ruta del company de wikiloc El_Pepus on la tornada la feia pel Bosc de la Comella però, buscant informació de les rutes per la zona, havíem llegit ressenyes que informaven que era una ruta protegida per la possible presència d’alguna parella de Gall fer, que està en greu perill d’extinció al nostre país. El cert és que ni a l’estació d’esquí, ni pel camí recorregut, ni pel tram inicial que baixa de l’Estany Mal hem vist cap senyal informant del tema ni limitant l’accés. Sigui com sigui, nosaltres ja vam començar a caminar amb la idea de no baixar per la Comella, sinó girar cua a l’estany Mal i tornar per on havíem arribat.

Així que, després de gaudir de l’entorn de l’estany, retornem corriol amunt per la ruta 121. Tornem a travessar el Prat Fondal i, finalment, baixem a l’Estany de Malniu on ens retrobem amb la família que han arribat més tard per dinar al llac.

Després de dinar, amb tot el grup familiar, tornem a fer una mica de volta per la riba esquerra fins la capçalera de l’estany, on ens estem una bona estona descansant i jugant amb la canalla i el Tuc.

Abans de fer-se fosc (llàstima que els dies ja s’escurcen massa) comencem el camí de tornada per la ruta 119 que ens portaria al refugi de Malniu i Meranges però, a la cruïlla amb la ruta 120b, girem a l’esquerra i seguim el corriol fressat que per la Màniga ens torna al lloc d’aparcament de la Feixa, on donem per acabada la ruta d’avui.

És una volta molt planera i, per tant, molt assequible per a la majoria de caminats.

Un passeig molt recomanable, especialment si anem amb els menuts de la casa.

Salut i bona caminada !