Estany d’Ivars i Vila-sana

𝗟𝗹𝗮𝗰𝘂𝗻𝗮 𝗱’𝗨𝘁𝘅𝗮𝗳𝗮𝘃𝗮, actualment estany d’Ivars i Vila-sana
Continuant amb la nostra dèria per l’aigua se’m vam anar cap el pla d’Urgell, un lloc ben eixut, o això em sembla, però que des de fa uns anys gaudeixen altre cop d’un estany què és disputa ser el més gran de Catalunya amb el de Banyoles, difícil d’aclarir quin ho és, depèn d’on ho consultis. La qüestió és que és força gran.
Per allà als cinquanta, una companyia agrícola, aprofitant una llei de sanejament de zones insalubres, o quelcom semblant, el va dessecar en contra de la voluntat popular. Va ser un mal negoci ja que el sól era salobrenc i els correus no eren prou rendibles i el projecte va acabar abandonat. Per allà els noranta, la idea de tronar a recuperar la llacuna va començar a agafar cos i a principis del nostre segle és van iniciar els treballs necessaris per la seva recuperació. Finalment el 2004 és va començar a omplir, cosa que és va completar el 2009.
Doncs ara que ja coneixeu una mica la història ús explicaré que la primera vegada que hi vaig anar, fa una bona colla d’anys, encara era un lloc pelat, amb poca vegetació de ribera i alguns moixons. Ara és una zona humida consolidada, amb prou vegetació per amagar l’estany quan estàs a la vora i ple d’aus aquàtiques.
Per allargar una mica la caminada, vam sortir d’Ivars d’Urgell per un camí de carro de bon trescar fins arribar a l’estany, potser més conegut com d’Ivars i Vila-sana, aquest últim poble antigament era Utxafava i al dessecar l’estany li van canviar el nom. Bé, per tot el costat del llac hi ha amagatalls per observar la fauna del estany i gaudir frescor que dóna la vegetació que creix arreu.
Vam aprofitar una zona d’esbarjo elevada per gaudir d’una panoràmica de tor l’estany, i com no, per fer el nostre esmorzar, amb postres, cafè i acabar d’arreglar lo inarranjable, no tenim remei.
Doncs apa, a caminar altre cop amb mitja vista a l’estany i l’altre mitja al dinar. Aquest cop havíem reservat taula al Castell del Remi, lloc força decent, amb un bon menú a un preu correcte.
El restaurant està al costat d’un petit embassament, amb oques i ànecs, rodejat de vinyes d’on en treuen un bon vi, denominació Costers del Segre. I ja està, cap a casa a acabar de matar el dia amb l’esperança de la setmana vinent tornar-hi.