Estany d'Ullastret : Font de la Roqueta, Mas de l'Illa, Llabià i Mas de la Bomba

El punt d’inici ha estat la Font de la Roqueta, situada al peu de la carretera que va de Serra de Daró a Llabià. Hem resseguit el vessant oest de l’Estany en direcció sud fins arribar a l’alçada del Puig de Sant Andreu per continuar pel bell mig, al costat del rec Traient ( construït al segle XIX per a dessecar-lo) , passant pel costat del Mas de l’Illa, agafant la pujadeta que ens porta fins a Llabià, baixant fins al Mas de la Bomba ( on una palmera canària es menja la façana ) per tornar al punt de sortida.
Ara l’estany se’ns presenta de colors verdosos, conreat de cereals ( diferents classes de blat) i farratges. A finals de juny el blat agafarà aquell color torrat que indicarà que està assaonat i madur, a punt per la sega i la recol•lecció.
Antigament el que ara són terres fèrtils de conreu era un estany que ocupava una superfície d’uns 3 Km2. Aquest estany s’alimentava per les aigües dels recs i torrents de la seva conca i principalment del riu Daró (que neix a prop de can Sitges, sota el Puig d’Arques de les Gavarres), avui canalitzat a Gualta passant a ser un afluent del riu Ter.
L’espai destaca per l’harmonia del seu paisatge, per les formes suaus i la placidesa que dóna la seva mirada.
Enmig del terreny que ocupava la llacuna hi ha un parell de pujolets que quan s’inundava l’estany apareixien com a illes. Un d’ells és el mas de l’Illa ( avui restaurat) i l’altre l’Illa d’en Reixach on es localitza un important jaciment arqueològic anterior al poblat ibèric del Puig de Sant Andreu.
La passejada pot complementar-se amb una visita a la ciutat ibèrica d’Ullastret, el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya ( segles VI a.C. fins el seu abandonament durant el segle II a.C. )