Estanys de la Pera des de l'Àrea recreativa de la Font de les Pollineres (Cerdanya)

Estanys de la Pera des de l'Àrea recreativa de la Font de les Pollineres (Cerdanya)

Nota: Hi ha un error de lectura de l'altímetre. L'aparcament de les Pollineres és a 2.135 metres i l'altura màxima s'assoleix al Refugi dels Estanys de la Pera, a 2.357 metres. Per tant, el desnivell positiu total de la ruta és de 222 metres reals. Totalment assequible per gairebé tothom.

Ruta circular des de l'Àrea recreativa de la Font de les Pollineres fins el Refugi dels Estanys de la Pera i els propers dos estanys homònims, el Petit i el Gran, des d'on farem la tornada.

Com l'aparcament de la Font de les Pollineres és absolutament ple i hi ha molts cotxes aparcats als marges de la pista, nosaltres també hem de deixar el cotxe al costat esquerre de la pista, passada la caseta forestal i ja sortint en direcció a Arànser.

Com avui hem començat tard, primer dinem a una de les taules de l'àrea recreativa, a l'ombra i a tocar del rierol.

Després de dinar comencem a caminar pel sender (pal indicador) que puja als Estanys de la Pera. Tot i que el corriol és molt fressat i no presenta gaire desnivell, si es vol, es pot pujar per la pista de terra que, fent unes quantes llaçades, ens portarà al mateix lloc. Evidentment, el corriol paral·lel al Riu del Molí és molt més bonic i fresc, perquè combina zones de bosc amb prats herbats, però si algú té por de les relliscades, cap problema, pista i amunt. El més important és arribar als estanys, objectiu del dia.

De fet, nosaltres pugem pel corriol i baixarem per la pista, perquè sempre és menys arriscat pujar que baixar i, pel peu de la Carme, millor no córrer riscos encara.

Com deia, iniciem la pujada pel corriol fressat que marxa paral·lel al Riu del Molí. Travessem un magnífic bosc que ens dona una ombra que s'agraeix a l'estiu. El Tuc aprofita per banyar-se una i una altra vegada.

Poc a poc anem remuntant el camí, travessem la pista de terra un parell de vegades fins sortir al Planell Gran, un magnífic prat herbat que habitualment és ple de bestiar pasturant. Pel mig del prat travessarem un parell de vegades el Torrent de Claror, que baixa de la Bassa de Claror, sota el cim del Monturull, i desaigua al Riu del Molí.

Al final d'aquest prat herbat, arribem al Salt d'aigua del Planell Gran que, malauradament, avui no porta tanta aigua com altres anys. És nota la sequera d'enguany. Malgrat tot, com sempre, ens aturem a fer un parell de fotos de record.

Seguim amunt i aquí comença el tram de major desnivell que, xino-xano, ens deixarà a la pista de terra, molt a prop de l'Estany Petit de la Pera.

Quan el corriol desemboca a la pista, trobarem un pal indicador que ens informa del camí directe al refugi per la dreta. També veurem una informació suplementària sobre el refugi: hi ha begudes i gelats !!!. Un bon reclam publicitari pels dies de forta calor estiuenca, com avui.

Com deia, al refugi es pot pujar per la via directa pel corriol ben fressat que surt a la dreta, o per la pròpia pista de terra que va pel costat de l'estany petit i que després puja decididament fins el trencall amb el camí de l'estany gran (esquerra) i el refugi (dreta)

Jo recomano pujar pel corriol de la dreta, seguint la direcció marcada pel pal indicador, que en uns deu minuts ens deixarà a la porta del refugi guardat dels Estanys de la Pera on, si es vol, es pot dormir, dinar o només prendre alguna beguda. Només és obert durant els mesos d’estiu.

Nosaltres avui, abans de pujar al refugi, ens acosten al proper Estany Petit de la Pera, a 2.312 metres, perquè el Tuc es pugui banyar una estona. Després retornem a la cruïlla i, ara si, agafem el corriol per anar al refugi.

El corriol, ben fressat i sense cap dificultat tècnica, ens deixa en pocs minuts al refugi, amb bones vistes al sud (pics de la Tossa d'Alp (2.536 m), Penyes Altes del Moixeró (2. 276 m) i els cims del Cadí) i al nord-est (els pics de Sirvent (2.723 m), Raconada de la Maiana (2.719 m), Colilla (2.836 m) i Tossal Bovinar (2.842 m), entre d'altres. Finalment, les millors vistes són a l'oest (el Collet de Sant Vicenç (2.573 m), el Port de Perafita (2.587 m), els pics de Perafita (2.753 m) i Monturull (2.760 m) i, finalment, el pic del Coll de la Barra (2.631 m) que, plegats, configuren una ruta que ja hem fet en un parell de vegades i en tots dos sentits de la marxa, horari i antihorari. Realment espectaculars.

Fent cas de la publicitat, seiem una estona en una de les taules de pedra de l'exterior del refugi per fer un gelat i una cervesa. Després, seguim la ruta per la pista que surt per darrere del refugi per baixar a l'estany petit, que veiem a la part més baixa del camí. Abans d'arribar, en el primer revolt trobem un pal indicador de fusta que ens marca el camí a l'estany gran per la dreta.

Fem una curta flanquejada pel corriol que hem agafat i, en un parell de minuts, ja hi som a l'Estany Gran de la Pera, a 2.352 metres.

Envoltem l'estany per un corriol que va per l'esquerra i anem al fons del llac per descansar una estona abans de tornar. A la riba més occidental del llac ens estirem una estona mentre gaudim de l'espectacle i de la tranquil·litat del lloc. Després fem un petit passeig fins la tartera que hi ha al final del llac mentre el Tuc aprofita per fer-ne alguns "llargs" recuperant fustes de l'aigua i foragitant els ànecs que s’han acostat per veure si cau quelcom de menjar.

Finalment, iniciem el retorn pel corriol que baixa directe a la pista de terra que porta a l'estany petit. En el petit torrent que baixa per la nostra esquerra veiem alguns exemplars de la molt tòxica Tora blava, també anomenada Acònit blau, matallops o, encara més gràfic, escanyallops. També veiem grans matollars de neret que, en la seva major part, ja han perdut les flors.

En arribar a la pista seguim el descens per la dreta, passem novament a tocar de l'estany petit i, a la cruïlla amb el pal indicador per on hem pujat unes hores abans seguirem per la pista principal de la dreta per evitar riscos amb el peu de la Carme. La pista baixa molt progressivament, fent llaçades que podríem anar retallant si volguéssim. Nosaltres només ho farem una vegada, cap el final del camí, on deixem la pista per la dreta per travessar el prat herbat conegut com la Pleta de la Pera que, de forma més agradable, ens deixa als últims revolts de la pista, tot just a tocar de la tanca que barra el pas als vehicles que volen pujar als estanys.

Passada la tanca ja hi som a l'aparcament de la Font de les Pollineres, final de la ruta d'avui. Recollim el cotxe i tirem avall per la pista que va a Arànser.

Una ruta clàssica de l'estiu, amb molta gent però, com l'espai és molt gran, gairebé no es nota. Només t'adones quan veus l'aparcament colgat de cotxes.

Curta, planera i encisadora ruta amb molts racons per seure i gaudir del bon temps i de la tranquil·litat de l'entorn. Molt recomanable, com sempre.

Salut i bona caminada !