Estanys de la Vall Fosca (de Francí a Gento) i Via Verda de la Vall Fosca, des de Capdella [25/08/2020]

Ruta. Capdella, Ribera de Riqüerna, Riu de Riqüerna, Pontet de Rus, Salt de Rus, Cabana del Pletiu, Pala del Castell, Estany de Francí, Estany de Travessan, Estany Redó, Estany Salado, Estany Morera, Collada de Font Sobirana, Estany Fosser, Estany Gento, Via Verda de la Vall Fosca, Pigolo, Pala de la Roda, Cambra d'aigües de Capdella, el Flamisell (des de la Palanca de l'Hortó).

Accés. Accés fàcil per carretera fins al mateix poble de Capdella, on hi ha un parell de petits aparcaments a la mateixa carretera. Per dirigir-se a Capdella cal desviar-se cap a la Vall Fosca en arribar al poble de Senterada, a la carretera que uneix la Pobla de Segur amb el Pont de Suert.

Senyalització. Marques grogues des de Capdella fins a la Cabana del Pletiu, a partir d'on el recorregut deixa d'estar marcat i es van trobant fites de pedra fins a l'Estany Morera. Aquí es troben marques vermelles i blanques de GR (GR 11-20) fins gairebé a l'Estany Gento, i des d'aquí cal seguir la via del carrilet per la Via Verda de la Vall Fosca (hi ha una marca groga a l'inici, a l'Estany Gento, i una al final, a la Cambra d'aigües de Capdella, tot i que és més pràctic seguir la via, que fa impossible perdre's). Finalment, des de la Cambra d'aigües de Capdella fins al poble de Capdella cal seguir de nou marques i fites grogues. Els trams més perdedors són els que no estan marcats, tot i que les fites de pedra i el camí més o menys fressat ajuden a no perdre's fins que s'albira l'Estany Salado; a partir d'aquest punt, cal estar atents al mapa o al dispositiu GPS i seguir la intuïció i el sentit comú. En primer lloc, des de l'oest de l'estany, cal seguir el corriol que va baixant fins a tocar la riba sud; a la riba és més fàcil caminar, tot i que hi hagi trams amb grans blocs de pedra. En segon lloc, un cop s'arriba i es creua la presa de l'Estany Salado, no s'ha d'emprendre la baixada cap a l'Estany Tapat, ja que després caldria recuperar el desnivell (uns 150 metres negatius i uns 150 més de positius). La solució que es proposa és vorejar una mica més l'estany (com si es volgués fer la volta) i enfilar-se a la dreta per la part més assequible; unes escasses fites de pedra poden ajudar a orientar-se. La idea és pujar una mica (uns 40 metres de desnivell comparats amb els 150 d'abans) i anar carenejant el turó fins arribar a la presa de l'Estany Morera, sense camí fressat, però sense cap dificultat tècnica. D'altra banda, també cal estar atents a la baixada des de la Cambra d'aigües de Capdella fins al poble, ja que les marques grogues no sempre s'endevinen. A la mateixa Cambra d'aigües, de fet, cal intuir una mica el camí i dirigir-se als grans tubs que baixen al poble, que cal seguir durant força estona, amb baixada molt pronunciada, fins que un petit replà permet creuar-los i continuar per la carena menys dreta. De totes maneres, el camí és tan ample que costa identificar les marques, de manera que la recomanació és anar baixant i no allunyar-se massa dels tubs, que s'hauran de tornar a creuar per un altre replà habilitat i marcat per desviar-se definitivament enmig del bosc cap al poble, en un sender que costa de veure al principi, i que compta amb algunes ziga-zagues on cal estar atents per no desviar-se (buscar sempre les marques o fites grogues).

Tipus de terreny. Terreny rocós i senzill fins a la Cabana del Pletiu, a partir d'on el recorregut va presentant més trams herbosos i exposats. Cal superar també algun tram amb blocs de pedra (alguns força grans), i algun altre de més humit per la presència de rierols. El tram que coincideix amb el GR 11-20 està fressat i és senzill de seguir, si s'està acostumat a l'alta muntanya, i la Via Verda de la Vall Fosca és un camí totalment planer i sense cap complicació. La baixada des de la Cambra d'aigües de Capdella fins al poble es fa a vegades per trams herbosos o sorrencs que poden relliscar una mica a causa del pendent.

Trams complicats. El tram per arribar fins a la presa de l'Estany Salado, per la complicació en l'orientació i per haver de superar algun tram amb grans blocs de pedra, i la llarga i pronunciada baixada des de la Cambra d'aigües de Capdella fins al poble, sobretot al principi, on cal seguir els tubs per un pendent molt fort, i en alguns altres trams força drets on cal estar atents per no relliscar.

Ombra. No hi ha cap ombra durant tot el camí, exceptuant l'ombra que proporciona la profunditat de la mateixa Ribera de Riqüerna quan el sol és baix (i la que proporcionen els avellaners escadussers que es troben al principi de la ruta, marxant de Capdella), i l'ombra dels trams boscosos quan falten un parell de quilòmetres per arribar a Capdella i acabar la ruta. Bé, això i les ombres dels túnels de la Via Verda de la Vall Fosca, on sovint s'agraeix el canvi de temperatura. Per tant, és imprescindible protegir-se bé del sol.

Aigua. No hi ha cap font senyalitzada, tot i que se'n poden trobar al poble de Capdella. D'altra banda, el camí passa per múltiples estanys i rierols on es pot fer una refrescada, o es pot fer provisió d'aigua al bar/restaurant que hi ha situat a l'Estany Gento, que també compta amb uns lavabos.

General. Es tracta d'una ruta llarga, però amb molta varietat de paisatge, passant per la vall humida de la Ribera de Riqüerna, la verdor i vivesa del paratge on es troba el Salt de Rus, la calma captivadora dels múltiples estanys, la salvatgia dels camins no marcats, les immenses i imponents vistes des de la Collada de Font Sobirana, i la profunda imatge de la Vall Fosca durant tot el recorregut de la Via Verda. També es poden veure cims coneguts com els Pics del Pessó, el Pic de l'Espada o el Montsent de Pallars. Una ruta molt recomanable per dedicar-hi tot el dia. Temps en moviment: 7 hores 29 minuts.