Estanys de Ventolau, Tres Estanys i de la Gola

Des de Cerbi pel Planell de Sartari

Itinerari per una interessant zona lacustre a la vall d’Unarre, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu envoltant el pic de la Gola. Ben senyalitzat i camins generalment fressats, els passos més delicats estan protegits amb cadenes.
Podem iniciar-lo a l’aparcament de Cerbi o, si disposem del vehicle apropiat, al de Sartari, estalviant-nos quatre quilòmetres i un bon desnivell. En el meu cas vaig pujar en bicicleta fins a l’aparcament de Sartari tot i que hagués estat ben factible continuar 1,2 quilòmetres més fins al peu del salt del riu de la Gola.
Realitzat en sentit contrari a les busques, bé pot fer-se a l’inrevés amb un desnivell lleugerament més progressiu.

Accés
A l’accés sud a Esterri d’Àneu (C-13z) des de la C-13 venint de Llavorsí, prenem a mà dreta direcció a la Vall d’Unarre (indicat com Escalarre, Cerbi, Burgo i Llavorre). Passem pel costat del parc de bombers i creuem la Noguera Pallaresa per un pont fins a la central hidroelèctrica on comença una carretera de muntanya que, en set quilòmetres i passant per Unarre, mena a Cerbi. Poc abans del poble hi ha habilitat a mà dreta un espai d’aparcament destinat als visitants de la Gola i la vall de Niri. (1)
D’aquest punt parteix a mà dreta la pista de la Gola que, en quatre quilòmetres i salvant quatre-cents metres de desnivell, mena a l’aparcament de Sartari. Hi hem vist transitar vehicles turisme, tot i que es recomana tot-terreny. Cal tenir en compte que és molt estreta i respectar el horaris de pujada i baixada detallats poc més amunt, a la bifurcació a les Bordes d’Auròs i Sant Beado, que deixem a mà esquerra.
(1) Hi ha un penell amb tres itineraris recomanats pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i el corresponent codi QR d’enllaç a Wikiloc.

Aparcament de Cerbi (1398m)
Prenem la pista de la Gola guanyant alçària pel marge esquerre del riu d’Unarre. El creuem pel pont de Graus i poc més amunt atenyem l’aparcament de Sartari (1815m). Podem continuar pel sender proper al riu o per la pista restringida al tràfec de vehicles. El primer s’ajunta a la segona més amunt. Poc abans del bonic Planell de Sartari es barregen el riu de la Gola amb el torrent pel que desguassa l’estany de Ventolau. Voregem el Planell, una mollera testimoni d’un antic estany reblert, fins al peu del salt del riu de la Gola.

Salt de riu de la Gola (1987m)
D’uns cent-cinquanta metres, el mateix desnivell que superem en llargues i còmodes llaçades d’un camí ramader per una pala poblada de denses mates de bàlec, entremig dels salts del riu de la Gola i del torrent de Ventolau.
A la bifurcació (indicada) anem a la dreta cap a l’estany de Ventolau i els Tres Estanys, en fort pendent pel Forat de Ventolau.

Estany de Ventolau (2338m)
Al peu del pic de la Coma del Forn. El voregem per les ribes sud i est en sentit contrari a les busques. A l’extrem nord-est hi ha una cabana, bon aixopluc per cas de necessitat, des de la que guanyem una graonada que ens deixa sobre el primer dels Tres Estanys, on gaudim d’una àmplia panoràmica sobre els cims pirinencs. Un pas equipat amb cadenes ens ajuda a superar una curta i fàcil grimpada. Som al punt més alt de l’itinerari (2432m). Pocs metres més enllà davallem ajudats per dos altres trams equipats. Deixem a mà dreta el camí a la Collada dels Tres Estanys (2), molt evident entre el pic del mateix nom i el de la Coma del Forn.
Voregem el segon dels estanys per la riba ponentina i, entremig d’aquest i el tercer, trobem la bifurcació al coll de Ventolau.
Comencem a davallar seguint una ampla torrentera en direcció (ENE) vers l’estany de la Gola que ja podem albirar ben enfonsat en aquella direcció, deixant a mà dreta el camí a l’estany de Calberante, que ens queda amagat, i el coll de Curiós.
(2) Discrepància toponímica entre mapes. El que al de l’Editorial Alpina rep el nom de Collada dels Tres Estanys o d’Unarre, al topogràfic de l’ICGC (i a les estaques indicadores) se l’anomena Coll del Forn. De la mateixa forma el que al primer s’anomena Coll de Ventolau, al segon Collet dels Tres Estanys. Mantenim als punts de pas les denominacions del mapa excursionista.

Estany de la Gola (2263m)
Encaixonat entre el pic homònim i la Serra Mitjana, el voregem en el sentit contrari a les busques. A l’extrem nord hi ha una cabana enrunada i una palanca per creuar el desguàs de l’estany de Calberante. Resseguim la riba ponentina fins a l’eixida d’aigües. Poc abans trobem un altre pas equipat per salvar un tram delicat on un mal pas suposaria, en el millor dels cassos, remullada segura. A la dècada dels 60 s’hi van fer treballs per alçar-hi una presa inacabada. En resten algunes estructures. Passem per sobre una resclosa i atenyem el refugi.

Refugi de la Gola (2242m)
Al lloc que ocupava l’antiga sala de màquines de la presa s’hi va bastir un refugi lliure, ben condicionat amb tarima de fusta per pernoctar-hi deu persones, taula i llar de foc. Davallem un centenar de metres fins a retrobar el camí de l’anada.

Cartografia: Editorial Alpina: Valls d'Àneu (1:25000). També Pica d'Estats/Mont-roig

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/GwNaiTDHUkRmXvV2A