Estanys del Siscaró

De Soldeu als estanys pel bosc d’Incles i retorn pel Pas de les Vaques

Fàcil itinerari en un dels entorns més interessants del Principat d’Andorra: el de la vall d’Incles. Circumval·larem la Tossa d’Incles creuant l’ombrívol bosc homònim, visitarem el petit circ lacustre del Siscaró i pel camí podrem albirar el rosari de cims que coronen la vall.
Els camins, de bon fer, ben fressats i senyalitzats com és habitual al «petit país dels Pirineus», no ens oferiran cap dubte per seguir-los. Podrem fer la caminada sense gairebé mirar-nos el GPS.

Accés
Partim del centre de Soldeu, a la mateixa C.G. 2, on trobar estacionament gratuït no és pas tasca fàcil. Aconsellable deixar el vehicle en algun aparcament o a la zona blava i passar per caixa.

Sant Bartomeu de Soldeu (1840m)
Petita esglesiola amb arquitectura de tradició medieval construïda entre els s. XVII i XVIII.
Pugem pel carreró del costat fins al de darrera, el carrer Major, on anem a l’esquerra per, tot seguit, enfilar unes escales que ens menen al camí del Port Dret. A dalt anem a l’esquerra ─retornarem per la dreta─ pel carrer de la Solana i uns pocs metres més enllà localitzem el rètol i l’inici del camí al bosc d’Incles.
Per damunt d’un tarter guanyem alçària sobre el nucli urbà i ens endinsem al bosc a la falda ponentina del Serrat de l’Orri. A partir del segon rètol indicador, el corriol esdevé una planera pista que seguim bona estona passant pel Planell Gran i una altra clariana més.

Camí dels Gargalls (1970m)
Repulsiu nom el del camí que prenem a mà dreta, tot deixant la pista que davalla fins prop del Pont de la Baladosa. Anem guanyant alçària per pendent en general moderat, fins atènyer els Colells, al vessant nord de la Tossa, on el bosc s’aclareix i ens permet albirar tot el rosari de muntanyes que tanquen la vall del que en destaquen els pics de la Coma de Varilles, el d’Anrodat, el de Fontargent i el crestall de Juclà. Més enllà trobem una segona bifurcació.

Camí dels estanys (2226m)

Anem a la dreta deixant a l’altra mà el camí baixa al refugi, que podem albirar aviat en un marge del gran planell on el riu serpenteja tot fent molleres, al peu del Pic de la Tosa de Juclà. Més amunt, ja propers als estanys, el nostre camí s’uneix al que puja per mà esquerra provient del refugi de Juclà tot passant pel del Siscaró, senyalitzat com a GR (GRP, Gran Recorregut del País).
Els primers que atenyem són tres petits estanyols i tot seguit l’estany gran de les Basses dels Basers, que sol assecar-se aviat. Davallem una mica per trobar l’altre estany.

Estany de Baix (2325m)
Pel costat del seu desguàs surt el camí que puja a l’estany de les Canals Roges i la Tosa del Cap de Siscaró.
Vers migdia s’obre una ampla collada entre el Cap del Port i la Tossa d’Incles a on ens adrecem per fort pendent amorosit per algunes llaçades.

Pas de les Vaques (2572m)
Ampliem la panoràmica ─citant-los en el sentit de les busques─ als cims dels Pessons, l’Alt del Griu, Casamanya, l’Estanyó, la Cabaneta, la Serrera, Rulhe, Escobes i l’Alba.
Per la dreta careneja un corriol vers el cim de la Tossa, pocs metres més alta i que no ens aportarà millors vistes que les que gaudim des d’aquí. Vers migdia marxa el camí al Port Dret. Nosaltres en prenem un d’entremig, vers el SW, davallant fins a la coma del Clot de l’Ós, capçalera del riu Gros que inicialment seguim pel seu marge esquerre però ens n’anem separant. Sortim sobre el camí al Port Dret, on continuem recte fins a creuar el riu per un pontarró a l’alçada d’una captació d’aigua. A partir d’aquí el camí és ample i ben condicionat: protegit amb baranes de fusta, flanqueja per sobre el poble i ens retorna al punt de partida.

Àlbum d'imatges a: https://flic.kr/s/aHsmQM7Esn