Estanys i megàlits de Canadal

Download

Trail photos

Author

Càndid

735 108 1530

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 3.26 mi
Elevation gain: 95 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 95 ft
Max elevation: 667 ft
TrailRank: 43
Min elevation: 563 ft
Trail type: Loop

Moving time: one hour 41 minutes
Time: 2 hours 14 minutes
Coordinates: 946
Uploaded: May 3, 2021
Recorded: May 2021

Be the first to clap

near Veïnat de Canadal, Catalunya (España)

Viewed 204 times, downloaded 8 times

Trail photos

Itinerary description

Recorregut molt senzill i ben indicat dels estanys temporals del Canadal

Waypoints

Dipòsit

Situat al costat de la zona d'aparcament

Gòdua

Planta molt vistosa que algunes persones confonen amb la ginesta i que, com a fabàcia, colinitza la zona de manera evident.

Dolmen

Dolmen Estanys III - dolmen simple o cista megalítica

Dolmen

Dolmen Estanys III - cista megalítica o dolmen simple

Mirador

Punt en què es troba el rètol del Mirador dels Estanys, davant del mas, entre l'Estany Petit i l'Estany Gran.

Estany Gros

Informació sobre l'Estany Gros, en el moment de la foto (maig 2021) reduït a una petita bassa d'aigua.

Dolmen

Dolmen Estanys I, dolmen simple amb vestíbul-pou, datat a la segona meitat del III mil·lenni aC.

Dolmen

Dolmen Estanys II, del tipus sepulcre de corredor curt intern, amb datació calibrada que en situa la construcció a la primera meitat de IV mil·lenni aC.

Recinte-menhir

Menhir dels Estanys I, de tipus d'estela, amb datació calibrada entre el IV i III mil·lenni aC. Alerta amb alguna informació del rètol que és clarament errònia. És lamentable que l'esforç de donar informació inclogui errors ortogràfics i fins i tot de datació.

Gatosa

Ulex parviflorus, altament espinosa que té una certa similitud a l'argelaga. Les espines cobreixen totalment la planta. Les plantes més velles es tornen grises i seques. Les fulles són molt petites i es desprenen aviat. Floreix a l'hivern amb flors papilionades, d'un groc més clar que el de les flors de l'argelaga.

Menhir

Menhir dels Estanys II - amb forma de fal·lus. Datat entre els mil·lennis IV i III aC, redreçat el 1987 al seu forat original.

Argelaga

Argelaga negra (Genista scorpios o Calicotome spinosa, segons versions). Es diferencia fàcilment de la gatosa per les seves fulles trifoliades, petites però evidents. És la mata arbustiva que es feia servir en la matança del porc per socarrimar-ne els pèls, un cop mort.

Ginesta

Per completar el llistat de les fabàcies de flors papilionades, trobem una comunitat de ginesta (Spartium junceum), que es diferencia de la gòdua perquè la ginesta té les tiges completament cilíndriques. Les flors són més grosses i tenen una olor peculiar.

Menhir

Menhir del Quer Afumat, antropomorf (del tipus frare), novament datat entre els mil·lennis IV i III aC.

Fita

Al costat d'una paret de pedra seca, indicant que era el camí tradicional, actualment desviat. S'observa des del camí actual, però és de difícil accés entre les bardisses.

Eucaliptus

Els Eucalyptus és el nom genèric de diferents espècies d'arbres, d'origen australià. El nom significa "ben cobert", el conreu del qual presenta molts inconvenients ecològics i esdevé espècie invasora. Aquí n'hi ha un grup reduït que mostra haver resistit l'incendi forestal sense massa problemes.

Barraca

Barraca de caçadors.

Fita

Fita a la vora de la barraca de caçadors que indica el pas d'un camí tradicional. Els caràcters gravats resulten indesxifrables.

Seneci del cap

El Seneci del cap (Senecio inaequidens), d'origen sud-africà, és una de les plantes invasores més problemàtiques d'aquesta zona que visitem. Arribada a la zona juntament amb el canvi de segle la seva facilitat de proliferació la converteix en un problema greu per a les pastures i prats de tall.

Cromlec

El mot deriva de l'irlandès crom leach (lloses corbades). Aquest recinte del mas Baleta és un dels pocs que s'han localitzat a Catalunya. L'entrada estava orientada a la posta de sol al solstici d'hivern.

Dolmen

Dolmen del Mas Baleta II, segurament dolmen simple o cista, datat cap al III mil·lenni aC.

Dolmen

Dolmen del Mas Baleta I, probablement del tipus galeria catalana, del III mil·lenni aC.

Quarsites

Tot pujant al puig de la Llosa després de l'incendi del 2012 es van fer molt visibles la gran quantitat de quarsites de la zona. Amb el temps i la vegetació, ara costen més de veure però així i tot costa no fixar-s'hi. Aquest tipus de roca va ser amplament utilitzat a la prehistòria com a substitut del sílex en l'elaboració d'eines.

Menhir

Menhir tombat al cim del Puig de la Llosa (anomenat així per la presència del megàlit), a tocar de parets prou importants de pedra seca que indiquen l'aprofitament de la zona segurament per al conreu de la vinya. La situació del puig (a 202 m d'altitud) permet una certa panoràmica dels voltants.

Corriol

En comptes de baixar pel mateix camí de la pujada, proposem agafar el corriol que va al sud-oest que també ens portarà de camí a l'Estany Petit.

Estany Petit

A tocar del mas dels Estanys, hi ha aquest estany temporal que en el moment de la visita (maig 2021) contenia només un bassiol d'aigua al bell mig dels canyissos.