Estanys Negre de Cabanes i Llong

Un passeig per la Vall de Cabanes

Ideal per aquells dies que la calor aconsella buscar itineraris ombrívols. Camins ben senyalitzats i fresats.

Accés
Per la C-28, carretera del Port de la Bonaigua, tant si venim de l’Aran com del Pallars, ens desviem al bosc del Gerdar per una estreta carretera. Si hem accedit per l’hotel els Avets, passarem pel refugi del Gerdar i, poc més enllà, al Callau, trobem un petit aparcament amb plànol de la zona i itineraris.

El Callau (1510m)
En parteixen dos camins. Prenem el de la dreta, indicat cap a l’Estany Negre de Cabanes (3h), però bé podríem optar pel de l’esquerra i fer l’itinerari a l’inrevés.
El pendent és manté entre moderat i fort. El camí ben fressat i senyalitzat (groc) pel marge hidrogràfic esquerre del riu de Cabanes, del que solament n’escoltem la remor. Avancem (S) per la falda oriental del Pui de la Bonaigua, per entremig d’una avetosa que, més endavant, dóna pas a la pineda.
Prou més amunt el terreny s’aplana i ens acostem al riu per entremig d’un prat amb un herbassar considerable que engoleix el camí.

Pletiu de Cabanes (1875m)
Una passarel·la de troncs ens permet creuar a l’altre marge. Encetem un tram comú de camí d’anada i tornada. Tornem a guanyar alçària i a allunyar-nos del riu. Quan ens hi acostem de nou solament en sentim la remor escolant-se per davall del pedregar.

Font del Carrer/bifurcació (2155m)
Bifurcació del camí a l’estany Llong. A pocs metres hi brolla la font del Carrer. Anem a la dreta en fort pendent fins atènyer l’Estanyola que voregem pel marge hidrogràfic esquerre fins a l’estany Negre.

Estany Negre de Cabanes (2186m)
Amb un illot al bell mig, és al centre del circ lacustre que conformen lo Teso, les Agudes, el Montsaliente, els Bassiero, el pic de la Xemeneia i la Pui de la Bonaigua.
Retornem a la bifurcació i, en poca estona per camí costerut, ens plantem a l’estany Llong.

Estany Llong (2224m)
A la falda de les Agudes, que destaquem pel seu abrupte crestall. Retornem pel mateix camí fins al Pletiu, però no creuem el riu: anem a la dreta, seguint encara senyals grocs.
Un planer i ombrívol flanqueig per les Canals Llitoses ens mena sobre el camí que puja al Pas del Coro, sobre les Planes de Son, però nosaltres el prenem a l’esquerra entrant la magnífica fageda de la Mata de València. Creuem de nou el riu per un pontarró de fusta i retornem al Callau.

Itinerari relacionat:
Bassiero Oriental-Punta Gourdon
Cartografia:
Valls d'Aneu (1:2e000) Editorial Alpina

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/3hcEDstLsg8wAV3P8