Estaon - Montcaubo - Bordes de Nibrós - Estaon

Aquesta circular està basada en una ressenya apareguda a la Guia Alpina Vall de Cardós-Vall Farrera (2003). Dic això perquè algunes parts del trajecte no es poden seguir o no he sabut seguir-les tal com s’explica al text. Segurament el pas del temps ha alterat antics camins que han quedat coberts pel sotabosc en ser poc transitats.
Hi ha dos trams perdedors sense un sender evident: l’un entre la Collada de Burgo i el Coll de Campirme i, l’altre, entre aquest i les Bordes d’Enterrius. La resta no té cap dificultat, ja que seguirem camins ben marcats. A banda, la situació privilegiada del Montcaubo o el Caubo o lo Calbo, permet una extensa panoràmica de gran part dels cims del Pallars Sobirà i de les valls de Cardós i d’Àneu.
La dificultat i el temps emprat són subjectius i depenen de cada persona. Per a mi el tram més perdedor és el comentat abans entre el Coll de Campirme i les Bordes d’Enterrius.

Distància: 15,80 km
Temps Total: 6.30 h
Desnivell Positiu: 1310 m
Desnivell Negatiu: 1295 m

Comencem a caminar des del bonic poble d’Estaon (1237 m) buscant la pintura del GR 11. Fora de la població, anem guanyant altura per un agradable camí arranjat en direcció a la Borda de Palau. Superada, prosseguim fins a una cruïlla (1519 m) on un senyal del GR ens fa canviar de direcció cap a l’est, abandonant el sender que es dirigeix a las Bordes de Pau i Cabalé.

A partir d’ara l’ascens és més marcat i mantingut pel sender fressat, ben senyalitzat i amb diferents pals indicadors. Des del Clot de la Cabana ja podem veure l’antena característica del Montcaubo. Uns metres més amunt arribem a la Collada del Clot de la Cabana (2221 m). Abandonem el GR que baixa a Dorve i a la Vall d’Àneu i girem a la dreta seguint un caminoi que ens deixa a Lo Caubo (2281 m). A banda de les instal·lacions de telecomunicació el cim proporciona unes vistes interessants en totes direccions podent identificar diferents cims i valls. A prop del punt geodèsic també podem apreciar les restes de trinxeres del Front del Pallars que s’estenien des del Campirme, al nord, fins a Lo Cuco, més al sud.

Seguim al nord per un caminoi que va resseguint el cordal de la Serra d’Anyils de forma gairebé paral·lela a la pista que prové de la que puja des de Burgo. Quan aquesta fa un gir tancat a l’esquerra l’abandonem definitivament per la dreta intentant seguir el senderó indicat a l’Alpina. Sense identificar un clar lloc de pas es va a buscar de nou el cordal de la serra mantenint la direcció nord. Aviat es veuen antigues construccions i un fossar que sembla rodejar la cota per la seva banda est. Situats al punt més alt els murs són més abundants deduint que es tracta d’antigues posicions militars localitzades al Cap de la Rocagran (2161 m). Mantenint la direcció davallem per la pineda pels millors llocs i per restes de viarany poc trepitjat, fins a la Collada de Campirme (2022 m).

De fet, no cal arribar-hi, ja que des d'una mica abans les vistes del Campirme i la Vall d’Estaon són molt millors que des del coll mateix. Com ho hem fet, recolem uns metres fins a identificar un antic camí forestal a llevant de la Rocagran. Malgrat que la vegetació és abundant i està envaint la pista, és fàcil de seguir. Després del segon revolt hem d’estar atents a trobar el senderó que per la dreta baixa cap a les Bordes d’Enterrius. Segons la Guia Alpina hi ha una fita que marca la desviació. Jo no l’he trobat. Han passat molts anys des de 2003. La meva referència és la branca gruixuda d’un bedoll caiguda a terra. També el GPS és de força ajuda. Així doncs segueixo un senderó que, al començament sembla prometedor, però que més endavant queda cobert pel sotabosc i el neret. Em faig enrere uns metres, però no es troba rastre de la senda. Per tant, amb l’ajut del GPS decideixo baixar de forma directa cercant els millors llocs entre l’abundant vegetació i intentant no perdre l’orientació est. Després de l'ombrívol Bosc de Comagassia, abans de sortir-ne, sembla trobar-se un caminoi que es dirigeix cap al barranc homònim i que passa a l’altre costat d'aquest. Superada la riba es torna a perdre el rastre, però al davant ja es veuen les Bordes d’Enterrius a les que ens acostem de forma incòmoda entre el bàlec i arbustos espinosos. Passo el barranc per sota de les construccions continuant el descens fent giragonses per antics bancals fins a veure les teulades del conjunt de les Bordes de Nibrós a les que arribem ràpidament (1482 m).

Passem a l’altra banda del riu de Peracalç i enllacem amb el GR 11. Només cal seguir-lo en direcció sud per un agradable sender que baixa paral·lel al riu per a la seva riba esquerra. No és necessari anar gaire de pressa, ja que val la paga baixar tranquil·lament per aquest camí força transitat a l’antigor quan les bordes complien la seva funció. Connectem amb una pista que passa per la banda dreta de les aigües i seguim baixant fins a trobar un sender que per la dreta ens fa passar a l’altra banda de la Ribera d’Estaon per un tram engorjat i ombrívol del mateix (1217 m). Remuntem un parell de trams seguint la pintura i entrem a Estaon per la seva part alta (1256 m); només resta baixar fins a l’Església de Sant Jaume a prop d’on hem deixat el vehicle.