Estels del Sud - 5 Etapes - Arnes-Beseit-Refugi Font Ferrera-Caro-Paüls 2018-04-06 8:02 a 2018-04-10 14:55

Ruta dels Estels del Sud - 5 Etapes (Arnes – Beseit - Refugi Font Ferrera – Caro – Paüls) 2018-04-06 8:02 a 2018-04-10 14:55

Un any més amb en Jesús hem volgut fer una ruta d’uns dies caminant per les muntanyes a finals d’hivern o inici primavera, continuant amb les que ja vàrem fer els dos anys passats (La Ruta dels Refugis i El Brogit de la Vall).

Estels del Sud és una ruta circular que ens ofereix la possibilitat de fer una travessa de cinc jornades pel Massís dels Ports. Pernoctar cada nit en un establiment diferent i durant el dia, seguint la seva ruta, gaudir d'un dels entorns naturals més salvatges i desconeguts del nostre país. Els Ports són un massís calcari de relleu escarpat que ha estat humanitzat des de la prehistòria. Caminarem entre Tarragona (comarques de Montsià, Baix Ebre i Terra Alta), Terol (Matarranya) i un xic de Castelló (Baix Maestrat) si agafem la ruta alternativa i pugem el Negrell. Les cinc etapes es poden començar i finalitzar en qualsevol dels cinc llocs que funcionen com a inici-final d'etapa: Arnes, Beseit, Refugi de Font Ferrera, Caro o Paüls, i es pot fer en qualsevol sentit.

Com que ens agrada anar amb transport públic, en el nostre cas hem iniciat el “camí” a Barcelona amb el bus de la companyia “hife” passades les 16:00 a Palau Reial, que ens porta fins Tortosa i d’allà amb un ràpid canvi fins a Arnes, on arribem sobre les 20:00, temps de sobres per anar fins “Lo Corral d’Arnes” on ens espera la Marisa. Més fàcil d’arribar i a millor hora impossible! Precisament ha estat la Marisa qui ens ha preparat tota la ruta, doncs cal tenir pressent que, tot i que ho pots fer per lliure, amb en Jesús sempre ens ha semblat que millor fer-ho en el format oficial: és més fàcil (per exemple el Refugi de Font Ferrera obre els dissabtes o per un mínim de quatre persones) i solidari recolzar aquestes iniciatives fent la ruta de manera oficial, en aquest cas podeu contactar amb info@estelsdelsud.com i veure tota la informació a la seva Web Site Estels del Sud – La Travessa del Massís dels Ports. La tornada també es fa fàcil, doncs arribes amb tot el temps del mon per agafar el bus de les 17:10 o fins i tot el d’abans (a les 14:43) que ens portarà directament (amb dos ràpids canvis) a Barcelona, on arribarem abans de les 20:00.

A l'esquena portàvem una motxilla amb uns 12 quilos, que ha reduït un xic al llarg del viatge, tot i també he recollit algun record de poc pes (concretament uns petits bonics fòssils de curculles marines). Hem trobat diferents companys fent la ruta, de ben segur amb motxilles menys pesades, doncs és fàcil baixar el pes si portes un mínim de roba (sense capelina, ni polaines, ni recanvi de mitjons, ni llençol pels refugis) i no portes provisions pel migdia (a nosaltres ens agrada portar embotit, barretes, conguitos, fruits secs..., i així no cal demanar el pic-nic).

Podeu trobar el track complert
- Estels del Sud 5 Etapes
o els tracks per etapes:
- 1ª Etapa Estels del Sud Arnes - Beseit
- 2ª Etapa Estels del Sud Beseit - Refugi Font Ferrera
- 3ª Etapa Estels del Sud Refugi Font Ferrera - Caro
- 4ª Etapa Estels del Sud Caro - Paüls
- 5ª Etapa Estels del Sud Paüls - Ares

1ª Etapa Arnes - Beseit
Ens hem aixecat com és habitual a les 7:00, per esmorzar a les 7:30 a “Lo Corral d’Arnes”: molt ben condicionat i molt bonic, amb quarto de bany a l’habitació, amb un bon sopar i esmorzar, i amb una molt agradable conversa (dos parelles de Navarra, que feien els Estels del Sud i acabaven el dia següent a Beseit, i una altre de Bilbao, que també feien els Estels del Sud i acabava dos dies després a Fredes, juntament amb la Marisa i l'Ismael).

El primer i darrer tram és asfaltat, però la resta és magnífic amb trams molt mediterranis i a vegades al costat de la riera de les Valls, amb unes gorges molt boniques als seus Estrets. Ens varem saltar el Toll del Vidre... però millor anar-hi a fer una visita. Des de dalt de Penya Galera la vista és impressionant. A l’arribar al riu d’Ulldemó, hi ha una zona de banys i amb en Jesús hem posat els peus en remull mentre fèiem un mos. En aquest paisatge hi han masos que estan en actiu amb zones de conreus molt ben treballats i altres que estan en runes. En aquest massís hi ha pous, ara molt descuidats, dels que no podrem veure aigua, per aquest motiu (tot i que al llarg del camí hem trobat fonts de les que sí hem begut) cal portar aigua per tot el recorregut diari. Hem trobat moltes orquídies, moltes aus rapinyaires i hem vist la primera cabra hispànica mascle amb una gran cornamenta.


2ª Etapa Beseit - Refugi Font Ferrera
Ens hem aixecat a Beseit altre cop a les 7:00, a l’hotel “La Fàbrica del Solfa”, una antiga fàbrica de paper que era del Tio Solfa. És un bonic indret, just a davant del pont de pedra (únic que junta les dues parts del poble), molt ben condicionat i molt bonic, amb un quarto de bany complert a l’habitació (que trobarem a faltar els properes dies ;-), amb un bon sopar i un esmorzar de luxe. La persona que regenta l’hotel ens va molt ben acollir i aconsellar, i vàrem seguir el GR 8 per després desviar-nos pel corriol de los “Caminos Rurales” que ens portarà fins la impressionant Masia de Sant Miquel, amb una ermita. D’aquesta manera ens estalviem la majoria de la pista fins a la zona de la Fenellosa (i el seu transit de cotxes, que no és petit en cap de setmana). Allà hem pogut veure molt bé les pintures rupestres (que varen ser molt malmeses en èpoques passades).

En aquest punt comença un tram de passarel·les a sobre del riu que faciliten el pas pel Matarraña, el faciliten tant el pas que si és en cap de setmana millor anar-hi a bona hora!! o et trobaràs una corrua de gent passejant a munt i a vall fins arribar al Pas del Romaret. En aquest punt tens tres alternatives: mullar-te fins a la cintura i passar pel mig, tornar enrere a buscar el PR (ben indicat a l'esquerra) o cap a munt a seguir el Pas del Romaret. No és difícil, però no és una via ferrada (no té cable de vida) és tan sols un pas equipat (amb cadenes i graons metàl·lics), si teniu vertigen millor mullar-se o anar pel PR i després continuar (sense PR) fins el corriol que mena al lloc anomenat el Pont de la Guimerana (que no té cap pont ;-). No us penseu que una vegada acabat el Pas del Romaret tot serà planer, estava mullat i cal enfilar-se a un parell de llocs on no hi ha graons metàl·lics que t’ajudin. Al sortir del pas vàrem creuar-nos amb un caminant de Reus que portava varis dies i no s’havia trobat abans amb ningú que fes també aquesta ruta dels Estels del Sud, ens explicà que feia un rato s’havia equivocat i s'havia encigalat -textual- muntanya a munt pensant que ja havia arribat al pas (temps del tot perdut). Quan arribes a Collcollossa, i passat el monumental teix, el cor se’t fa petitó, vas entre unes enormes parets. Passem per davant de la Casa o Xalet del Rei (una casa que vàrem pagar entre tots per tal que els “jefes” poguessin anar a caçar amb totes les comoditats a la nostre costa. En aquest moment és propietat de la Generalitat i no li han donat cap ús, en Guti ens dirà que és difícil de reconvertir, doncs està ple d'habitacions amb llar de foc, de fet encara hi ha l’antic escut d’ICONA. En pocs anys caurà a trossos, una veritable llàstima). I arribem al Refugi de la Font de Font Ferrera amb pluja.


3ª Etapa Refugi Font Ferrera – Caro
Ens hem aixecat a les 7:00 després d’una nit de fortes pluges i estava sorprenentment nevant. Hem esmorzat tranquil·lament amb les tres parelles que havíem dormit i el guarda del refugi, el molt conegut Gabriel, en “Guti”. Les dos parelles de Castelló ens havien convidat a un bon “cremat” abans d’anar a dormir, sembla ser que ja és una tradició en les seves estades en aquest refugi. Amb la parella de Barcelona, que anava en sentit contrari, vàrem calcular que ens teníem que retrobar a prop del Coll de la Terre (entre Arnes i Paüls). El refugi és agradable, amb dues zones per dormir i en Guti ens havia preparat per sopar un bon plat de pollastre i un bon foc.

Amb polaines i capelines comencem la marxa per la pista (segurament hagués sigut millor pujar fins a el Negrell, i així trepitjar un xic Castelló ;-) Trobem un poc de neu, doncs les crestes havien quedat agradablement enfarinades. Arribem al refugi obert Mas del Frare on ens traiem les capelines i fem un mos. Passem al costat de la mina de Wolframi i no ens podem saltar la Cova del Vidre, realment un lloc ben orientat i immens. Les vistes a les diferents moles i al Delta de l’Ebre excepcionals. La botànica que ens rodeja ens diria -si no sabéssim on som-, que estem al mig dels Pirineus. A l’arribar al Coll de Pallers hi ha la possibilitat de carenejar per un corriolet fins a dalt del Caro, però en aquell moment amenaçava pluja i feia un fort vent, per tant decidírem anar directes a vall cap el nou refugi de Caro i demanar uns ous ferrats a la Maria, que ens ha atès de manera fenomenal!


4ª Etapa Caro – Paüls
En el refugi, al vespre ens vàrem retrobar amb uns caminants valencians que ens creuarem el dia abans just uns metres després d'acabar el Pas del Romaret i saludar al caminant de Reus, havien travessat de Beseit a Caro directament passant per Penya Galera!. Aquest refugi privat, per 32 persones, és realment molt confortable amb unes dutxes d’aigua calenta (a dalt i a baix). Ens hem aixecat tots a les 7:00 i després d’esmorzar hem anat a retrobar el GR 7. Aquí el paisatge canvia totalment, amb mata baixa i molta roca a la vista. Quan arribem al refugi obert de les Clotes, traiem un banc per prendre el sol i fem un mos (el refugi està molt bé, però hi ha un parell de bosses de brossa dins -encara hi ha persones que es pensen que el que portem a sobre ho podem deixar al mig del camí-). Pujant i baixant, amb un fort vent a les Rases del Maraco, veiem un ramat de cabres hispàniques que ens vigilen de lluny. El vent bufa fort, però no dona cap problema (sembla ser que hi han dies que creuar pot ser una temeritat). Més endavant, a les ruïnes del Mas del Maraco ens trobem amb uns toros de Lidia negres però pacífics. Ens enfilem amb un salt al cim de l’Espina o hi ha una vista magnífica de les Roques de Benet, i continuem baixant fins arribar a la bonica Font del Teix amb un enorme cabdal d’aigua. Ja de baixada arribem a la zona dels corros (taules de pedra) de Sant Roc .

Després la senyora Montse ens explicà que cada família del poble té la seva pròpia taula de pedra a l’espai lúdic de Sant Roc, i tres dies a l’any en tenen l’exclusivitat, especialment el 16 d’agost (festa del patró). Hi han anys que s’ha tingut que cridar al mossos per desallotjar alguna de les taules de pedra (corros), doncs la família a la que pertany la trobava ocupada ;-). També ens ha explicat, que si hi ha hagut alguna defunció a la família, la taula queda desocupada aquell any, per respecte. El poble de Paüls té una bonica església just a dalt del turó, amb les restes d’un castell derruït en les guerres carlines.


5ª Etapa Paüls – Arnes
Aquest matí ens hem aixecat ½ hora abans, per tal de garantir que arribaríem abans de les 17:00 hores a Arnes i no patir per agafar l’autocar. La Montse ens tenia preparat un esmorzar magnífic, amb casquetes de cabell d'angel fetes per ella -que hem repetit-. Ja havíem provat la seva excel·lent cuina al vespre amb un arròs amb popets i magret d’ànec i l’Enric ens havia donat la samarreta dels Estels del Sud i ens havia donat diferents explicacions al voltant d’alguns temes que havíem anat preguntant (forns de calç, guixeres, canals i enormes bombes d’aigua inacabades... pagant els contribuents en èpoques passades i també en èpoques properes, doncs hi han coses que no sembla que canviïn amb el pas dels temps... la mala gestió es perpetúa!!)

Enfilem directes cap a dalt del Coll de la Gilaberta, que se’ns fa més curt i fàcil del previst. Anem trobant restes fòssils de l'època que aquestes roques estaven sota mar. A l’arribar al Mas de Fandos decidim anar per l’alternativa de dalt, i no baixar al riu per si les darreres pluges l’havien fet créixer, d’aquesta manera també ens estalviàvem mullar-nos les botes i agafar un tram final de cadenes. Quan ja vèiem la pista i estàvem a punt d’arribar al Coll de la Terra ens retrobem amb la parella de Barcelona, una agradable conversa posant en comú les experiències viscudes per separat. Seguim, sense problemes i a certa alçada del riu, passem pels Estrets de Lliberós o d’Arnes, boniques gorgues amb fauna aquàtica en forma de peixos de més de dos pams. Un moment donat arribem a la pista asfaltada i retrobem el camí que deixàrem cinc dies abans. En un salt anem a veure la Font del Claret -que diferents que són aquestes fonts de les nostres, aquí l’aigua és normalment escassa-. I ja arribem de nou a Arnes, anem directes al Casal per fer unes fresques i unes braves... tot està tancat i per comprà un xic de mel d'Arnes un amable vilatà ens dirigeix a veure el senyor Santiago per tal que ens vengui un xic de mel.


En resum cinc dies de bons corriols, impressionats paisatges, excel·lent conversa i bons àpats... fantàstic per desconnectar, fer moure les cames, activar les neurones i gaudir de tot plegat. La companyia d’en Jesús, una vegada més engrescadora i immillorable.

Una ruta absolutament recomanable per tots els que ens agrada passar uns dies a la muntanya en moments que el sol encara no cau de ple.

Salut i Cames!!