Estels del sud. Segona etapa. D’Arnes a Paüls

Segona etapa dels Estels del sud, aquesta vegada sortint d’Arnes i acabant a Paüls. Bé, per a ser més concret, haig de reconèixer que vam sortir un km. o així més enllà del poble d’Arnes. No voliem repetir el tram de camí que ja haviem fet la setmana anterior en la primera etapa. Aquesta petita “retallada” no té cap importància, més enllà de la petita retallada de la distància, ja que el trajecte omés no té cap interès especial.


L’etapa ha estat molt bona i això que a l’entorn del Coll de la Gilaberta estava cobert de boira, cosa que ens va impedir de gaudir del paissatge en aquest indret. La resta de la ruta ha estat magnífica pel seu paisatge i fàcil de fer, ja que no presenta dificultats tècniques en el seu recorregut, excepte en la baixada des del Coll de la Gilaberta cap a Paüls. Aquesta baixada es molt dreta, amb molta pedra solta i avui, mullada per l’efecte de la boira, relliscosa. Aquest tram demana caminar sense presses i amb una bona sola a les sabates.


Els llocs que més m’han agradat d’aquesta caminada han estat els que segueixen:

Estrets d’Arnes Segons la descripció que en fa la web terresdelebre.travel : “Un paisatge típicament de muntanya, format per un abrupte laberint de bosc i roques al voltant d’un meravellós congost. Els Estrets d’Arnes és un dels paratges més bells del massís dels Ports, les muntanyes més salvatges de la Catalunya meridional. L'espai inclou més de 450 ha de cingles i barrancs enmig de pinedes, matolls i prats, en l'extrem més occidental del Parc Natural dels Ports.

El riu Estrets, artèria principal de l'espai, discorre sinuós saltant de bassa en bassa entre les formacions rocoses que formen unes curioses parets.” La veritat es que es tracta d’un sector preciós, encaixat entre cims que s’alcen uns centenars de metres a dreta i a esquerra, amb el Ri7 dels Estrets que té una aigua claríssima i amb una llum, al menys avui, espectacular. Si camina amb total comoditat, gaudint d’aquest magnífic indret.

Les vistes de les Roques d’en Benet un cop deixats enrera els Estrets d’’Arnes entrem en una secció de la caminada en la que tenim a tocar, a la nostra dreta, les esbeltes Roques d’en Benet que podrem anar veient des de diferents perspectives, totes magnífiques.

La zona entre el Pas de la Barca i el Mas de Fandos. Sembla que aquesta zona es coneix com Estrets del Boter, encara que no estic segur de que aquesta denominació agafi tot el tram ( disculpeu-me, si estic equivocat). El Pas de la Barca està al peu de la Barca. Es tracta d’un pas a on hi ha una cadena que ajuda a baixar uns 8-10 metres des del camí pel que es venia cap al fons del torrent. Es un triç força dret però la cadena fa que es converteixi en un descens sense risc. Només cal baixar amb calma. Després es progressa uns quants metres pel buc del torrent passant entre grossos blocs de roca. Sembla que quan baixa aigua pel torrent es millor passar per un pas alternatiu que està molt ben indicat, que va a enllaçar de nou amb el camí principal en un petit collet, passat el Mas de Fandos que ofereix una magnífica panoràmica de les Roques d’en Benet.


Als punts que acabo d’esmentar, pensava que hi podría afagir el cim de de la Punta de l’Aigua però per desgràcia una intensa boira ens va impedir de veure res. Una pena però al menys vaig poguer constatar que els últims metres de pujada al cim caminant sobre roca son ben divertits. La baixada fins a Paüls tampoc va donar molt de sí, per culpa de la boira que va impedir que tinguessim les vistes esperades i que ens va obligar a concentrar-nos en vigilar a on posàvem els peus per a no relliscar i caure, al caminar per terra mullat