ESTRET DE GIBRALTAR de la Garrotxa

Una matinal preciosa, ideal per fer a l'estiu doncs és molt ombrívola donat que la major part de la ruta passar per dins d'un fageda espectacular. La ruta no té cap dificultat tècnica ja que transcorre majoritàriament sobre pistes. No hi ha aigua i cal portar gps pels nombrosos camins i caminots que hi ha.

Comencen al Coll de Can Tià on hi hem arribat des de la C-63 i agafant la carretera de Sant Iscle de Colltort i amunt. Comencem en direcció al Sud-oest agafant un corriol que ens portarà al Coll de Serrella. Pareu i feu fotos que el punt és molt bonic.

Seguim pel corriol que ens abocarà a una pista que en suau baixada segueix la serra de les Medes fins arribar al Coll de Llacunanegra on agafarem la pista de la dreta. Si aneu de front agafareu la pista que fa la volta al volcà de Llacunanegra i el Puig Rodó sortint un tros enrere d'allà on venim. Per tant cal anar amb compte i no equivocar-se.

Anirem seguint la pista fins el mirador de Roca Llarga, aquí cal fer parada, seure i gaudir dels cingles del Far, de la Salut, del Pla d'Aiats, del Puigsacalm, etc. un espectacle fantàstic i gratuït!!!! Destaca una

Des del mirador tornem a la pista i ens desviem a mà esquerra, costa de veure al mig del bosc però hi ha un petit corriol que ens baixarà fins a la casa del Gubert, tristament abandonada i en molt mal estat.

Seguim per la mateixa feixa de la casa sense perdre alçada i al final de semicercle trobem una pista, aquí cal estar alerta doncs la natura s'ha menjat l'ermita de Sant Joan de les Medes i costa molt de veure. Intenteu arribar just fins a la corba i a l'esquerra trobareu un corriol molt estret i no gaire net que s'enfila turó amunt, allà hi trobareu l'ermita, en molt mal estat, la pallissa on hem esmorzat, una alzina enorme i la bassa.

Tornem a la pista i seguim avall fins a passar un cobert, continueu mirant a terra on trobareu una muntanyeta de pedres que us indicarà el corriol per començar a remuntar el torrent de les Medes fins a trobar una gran plana dominada per una casa de pagès també abandonada que es diu La Plana lògicament.

Al final del pla, el camí creua el torrent i comença l'espectacle: anem al costat del torrent de Les Medes per una fageda preciosa, tupida, amb arbres sorprenentment grans, Llàstima que no hi ha aigua doncs ja seria la sisena meravella del món. A l'estiu la calor no deu ni entrar en aquest bosc que en diuen la Fageda Fosca.

Hem disfrutat molt fins abans d'arribar a la casa del Grau, on hem deixat el camí per agafar un corriol que ens ha portat a l'Estret de Gibraltar. La veritat és que té el seu encant: un pas enmig de les roques que sembla tallat per l'home però que és natural.

Des de l'Estret el camí comença a planejar i és un passeig fins arribar on tenim el cotxe. Avui érem en Quim i l'Ignasi, doncs la Pilar encara no la tenim recuperada.