Estrets del Parrissal (Beseit): La Fenellassa, cova de la Dona, pla de la Mina i pas del Romeret

La ruta comença a l'entrada a l'estret de la Fenellassa, al terme de Beseit, en el darrer dels aparcaments de pagament per a vehicles habilitats per a accedir-hi al congost del Parrissal. Des d'allà, agafem l'únic camí possible, la senda del Parrissal, que acompanya al riu Matarranya aigües amunt.

Quan encara no han passat ni cinc minuts des de l'inici de l'excursió, ens desviem cap a la dreta, creuem el riu i, de seguida, a la paret de roca, veiem les pintures rupestres de la Fenellassa. Tornem sobre les nostres passes fins al camí, i reprenem la marxa cap a la dreta. Aviat deixem a mà esquerra els ullals de la Fenellessa i, poc més endavant, apleguem a la cova de la Dona.

Aleshores, el congost s'eixampla un poc i fem cap al pla de la Mina, on raja la font que duu el seu nom. Aquest topònim i algunes construccions i senyals que anem trobant pel camí ens recorden el passat miner d'aquesta contrada. A mesura que avancem , el pas es fa més i més estret. Al remat, comencem a caminar per damunt de passarel·les de fusta fetes ad hoc.

En alguns moments retornem a la sendera, però el trepitjar un pas artificial serà la tònica dominant fins a fer cap al final d'aquesta ruta, en arribar als estrets del Parrissal, poc més d'un quilòmetre més enllà. Ací, el riu Matarranya va d'ample en ample i ja no pot ésser creuat més que nadant.

En vegada de continuar avançant, i com que el bany és prohibit, girem cua fins a una espècie de salt d'aigua que cau des dels contraforts inferiors de la moleta d'Arany al llit del riu Matarranya. Allà arranca la senda coneguda com el pas del Romeret. Si fins a aquest punt, l'excursió no té grans complicacions, des d'ara el seu grau de dificultat augmenta exponencialment.

El pas del Romeret comença fent ziga-zagues per la paret escarpada de la muntanya. En acabant, tombem cap a la dreta i cap a l'esquerra de seguida per torrentera molt costeruda. La guanyem i eixim a un planet. Ací, encara que no ho parega i fent cas a unes marques blaves, girem a la dreta per la paret nua de la muntanya. Ens endinsem en les gúbies del Parrissal.

Després d'un parell de minuts per senda, des de la qual les vistes aigües avall del Matarranya són magnífiques, salvem un desnivell de poc menys de tres metres negatius, i seguim baixant. En acabant, ascendim de nou per terreny molt boscós fins que, al remat, i després de vora tres quarts d'hora de camí, la sendera per on anem comença a baixar i baixar cada vegada de forma més abrupta.

Hem d'anar en compte en aquest últim tram perquè, de sobte, el camí es talla i ens veiem abocats a un espadat vertical. Amb l'ajuda d'una cadena de ferro i d'uns graons col·locats allà a l'efecte, aconseguim superar els vora 100 metres de desnivell que ens separen del llit del riu Matarranya.

Una vegada al riu, avancem en contra de la direcció de l'aigua durant uns vint-i-cinc metres. Allà ens aturem a reprendre forces per a la tornada cap al punt d'inici. Així doncs, al cap d'un quart d'hora, peguem mitja volta i, seguint el curs del riu, anem a travessar els estrets del Parrissal nadant. Evidentment, aquesta ruta i, sobretot, aquest tram en especial, només es poden fer si el Matarranya duu un cabal raonable.

Estem en un entorn preciós. Grans parets verticals ens circumden. Piscines naturals, aigües cristal·lines. Superem tres grans tolls sense massa dificultats i fem cap a l'entrada dels estrets del Parrissal venint de Beseit, on abans havíem agafat el pas del Romeret.

Ara, només ens queda tornar per la senda del principi cap a l'aparcament de vehicles des d'on havíem eixit vora sis hores abans.