Etapa 2 Ruta de la Pau. Pinell de Brai - Bot (des de Fontcalda per la Vía Verde)

La Ruta de la Pau és un recorregut de 4 dies gestionat per en Pako Crestas - agencia Mon Petit- (reserves allotjament, tracks, etc)

A la seva página web la descriu com "...un itinerari circular que, fent ús de la senyalització dels GR i dels PR de la comarca, fa un recorregut pels indrets que van tenir més rellevància durant la batalla de l’Ebre. Comença i acaba a Gandesa, passant per Pinell de Brai, la Fontcalda, Prat de Comte, Bot, Coll del Moro, Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Corbera d’Ebre, en un recorregut de 87.7 quilòmetres.

La Ruta de la Pau és un homenatge a la pau i, alhora, un camí per a senderistes ple de paratges on, seixanta anys després d'aquell sagnant enfrontament, regna el silenci".

En Miquel i jo l'hem agafat com a "base" i hem fet algunes modificacions.

LA NOSTRA RUTA.

Desprès d'haver ser molt ben atessos a l'hostal-restaurant Ca l'Àngel de Pinell de Brai hem sortit d'aquesta població per fer la "etapa reina" d'aquesta Ruta. Hem passat pel davant del seu magnífic Celler modernista i, poc desprès, hem creuat la carretera C-43 seguint els senyals blancs i grocs del PR-C 27 que, primer per pista i més tard per un bonic corriol molt ben traçat i mantingut fins trobar el GR- 171.

Durant la pujada el día era grisós i amb poques vistes, però ben aviat ens hem "somergit" a la boira i amb prou feines hem pogut veure el Santuari de la Mare de Déu de Santa Magdalena. Hem continuat pujant pel bosc fins sortir a una pista cimentada, que ens ha portat a la Cota 705 i el seu monument a a Lleva del Biberó. Hem desfet el camí de pujada fins tornar al GR-171 que seguirem durant molta estona per corrils i pistes.

Hem arribat a un magnífic mirador amb vistes sobre l'agulla de Bot i Santa Barbara. Poc desprès hem continuat per un feréstec corriol (amb algún tram de forta baixada) fins sortir a una pista, on hem trobat el monument als Pelegrins d'en Tapies. Poc desprès ha començat a caure gotes, que ens han "acompanyat" fins els imprescindibles Estrets de la Fontcalda, al costat del Santuari del mateix nom.

Hem arribat a la Vía Verda on en Miquel i jo ens hem separat. En Miquel ha continuat pel GR fins Prat del Compte i Bot (la ruta prevista) i jo he agafat el camí de la Vía Verde, antic traçat d'un antic tren miner, que passa per un bon nombre de túnels amb una pendent molt moderada i que m'ha portat, sota la pluja, fins a Bot.

A Bot ens hem allotjat a cal Tomás, una esplèndida casa rural ii on hem disfrutat d'una tarda molt agradable conversant amb la Mercè, la seva propietaria, i els seus amics i on ens han permés descobrir part de la realitat d'aquesta terra.