Etapa11: Camí de Cavalls Tram18 (Benibèquer-Punt Prima) Tram19 (Punta Prima-S. Esteve) Tram 20 (S. Esteve-Mao) (31-05-23))

Binibequer Nou

Vista cala Binibequer Nou

Tot i que està envoltada per la urbanització de Binibèquer Nou, l’entorn de la platja de Binibèquer s’ha conservat pràcticament verge. D’aigües transparents i arena fina i blanca, la platja compta amb una zona de pins amb taules de pícnic a la part posterior, i disposa de diversos serveis a peu de platja.

Cala Torret

Cala Torret és una petita cala a la urbanització amb el mateix nom. Tot és zona rocosa amb nombroses casetes de pescadors. Hi ha habilitades diferents zones on acudeixen banyistes.

Biniancolla

És una cala poc coneguda i freqüentada per gent local. Per tant, Biniancolla és interessant si busques un lloc tranquil i tradicional a Menorca. La cala té una mica de sorra. Ara bé, la gent local sol posar-se als petits molls de pedra i formigó. Els antics pescadors van construir aquestes petites estructures a la dècada dels 60. Antigament, el nucli urbà de Biniancolla era molt més petit i només hi vivien pescadors. Amb el pas dels anys, les embarcacions d'esbarjo han florit i avui dia és un lloc una mica més turístic. Tot i que continua sent un lloc de costums locals.

Deixem el cami per seguir el mar

Vista Illa de l'Aire i Far de Punta Prima

L'Illa de l'Aire és un illot deshabitat del sud-est de Menorca, davant de Punta Prima. Les úniques construccions que conté són un far, un antic magatzem, un estable i un petit habitatge. És propietat privada. Un dels trets característics de l'illot és la sargantana negra endèmica (Podarcis lilfordi lilfordi), subespècie de la sargantana gimnèsia. També constitueix un pas migratori de primer ordre i acull colònies de reproducció de totes les aus marines de Menorca. La bellesa de la seva zona marina, plena de coves submergides sota els seus penya-segats i grans praderies d'algues, han motivat la creació de diversos clubs de busseig al seu voltant. També s'hi han trobat nombrosos jaciments arqueològics. Des de fa anys, es reclama la declaració de l'Illa de l'Aire i els seus voltants com a reserva natural El far de l'Illa de l'Aire, presenta una torre de bandes blanques i negres horitzontals i amb una casa blanca que antigament era perquè convisquessin les tres famílies dels encarregats del far. Té un abast de 18 milles nàutiques i té una altura de 53 metres sobre el nivell del mar. Va ser el far més alt de Balears fins que en 1977 es va construir el far de Moscarter a Eivissa.

Vista Torre de Son Ganxo

Situada davant l'illa de l'Aire, la torre de Son Ganxo va ser construïda entre 1785 i 1787 per l'enginyer militar Ramón Santander. Va ser restaurada l'any 2011, i és una de les torres de defensa de Menorca més ben conservades. Actualment funciona com a casa de colònies, oberta durant tot l'any, i és gestionada pel Consell Insular de Menorca.

Racó impressionant

Platja de Punta Prima

Punta Prima és una cala increïble, d'uns 120 metres que està protegida dels vents del Sud per l' Illa de l'Aire . La platja té les característiques del sud menorquí, de sorra fina i blanca i unes aigües transparents. Aquesta és una altra de les platges que resulta aconsellable per venir en família i amb els nens a causa de la poca profunditat. Antigament, els Britànics van denominar aquesta platja "Sand Bay" durant les dominacions angleses, ja que antigament podem imaginar que la zona de punta prima era un sistema dunar molt gran, que es veu ocupat avui dia pel passeig marítim i algunes zones de la urbanització.

Torre d’Alcalfar

Aquesta torre de defensa costanera espanyola es va restaurar fa pocs anys. Té forma troncocònica de tres plantes, que es manifesten a l'exterior per un ressalt o cordó, que envolta la torre com una faixa. Els murs es van construir de morter revestit a l'exterior per carreus.

Vista Caló Roig i Alcalfar

Caló Roig

Caló Roig és una petitíssima cala situada al sud de Cala Alcaufar. S'hi accedeix per camí de Cavalls des de la urbanització sense cap dificultat. Llarg = 10 m, Ample = 30 m. És diminuta amb poca zona de sorra. A pocs metres podem veure la Torre d'Alcaufar, una torre de defensa del s. XVIII que podem visitar.

Vista cala Alcalfar

Cala Alcalfar

Alcalfar és una cala d’ambient familiar, que compta amb una petita platja d’arena blanca i aigües tranquil·les. Una banda de la cala és verge, i a l’altre hi trobem les casetes del nucli d’estiueig d’Alcalfar, amb embarcadors per a petites barques. Una torre de defensa i un petit illot vigilen la cala des de l’entrada.

Una parada de bar

Cala Rafalet

Cala Rafalet és una de les cales més singulars de Menorca. Per arribar-hi cal deixar el Camí de Cavalls i baixar pel barranc de Rafalet, tot travessant un bosc ombrívol d’alzines, al final del qual ens espera una visió sorprenent: una minúscula platja d’arena blanca que deixa pas a una estreta cala d’aigües transparents, envoltada d’imponents penya-segats.

Cala Sant Esteve

La cala de Sant Esteve acull el fort Marlborough, construït pels britànics entre 1720 i 1726. Deu el seu nom a Sir John Churchill, duc de Marlborough, el general britànic més destacat de l'època. Juntament amb el castell de Sant Felip i la torre de Stuart o d'en Penjat servia per protegir l'entrada del port de Maó. L'any 1782 va ser parcialment destruït pels espanyols, i va ser reconstruït, amb alguna modificació, durant l'últim període de domini britànic (1798-1802).

Es Castell

Fundat pels britànics l’any 1771, la història des Castell ha estat determinada per la seva situació estratègica, a l’entrada del port de Maó. És molt recomanable la visita a Calesfonts, un petit port d’ambient mariner, que compta amb nombrosos restaurants i botigues instal·lats en coves naturals, antigament emprades pels pescadors locals.

Final Cami de Cavalls

«Tre Cavalli», una escultura de l'escultor Nag Arnoldi. Es tracta d'una creació en bronze inspirada en la figura del cavall, de 3,10 metres d'alçada, instal·lada sobre una plataforma de 1,80 metres. L'obra ha estat donada per l'autor a l'Ajuntament.

Fort Malborough

Situat al costat sud de la bocana del port de Maó, a la cala de Sant Esteve, va ser construït pels britànics entre 1720 i 1726. Deu el seu nom a Sir John Churchill, duc de Marlborough, el general britànic més destacat de l'època. Juntament amb el castell de Sant Felip i la torre de Stuart o d'en Penjat servia per protegir l'entrada del port de Maó. L'any 1782 va ser parcialment destruït pels espanyols i va haver de ser reconstruït, amb algunes modificacions, durant l'últim període britànic (1798-1802). És un petit fort amb un recinte central heptagonal que disposava de diverses peces d'artilleria per detenir el possible avanç enemic. Es va crear a partir d'un gran fossat amb una galeria de contraescarpa excavada a la roca. Des del recinte superior es pot gaudir d'una vista excepcional de la zona històrica del port de Maó, sens dubte un dels més desitjats del Mediterrani occidental per les potències de l'època. En aquest cas cal destacar el muntatge expositiu que, amb el suport de la tecnologia, situa el visitant en l'època dels setges del fort Marlborough i explica la història tant de Menorca com d'Europa al llarg del convuls segle XVIII.

Castell de Sant Felip

El Castell de Sant Felip és una fortificació al costat sud de la desembocadura del port de Maó (Menorca) que fou aixecat per ordre de Felip II, a mitjans del segle xvi, després que l'illa fou atacada per l'almirall otomà Khair ed-Din Barba-rossa el 1535 i el 1558. El castell va ser dissenyat per l'enginyer militar italià Giovanni Battista Calvi. En un primer moment es tractava d'un castell amb quatre baluards envoltats per una estreta i profunda fossa excavada a la pedra. Gran Bretanya el va conquerir l'any 1708 i, l'any 1713 (amb el Tractat d'Utrecht), el van ampliar. Junt al castell va créixer el barri de s'Arrabal. Va passar a mans franceses i de nou a britàniques, fins que en 1782 l'illa va caure en mans dels espanyols amb un llarg setge a aquest castell.[1] El rei Carles III d'Espanya va ordenar en 1783[2] que el demolissin i avui només en queden runes. Es poden visitar els túnels excavats, una bateria de canons del segle xviii i les restes dels murs.