Excursió a Sant Ramon La Colla dels Divendres

Excursió circular per l'entorn de sant Climent de Llobregat i pujada al turó de sant Ramon. La vila de Sant Climent de Llobregat està situada a la vall de les rieres de Les Comes, del Querol i de Salom, a només 15 km de Barcelona, i envoltada per les muntanyes de Sant Ramon, Pedres Blanques, Costa Fustera, Coll de la Creu i el Padró.

El seu terme municipal d'una superfície de 10,81 km² limita amb els de Viladecans i Gavà (al sud), Begues (a l'oest), Torrelles de Llobregat (al nord), Santa Coloma de Cervelló (al nord-est) i Sant Boi de Llobregat (a l'est).
Té els seus accessos per dues carreteres comarcals (BV. 2003 i BV. 2004), les quals s'uneixen al mig del poble, una procedent de Viladecans i l'altra de Sant Boi de Llobregat. També els camins rurals i les pistes forestals ens comuniquen amb Gavà, Begues i Torrelles de Llobregat.

Per pujar a l’ermita de Sant Ramon es pot fer des de Sant Climent, Viladecans i Sant Boi. Des de Sant Climent, la manera menys complicada (amb menys pendent i apte per a infants) és seguint el camí de la masia de Can Molins fins als cirerers (ruta de color verd al mapa). Just a la darrera barraca de les vinyes dels cirerers neix un caminet forestal que puja fins a Sant Ramon, passant pel costat de les torres d’alta tensió. Aquest caminet té pendent però és molt apte i a més passa per la vessant de la muntanya amb vistes al mar. El corriol va a parar al camí que puja des de Viladecans. Però nosaltres farem aquest camí de baixada de l'ermita, la pujada la farem per un camí de major pendent per la vessant obaga, en un dia ben fred, al sortir dels cotxes que hem deixat en una petita esplanada a prop de l'Estret de Roques, la temperatura era de dos graus.

L'avantatge es que fins a Sant Ramon la pujada es curta i a l'ermita esmorzem arrecerats del ventet i amb un solet que ja es nota. Dalt el cim del Montbaig hi ha l’ermita, d'inspiració neoromànica (de finals del segle XIX), que ha acabat donant nom a la muntanya. L’ermita va ser edificada l’any 1885, al cim del Montbaig (originalment Bonte Baius, o Mont Baig), actualment conegut com cim de Sant Ramon.

És d’estructura d’inspiració neoromànica i finançada per Josep Estruch Comella en memòria dels seus pares. Josep Estruch (1844-1924) va ser un notable empresari i banquer que va formar part del Banc de Barcelona, banc que va ser creat el 1844 i que va ser el primer banc modern que es va constituir a Catalunya i a Espanya amb l’objectiu de finançar les empreses. Les inversions a Europa van caure en picat amb la Primera Guerra Mundial i el banc es va veure abocat a la ruïna. Va tancar el desembre de 1920.

Ja veiem als nostres peus la vila de Sant Climent del Llobregat. Això vol dir que la baixada serà prou dreta. Estem en territori on predominen les pissarres que, per la seves tonalitats fosques, conformen el que es coneix com Garraf Negre. El paisatge està dominat per boscos de pi blanc, mentre que els prats o el sotabosc compten amb mates d’estepa, romaní i farigola, així com un gran quantitat de ginesta. La visibilitat és bona i les vistes magnífiques: al massís del Garraf, al Delta i el Baix Llobregat, a Collserola i el Barcelonès, al Maresme i al Vallès, amb la Mola, Montserrat, el Montseny...

Tot i que el restaurant i el centre d’interpretació són tancats, hi ha força gent (per calçats i vestimentes es nota que molts no són caminadors habituals). Massa, malgrat que la majoria porta mascareta i es respecten les distàncies, esmorzem ràpid i no ens hi entretenim gaire.
Reculem un tros i tot seguit baixem pel corriol a prop de les torres electriques d'alta tensió, i avall que fa baixada fins arribar a baix de tot a la Riera de sant Climent, el camí de Viladecans, un cop a prop del nucli urbà i prop del limit municipal amb sant Boi, tornarem a pujar a la muntanya de sant Ramon, per les Orioles.
Comencem a pujar. A partir d’aquest moment anirem seguint la carena que es dirigeix fins a Sant Ramon. La pista va pujant i passa pels suaus turonets de Puig de Sales i Puig Verdera. L’últim tram compta amb una pujada més acusada i anem suant de valent, tot i el dia més aviat fred que fa avui.

Ara en lloc de tornar a sant Ramon, tirarem avall per la pista d'acces dels cotxes Per baixar fins a Sant Boi, el més habitual és seguir el CAMÍ DE SANT RAMON: pista de terra ampla que va baixant suaument, tot fent pronunciats revolts. Però també hi ha unes dreceres per corriol que eviten aquesta pista. En el cim gaudirem de vistes al mar: el Delta del Llobregat i fins i Mallorca. Hi ha espais amb barana de fusta per utilitzar com a mirador i bancs per seure. Al llarg del recorregut trobarem més taules i bancs de fusta per seure. Seguim a la dreta, per la pista de sorra, l’antic “CAMÍ RAL”, actualment anomenat CAMÍ DE LA FONT DE GOLBES.

Passem pel costat de la TORRE o PAVELLÓ DE CAÇA dels Marquesos de Cornellà. Era l'antic pavelló d'esbarjo dels marquesos a prop del palauet d’estiu (actualment Centre d’Educació Infantil i Primària Benviure) i l’utilitzaven com a punt de descans en jornades de cacera i en les passejades al Turó del Montbaig. És d’estil neomudèjar i es coneix popularment com a “Torre de les Bruixes” o “Torre de la Marquesa”. Està restaurat i és un punt d’informació del Parc Forestal.

Ara travessarem la carretera BV 2004 i la Riera de can Pinyol i passarem a tocar de l'àrea esportiva de can Bori i agafarem la pista de can Carreres i anirem pujant suaument fins a l'Estret de Roques. L'Estret de Roques és una pas estret entre roques al municipi de Sant Climent de Llobregat, que serveix de pas de comunicació amb el municipi veí de Sant Boi de Llobregat, tots dos dins de la comarca del Baix Llobregat.

Es tracta d'un pas físic i geogràfic que històricament ha servit de comunicació entre aquests dos municipis al llarg de la història. Fins i tot, a l'època medieval havia estat el pas del Camí Ral, que procedent de Barcelona, passava per Sant Boi dirigint-se a Sant Climent, i després a Begues, Olesa i Vilafranca. El topònim "Estret de Roques", es troba citat en documents de la primera meitat del segle xix. Però l'Estret de Roques actual no és el mateix pas entre roques d'aquest coll de muntanya que el pas d'abans de l'inici de la construcció de la carretera de Sant Climent, l'any 1907. Avui l'Estret de Roques és una trinxera excavada en el rocam per unir unes explanacions que a final del segle XIX es van fer entre Sant Climent i el coll i que, posteriorment, van ser aprofitades per construir la carretera actual, segons la memòria del projecte de 1907.

Ara només falta seguir la carretera uns cent metres a l'esquerra per anar de nou a l'aparcament de sortida.