Excursió pels volts de Granera: El Castell de Granera, el Còdol del Castellar, la Cova de les Tutes i el Pantà del Marcet

Fàcil excursió per recórrer solitaris camins tot coneixent l'extrem sud de la comarca del Moianès, en aquest cas, sempre voltant la petita població de Granera, que podríem dir que més que un nucli urbà, és composa de tot un esquitx de masies; i algunes de les quals, formaran part de la nostra ruta.

Arribem a Granera per la revoltada carretera que ve de Castellterçol i passat un primer nucli de masies i cases, ja prop d'entrar en el nucli principal del municipi, arribem a una clariana a tocar de l'ermita de Santa Cecilia de Granera, de nau única i amb el seu cementiri adjacent.

Seguim un petit tram per la carretera per anar a visitar la Plaça de l'Era, lloc on trobem l'Església de Sant Martí de Granera i el consistori municipal, així com un magnífic mirador de tota la serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i també de Montserrat darrera aquesta.

Rodegem l'església i reculem uns metres per entrar en un preciós corriol planer que ens portarà fins l'altre zona més trufada de cases del municipi, just sota el Castell de Granera.

Tot just quan tornem a trepitjar asfalt, prenem el carrer del mig i veiem un altre mirador, anomenat del Cucut, amb una característica escultura. Seguim carrer amunt i prenem el camí del Castell, que de seguida torna a ser pista. Just quan estem sota el castell haurem d'estar atents, ja que hem de trobat un estret corriol que ens enfila fins l'alçada del castell en un tres i no res.

El castell sol estar tancat i barrat, però podem treure el cap des de la porta i veure'n la part interna, un cop fet això, podem anar a l'altra banda i veure la posició de domini que tenia sobre el territori dels voltants, ja que tenim fantàstiques vistes de la plana i muntanyes més llunyanes.

Per sortir del Castell i retornar a la pista tenim dues opcions, seguir un corriol que ens porta a un grauet del que ens hem de despenjar o bé seguir la pista d'accés i retornar per camí molt senzill que davalla amb molta més calma vers la pista d'accés, que ara seguim en lleugera baixada fins el proper Coll de la Llebre, punt on prenem la pista que surt en curta però forta pujada que ens portarà fins al peu del Pedró, on trobem una torre de Guaita, i és que aquest serà el punt amb més altitud de la jornada, força per sobre dels 800 metres d'altitud.

Passat el Pedró, entrem en un preciós corriol carener que ens ofereix panoràmiques a ambdues bandes, i que majoritàriament en lleuger descens ens porta fins a una pista, que deixarem un moment per fer una curta anada i tornada fins la Roca de l'Àliga, un bon mirador cap a l'est.

Tornem a la pista i la seguim una estona per tram planer, estant atents a un cartell a l'esquerra que ens mena cap al capdamunt del Còdol del Castellar, un fantàstic indret on hem d'enfilar-nos a un rocam que domina l'escena, tot i que des de baix queda força dissimulat. Al capdamunt hi trobem un vèrtex geodèsic i una creu de ferro, i podríem dir que l'únic que espatlla l'escena és la propera antena de comunicacions, a la qual arribarem de seguida després de retornar a la pista.

Ara, entrarem en un tram força més monòton, sempre per amples pistes i en baixada. Passem a tocar de la finca de la Manyosa, de la qual no us heu de perdre tot el cartellam que hi trobem, tant a la porta com en el camí d'accés.

Arribarem a la carretera BV-1245, a l'alçada d'un pont, que creurem, per tot just després deixar la carretera i prendre una pista que davalla cap a l'altra banda. De seguida, la pista va guanyant altitud a partir d'aquest tram, però sempre de forma moderada; la seguim fins que veiem una fita de pedres, que ens marca el corriol que hem de prendre per baixar fins la Cova de les Tutes.

La Cova de les Tutes té dos accessos diferents, un de petites cavitats que trobem primer, i una gran cavitat que trobem en segon lloc, ens hi endinsem i fem un entrellucada a totes les seves ramificacions; nosaltres no som massa de coves, així que amb això ja quedem satisfets.

El nostre objectiu ara, és recuperar la pista que portàvem, ho fem sortint de les coves per un corriol que s'enfila amb força per recuperar el capdamunt del graó sota el qual es troben les cavitats. Tot seguint fites de pedres, en poca estona trobem, sense pèrdua possible, la pista.

Entrem en un tram que tendeix a baixar i que ens torna a apropar cap a la carretera; passem a tocar d'una gran finca, marcada en els mapes com La Fàbrica del Marcet, rere la qual trobem de seguida el Pantà del Marcet, de considerables dimensions.

Seguim la pista que recorre paral·lela al pantà fins arribar al seu capdamunt, punt on creuarem a l'altra banda de la riera del Marcet per un curiós pont, i l'encara més curiós pont que l'antecedia.

A partir d'aquí, el camí sempre tendeix a pujar, però de forma força còmode, la vegetació a mesura que guanyem altitud es va tornant més "de secà", amb força matoll, i sobretot molt romaní. Poc a poc ens anem apropant a alguns camps, ja a tocar de la Masia de la Riera. Passada la qual, entrem en una pista asfaltada que ens portarà en un moment fins el punt inicial de la ruta, no sense fer la darrera suada perquè aquest darrer tram és en moderada pujada.