Fageda d'en Jordà-Castell de Colltort-Sant Miquel de Sacot-Volcans de Santa Margarida i Croscat

Per bé que una sortida al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa es pot considerar com a clàssica, sempre resta algun racó desconegut i sorprenent per a descobrir, amb aquesta sortida, hem fet una escombrada dels punts clau del parc. (Bona sortida per els fotògrafs)
Comencem la ruta, com no podia ser d’altre manera a la Fageda d’en Jordà
La Fageda d'en Jordà és un bosc singular degut, tant al seu assentament sobre una antiga colada basàltica de característiques morfologies, com a la baixa altitud (550 m) a la que es desenvolupa. La fageda dons està ubicada sobre l'última colada de lava del Croscat, en un terreny ondulat, de suaus turons, anomenats tossols. El seu origen rau en el contacte entre aigua i lava, quan la colada, a elevades temperatures, travessà una zona d'aiguamolls. Això provocà l'evaporació súbita de l'aigua i el vapor resultant deformà la superfície de la colada, ja parcialment solidificada, fins a trencar-la. Aquests tossols, que poden assolir els 20 m d'alçada, es poden identificar clarament en passejar per la fageda.
La fageda muda cada època de l'any, oferint facetes tan antagòniques com belles: bigarrades catifes de flors vernals, homogeneïtat verda de sotabosc d'estiu, miríada de tons càlids de tardor o freda grisor d' escorces nues sobre un vellutat mantell de fulles. No és pas estrany doncs, que hom no es pugui estar, en especial durant la tardor i l'hivern i amb el bosc com a única companyia, d'escoltar el seu silenci i de invocar les paraules del poeta Maragall:
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!


Deixem la fageda enrere, per remuntar el camí fins assolir la carena de la serra de Marboreny, sostre de la sortida. Ens acostem fins a Can Betra, masia de 2ª residencia als peus de la serra i per on comença la forta pujada. Arribem fins el enrunat Can Talaia a on fem un petit descans perquè , si el primer tram era “durillu” el que queda l’és més. Passarem per el pas del Tirador i el seu impressionant mirador i per el coll de Pedres Llargues abans de arribar al castell de Colltort... Un mirador excepcional de la zona volcànica de La Garrotxa. Visitat les restes del castell ens arribem al coll de Colltort per baixar fins a Sant Miquel Sacot. Sant Miquel és una església romànica de La Cot, nucli disseminat de Santa Pau, és a uns 640 metres d’alçària i és una església romànica reconstruïda i ampliada al segle XVIII en estil neoclàssic.
Deixem enrere Sant Miquel per acostar-nos als principals símbols del Parc...el volcans de Santa Margarida i el Croscat. El volcà de Santa Margarida és un dels més importants del parc de la zona volcànica, de 682 m d'altitud i la seva extensa boca, que avui és un prat, té uns 2000 m. de perímetre. Al mig del pla format pel cràter hi ha l'ermita Santa Margarida, d'origen romànic, i que dóna nom al volcà.
Visitat el interior del crater i l’ermita ens acostem al Croscat.
El Croscat és el més alt de la regió volcànica de la comarca d'Olot, de 786 m. d’alçària i 800 m de diàmetre de base. Té forma de ferradura. De tipus estrombolià, el seu con és el més gran de la Península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. És també, segons sembla, el més recent de tots. Té el cràter en un dels vessants. Al cim hi ha les restes d'una antiga torre de defensa. Aquest volcà fou explotat com a pedrera d'aquí el seu estat actual. Aquest volcà, estigué durant 25 anys dedicat a l'explotació de greda.
Acabada la visita seguim caminant una estona fins arribar al aparcament de la Fageda a on hem deixat el cotxes, donant per acabada aquesta impressionant sortida.