Falgars d'en Bas-Molí de la Faja-La Creu de Rabadà-Puig Satoies-Coll del Pedrò-Castelló d'en Bas (Sant Miquel de Castelló).

Collsacabra: Zona boscosa a on predominen les fagedes i les rouredes i... molt de boix, si les papallones del boix no el fan desaparèixer.
Hem anat a Falgars d'en Bas i hem aparcat al costat de l'església del petit municipi, Sant Pere de Falgars.
Aquesta església apareix documentada com a parròquia als segles XI i XII, en la documentació del bisbat de Vic, al qual pertany. Del segle XIII no hi ha notícies, però al segle XIV, el rei Pere III donà a Ramon d'Empúries tots els drets que li pertanyien del castell de Castelló d'en Bas i de la parròquia de "Sancti Petri de Falgars". A finals del segle XIV el castell de Bas i la parròquia de Sant Pere s'escripturen com a propietat del Marquès d'Aitona. Aquest temple patí els efectes dels terratrèmols de 1428 però fou ampliat i modificat en èpoques posteriors. El 1583 es reformà la façana, segons consta al portal dovellat. Deixà de tenir culte l'any 1974.
Just al davant de l'església trobem un indicador que ens dirigeix a "Cabrera". Per aquí comencem la ruta.
Poc després i abans de La Coma trobem una tanca amb l'indicador de "propietat privada", però hi passem, tancant la porta al darrere nostre i seguim per un camí en el que comencem a trobar fites de pedra. En trobem moltes, de fites, en tot el recorregut afortunadament, ja que d'indicadors ja no en trobarem cap més fins a arribar al Castell d'en Bas.
Seguint les fites arribem al Molí de la Faja, que sembla habitat per la quantitat de "trastos" que envolten l'edifici.
Un xic més amunt hi ha la Font del Molí de la Faja. Alguns diuen que és el naixement del riu Fluvià, altres el situen no massa lluny, una mica més amunt, però el cert és que tant si es tracta d'un torrent com de l'altre s'ajunten més avall formant el Torrent de la Faja, una mica més avall la Riera de Falgars i finalment, el Fluvià.
Seguim amunt fins el Coll de la Faja, amb esplèndida panoràmica de la Serra dels Llancers en primer terme i del Puigsacalm al darrera i aquí enfilem cap a la dreta muntanya amunt fins a La Creu del Rabadà, el primer cim d'avui, de 1.262m.
No espereu trobar vistes des del cim però, poc després, quan comencem a baixar hi ha un esplèndid mirador.
Baixem fins el Coll d'Uran i tornem a pujar fins al segon cim, el Puig Satoies, de 1.251m. Com en primer, tampoc hi ha vista des del cim, la vegetació la tapa.
Tornem a baixar fins el Coll del Pedró i passem per sota mateix de la Tossa de Pibernat. Poc després passsem arran de la cinglera i trobem un altre espectacular mirador sobre la Vall d'en Bas, Puigsacalm, el Canigó, Bassegoda... etc.
Anem baixant seguint la cinglera fins arribar a un torrent (avui sec). Es tracta de baixar seguint un camí pel costat dret del torrent. Al principi ens ha costat una mica de trobar i ens hem endinsat en un bosc recentment talat i netejat en part, que ens ha despistat una mica, però baixant pel mig del bosc per un marge a la nostra esquerra hem recuperat el camí i hem anat baixant sempre al costat del torrent.
Una mica més endavant l'hem creuat i l'hem seguit una estona pel costat esquerra.
Arribats a una senzilla pista hem començat a trobar marques grogues als arbres i a les pedres del camí i ja no les hem deixat fins arribar a Castelló d'en Bas (o Sant Miquel de Castelló).
Com diu un rètol a la porta d'entrada, va ser un assentament Ibèric, després un temple romà, un Oratòrium Visigòtic i finalment, un lloc fortificat per defensar la frontera. Els Vescomptes de Besalú hi van tenir la seva residència. El 1973 va ser reconstruït pel GEIEG de Girona i ara fa les funcions de refugi d'excursionistes.
La capella actual de Sant Miquel havia estat la capella del castell.
La panoràmica des d'aquest punt no es pot explicar, cal pujar-hi i gaudir-la.
I ja només ens queda tornar cap el cotxe, a Falgars, seguint una pista amb suau pujada entre camps i alguns grans masos, com el Pibernat, que està en reconstrucció.