Far Roses, Platges Canyelles Petites i Grosses, Punta Falconera, cales Murtra, Rostella i Montjoi, coll d'en Fràguem, dòlmens

Ruta circular des de Santa Rosa de Puig-rom passant per:
- Platja de Canyelles Petites (1.5 km)
- Platja de l'Almadrava (2.7 km)
- Cala del Lledó (5.6 km)
- Cala Murtra (6.3 km)
- Cala Rostella (7.2 km)
- Cala Montjoi (8.5 km)
- Coll d'en Fràguem (10.6 km)
- Dolmen del Rec de la Quarentena (12.0 km)
- Dolmen de la Creu d'en Cobertella (13.0 km)
- Platja dels Palangrers (15.8 km)
Deixem els cotxes a l’aparcament del castell de la Trinitat i comencem la caminada enfilant cap al camí de ronda. El primer punt d’interès el trobem abans d’entrar el camí de ronda; és el far de Roses. Fetes les fotos de rigor, continuem passant per les platges de Canyelles Petites i Canyelles Grosses, anomenada també platja de l’Almadrava. Aquest primer tram, d’uns 3,5 quilòmetres, es troba sotmès a la forta pressió urbanística que envolta el Puig Rom i arriba fins al mar, i que es perllonga fins a la punta de l’Almadrava. Això no impedeix, però, l’existència d’un camí de ronda en molt bones condicions, apte per anar a passeig. Malgrat la presència de ciment fins gairebé a tocar la riba, hi veurem racons bonics i platges atractives de sorra fina si donem una mica l’esquena al disbarat urbanístic que les ofega.
A partir de la punta de l’Almadrava, el camí de ronda entra en zona no urbanitzada i, per tant, més verge, cap a la Punta Falconera, el nostre següent punt d’interès i un dels paratges més emblemàtics del municipi de Roses. Deu el seu nom al fet que des de sempre ha estat hàbitat de falcons i de xoriguers. A més, l’erosió ha donat a la seva roca granítica la semblança del cap d’un falcó.
Propers a la punta pròpiament dita hi ha una sèrie de búnquers, anomenats búnquers de la Falconera, i en visitem un.
Passada la zona de búnquers, el camí de ronda entra en terreny una mica més agrest, però sense una dificultat especial. Passem per la font i l’embarcador del Lledó, la cala Murtra, el Cap Blanc, la cala Rostella, la platja del Calis i la platja de cala Montjoi, sempre amb bones vistes cap al cap Norfeu.
Continuem la ruta deixant la zona marítima i ens dirigim cap a muntanya resseguint el rec de Montjoi en direcció al Mas de Montjoi de Dalt, fins que trobem senyals que indiquen cap a Roses per l’interior. Aquí comença un corriol en alguns trams una mica costerut, que ens porta amb poc més d’un quilòmetre fins al coll d’en Fràguem, a 204 metres d’altitud. Des d’aquí ja comencem a tenir bones vistes per l’altre vessant, fins a Roses mateix.
Comencem la baixada pel camí de les escombraries en un tram que ens portaria fins a la carretera asfaltada de Montjoi. Abans d’arribar-hi, però, veiem la possibilitat d’evitar-ho i tombem a la dreta en suau pujada per un caminet entre vinyes, per continuar al capdamunt cap a l’esquerra vorejant les vinyes per dalt. Aquesta maniobra improvisada ens reserva una recompensa: arribats a un punt on baixaríem fins a tocar la carretera tenir l’opció de fer un puja-baixa fins a la cova-dolmen del Rec de la Quarentena. És un tram d’anada i tornada d’uns cents metres que val molt la pena. També és el punt més alt de la ruta del dia.
Vista la cova, iniciem la baixada fins a tocar la carretera de Montjoi. No hi acabem d’entrar perquè allà mateix comença un caminet on cent metres més endavant hi ha un trencat a la dreta que amb una petita anada i tornada ens porta a un altre dolmen, el de la Creu d’en Cobertella, aquest de grans dimensions, que també val molt la pena de visitar.
Vist el dolmen, tornem al punt d’arrencada del puja-baixa i continuem pel camí per on veníem, que cada vegada s’assembla més a un corriol. Aquest corriol arriba fins a la carretera. Just en aquest punt la travessem i continuem pel mateix corriol, sempre en baixada i paral·lels a la riera de la Quana, però a una certa distància de la riera, que es troba a un nivell inferior. Així arribem a Roses entrant pel carrer de la Riera fins al port, i després continuem pel passeig, passem pel costat de la platja dels Palagrers i arribem fins a sota el castell de la Trinitat, lloc on travessem la carretera i pugem les escales de l’aparcament, contemplant el darrers búnquers que hi ha just al costat de les escales