Farena - Els Cogullons - Mola d'Estat - Mola Roquerola - Farena

Ruta que surt del bonic poble de Farena (Muntanyes de Prades), puja fins al llogaret enrunat dels Cogullons, va carenejant fins a la Mola d'Estat i després torna a baixar a Farena pel PR-C-20-2.
Des de dalt les carenes i les seves balconades podrem gaudir de magnífiques vistes de la vall del riu Brugent i de les serralades que l'envolten.

Itinerari:
Farena – PR-C-20, La Bartra, Els Cogullons, Clot del Llop, Taula dels Quatre Batlles, Mola d'Estat, Cova Fumada, Camí Carboner, Coll de Viladecabres, Mola Roquerola, PR-C-20-2, Mas de Mateu, Farena.

Sortim de Farena pel PR-C-20 direcció a la Bartra. Passat el barranc del Mas de Xuflet sortim a carretera veïnal de la Bartra. La deixem per tornar al sender i al cap de poc arribem a aquest petit conjunt de cases.
La Bartra, llogaret del municipi de Montblanc agregat als anys 40 del segle passat, anteriorment pertanyia a Rojals.
El PR passa un camí tancat amb una cadena i continua pujant per la pista fins a un pal indicador. Agafem el sender que puja per entremig del bosc de forma més decidida, durant una bona estona. Després de la llarga pujada, arribem a un altre pal indicador on el PR enllaça amb el GR-171 que prové de Rojals i es dirigeix cap a Prades. En pocs minuts ja som a dalt i arribem a Els Cogullons.

Els Cogullons és un despoblat del municipi de Montblanc, Conca de Barberà. Es troba dins l'antic terme de Rojals, gairebé a l'extrem sud-oest del terme. Està situat a 1.052 m d'altitud, en plena serra de Prades, en un turó proper a la Mola dels Quatre Termes. Actualment s'hi troba un refugi propietat del Club Excursionista de Montblanc.
Arribem al refugi i fem una llarga parada per esmorzar i per contemplar les extenses panoràmiques cap a la Conca de Barberà i cap a la banda de Mont-ral. En un dia clar, des d'aquest enlairat punt podríem divisar fins a Montserrat.
Baixem del turó i continuem cap a ponent seguint el GR-171. De seguida deixem un trencall a l'esquerra (pal indicador) per on segueix el PR-C-20-2 cap al Mas de Mateu i Farena. Al cap de poca estona el GR-171 s'ajunta amb la variant GR-171-4 que arriba pel bosc del Guerxet des del Coll de la Mola i el Mirador de la Pena. Arribem al Clot del Llop, una cruïlla de camins on l'any 1.959 la secció excursionista del Reus Deportiu va erigir un peculiar pal indicador amb una imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia al capdamunt, amb motiu del seu 50è aniversari.
Anem carenejant seguint el GR per una àmplia pista on, anys enrere, es va estassar la vegetació per formar un tallafocs. Fins aquí s'hi pot accedir amb cotxe (!!!) venint des de Rojals.
Passem la Mola dels Quatre Termes (1.120 m) gairebé de forma imperceptible si no fos pel gran pilar del punt geodèsic, ja que estem caminant per un altiplà que ressegueix l'extensa carena.
A la dreta del nostre camí veiem la fotogènica Taula dels Quatre Batlles. És una taula massissa circular de pedra, amb quatre seients, situada al punt geogràfic on convergeixen els termes de Montblanc (antigament Rojals), Vimbodí i Poblet, Mont-ral i Prades. Hi ha gravats els escuts i els noms d'aquests quatre pobles. Diu la tradició que, quan calia fer una tallada de pins, els quatre batlles es reunien en aquest indret per pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits.
A la banda sud del camí hi ha un pal indicador que senyala el camí que baixa al coll de Viladecabres. Continuem pel GR i arribem al lloc segurament més fantàstic d'aquesta ruta.

La Mola d'Estat és un tossal de 1.127 m d'altitud a les Muntanyes de Prades. Com a fet característic d'aquest tossal, hi ha tres creus metàl·liques clavades a la roca, a frec del cingle, anomenades popularment "les Tres Creus", en una zona que ofereix impressionants vistes de la vall del riu Brugent i de les muntanyes de Prades. També hi ha una gran roca esfèrica amb una aixeta a la seva base. Recull l'aigua de la pluja a mode de cisterna.
Aquí ens hi estem una bona estona fent fotos i gaudint de les vistes: la vall del Brugent amb el poble de Capafonts al seu fons, davant els Motllats i la serra de la Mussara, i més al sud les muntanyes de Tivissa, la serra de Cardó i els Ports, a la llunyania. Si mirem cap al nord podem veure fins als Pirineus i els seus cims nevats.

Baixem del tossal per la banda de ponent despenjant-nos per unes roques i fem cap a un petit coll. Aquí deixem el GR-171 per arribar-nos a la propera Cova Fumada, una gran balma, en part obrada. Tornem al coll i ara canviem totalment de direcció. Cap a llevant i per la nostra dreta, surt un sender sense cap senyalització que va planer per sota la cinglera. Estem a l'anomenat Camí Carboner, un bonic senderó que s'esmuny per entremig de l'alzinar i que va bastant planer. Arribem a un pal indicador i seguim per la dreta en baixada. Al cap de poc arribem al Coll de Viladecabres, un altre encreuament de camins. Aquí fem un “anar i tornar” a la Mola Roquerola, que es troba relativament a prop. Val la pena fer aquesta petita marrada per tornar a gaudir de vistes fantàstiques.

Tornem al coll i agafem direcció Farena pel Mas de Mateu. El sender surt a una pista que seguim en baixada. Trobem un pal indicador i se'ns ajunta el sender PR-C-20-2 que baixa directament dels Cogullons. Continuem baixant suaument. Deixem la pista (atenció!) ja que el PR continua per sender a la nostra dreta. Anem pel mig del bosc i passem per la font del Mas de Mateu, que raja a ran de terra. Tornem a sortir a la pista i continuem fins que aquesta s'acaba passada una bassa rodona metàl·lica. A partir d'aquí baixem ja molt dretament durant una bona estona. Trobem trams més pedregosos i d'altres de bosc magnífic amb un sotabosc tot entapissat. Malgrat la llarga baixada, el camí resulta força entretingut.
Finalment, ja a baix, arribem a un camí travesser (Camí de la Solana) que seguim per la nostra esquerra direcció al poble, que ja veiem molt a prop.
Fem cap a Farena i remuntem els preciosos carrerons d'aquest bucòlic poble. Abans de tornar al cotxe, cal entrar al Restaurant Brugent on l'amic Xavi ens ofereix unes cerveses que ens saben a glòria. Amb menys de cinc hores, avui hem fet una excursió magnífica i molt recomanable.
Salut i muntanya!