Farena - La Bartra - Els Cogullons - Mola dels Quatre Termes - Mas de Mateu

La Bartra

La Bartra és un llogaret del municipi de Farena, a l'Alt Camp, a què fou agregat abans de 1940; anteriorment pertanyia a Rojals. A l'edat mitjana s'hi edificà un convent, sobre les runes del qual s'assentà, el segle XVIII, la pagesia de muntanya, que hi va romandre fins a la dècada de 1960. Aquest llogarret, format per cinc famílies, va quedar deshabitat i progressivament es va anar degradant. Actualment hi ha una casa refugi i una casa de turisme rural. Es troba aproximadament a 730 m d'altitud, a les muntanyes de Prades, al sud de Rojals. Forma part de la conca del Brugent, i s'hi accedeix mitjançant un camí que surt de la carretera TV-7044 (La Riba - Farena).

Bauma Gran

Clot del Llop

Farena

Farena és una entitat de població del municipi de Mont-ral, a la comarca de l'Alt Camp. El poble se situa a les muntanyes de Prades en un coster a l'esquerra del riu Brugent, al nord del terme municipal. El nucli urbà presenta el desnivell característic d'un poble de muntanya, amb pujades i baixades força notables, i no s'hi pot accedir amb cotxe. Dista a uns 13 quilòmetres del centre urbà de la Riba i la carretera TV-7044 és la seva principal via de comunicació. Aquest tram de carretera, entre la Riba i Farena, és un paratge natural molt destacat per la seva flora. Les primeres referències històriques esmenten Farena, juntament amb Rojals, en l'ascens de les forces catalanes, comandades per Ponç i Ramon de Cervera, que el 1151 emprengueren la conquesta de Siurana. La cinquantena d'edificis del poble dóna testimoni de la seva importància dins del municipi, especialment en demografia, superant en alguna ocasió en població al cap de municipi Mont-ral i la disposició de les cases en forma de mitja rodona, seguint el traçat de l'antiga muralla que l'encerclava, fa que conservi la disposició primitiva de vila closa. Actualment el poble es troba pràcticament deshabitat, especialment a l'hivern. A l'estiu, en canvi, es converteix en un poble plenament turístic, amb cases molt ben rehabilitades. El riu Brugent, al seu pas per Farena, acostuma a portar aigua i atreu força banyistes. El 10 d'octubre de 1994 hi va haver la riuada de Sant Tomàs de Vilanova, que va desfigurar completament el paisatge natural del riu Brugent.

Font Freda

Mas de Mateu

Mola D'estat - Les Tres Creus

La Mola dels Quatre Termes, o Mola d'Estat, és un tossal que es troba a les muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà, entre Vimbodí i Poblet i Montblanc, a uns 1.200 m en línia recta del refugi dels Cogullons. És vèrtex geodèsic (número 263129001) i la seva altitud és de 1.117,7 metres sobre el nivell del mar; és, per tant, una de les principals altures de la serra, tot i que a prop d'ella hi ha punts amb una cota superior i té, per tant, una prominència baixa. S'hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar. El seu nom prové del fet que a uns 300 m al sud de la mola convergeixen els termes de quatre municipis: Montblanc (o, antigament, Rojals, quan era independent de Montblanc), Vimbodí i Poblet (abans Vimbodí), Mont-ral i Prades, al punt anomenat "Taula dels Quatre Batlles". Diu la tradició que, quan calia fer una tallada de pins, els quatre batlles es reunien en aquest indret per a pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits. Com a fet característic d'aquest tossal, podem trobar tres creus metàl·liques clavades a la roca, anomenades popularment "Les Tres Creus", en una zona que ofereix impressionants vistes de les muntanyes de prades.

Mola Dels Quatre termes

La Mola dels Quatre Termes, o Mola d'Estat, és un tossal que es troba a les muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà, entre Vimbodí i Poblet i Montblanc, a uns 1.200 m en línia recta del refugi dels Cogullons. És vèrtex geodèsic (número 263129001) i la seva altitud és de 1.117,7 metres sobre el nivell del mar; és, per tant, una de les principals altures de la serra, tot i que a prop d'ella hi ha punts amb una cota superior i té, per tant, una prominència baixa. S'hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar. El seu nom prové del fet que a uns 300 m al sud de la mola convergeixen els termes de quatre municipis: Montblanc (o, antigament, Rojals, quan era independent de Montblanc), Vimbodí i Poblet (abans Vimbodí), Mont-ral i Prades, al punt anomenat "Taula dels Quatre Batlles". Diu la tradició que, quan calia fer una tallada de pins, els quatre batlles es reunien en aquest indret per a pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits.

Refugi dels Cogullons

Els Cogullons és un despoblat del municipi de Montblanc, Conca de Barberà. Es troba dins l'antic terme de Rojals, gairebé a l'extrem sud-oest del terme municipal de Montblanc i proper ja al de Mont-ral, a la conca del Brugent. Està situat a uns 1.040 m d'altitud, en plena serra de Prades, en un turó proper a la Mola dels Quatre Termes, vèrtex geodèsic de 1.117,7 m d'altitud, i s'hi pot accedir mitjançant el sender de gran recorregut GR-171. Actualment s'hi troba un refugi, propietat del Club Excursionista de Montblanc.

Riu Sec

Taula dels Quatre Batlles

El seu nom prové del fet que a uns 300 m al sud de la mola convergeixen els termes de quatre municipis: Montblanc (o, antigament, Rojals, quan era independent de Montblanc), Vimbodí i Poblet (abans Vimbodí), Mont-ral i Prades, al punt anomenat "Taula dels Quatre Batlles". Diu la tradició que, quan calia fer una tallada de pins, els quatre batlles es reunien en aquest indret per a pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits.