Farga de Bebié - Bufadors de Beví - Collet de Ripoll - el Roig - Ripoll 2018-09-29 9:48

Farga de Bebié - Bufadors de Beví - Collet de Ripoll - el Roig - Ripoll 2018-09-29 9:48

Aquest matí m’he decidit per arreplegar de nou el R3 i fer un tram del GR que va de La Farga de Bebié a Ripoll, a partir d’una ruta original del Wikilocqueru josepcastells que transita tot sovint per aquests paratges (gràcies Josep). He fet una variació, per anar a visitar els Bufadors de Beví... que fa uns anys el company de Wikiloc perepedrito em va ensenyar per primer cop.

De matí he agafat el R3 (que no de “bon matí”, doncs el primer R3 que s’atura a La Farga de Bebié surt de Plaça Catalunya a les 7:54 i arriba passades les 9:40). La primera anècdota del dia és abans d’arribar al baixador. El revisor em demana el bitllet, i s'ho mira dues vegades, amb interès i curiositat... em comenta que és molt estrany que algú baixi a La Farga de Bebié. “No t'ho creuràs (em diu) però quan jo hi treballava hi baixaven cada dia més de 200 persones!!”. Aquest paratge, ara et fa la impressió d'un poble de l’Oest abandonat, va tenir molta vida fins l’any 2008 (oficines, font, aparcaments, moltes cases...) trobareu informació a Viquipèdia.

Agafem el GR des del primer minut, passem per Sant Moí i ens desviem en el PR que ens portarà fins els Cingles dels Bevís. Anem per sota dels cingles, per les collades del Beví, i emprenem el bonic corriol que mena als bufadors just en el Coll de Beví. Aquest indret és espectacular, especialment si fa vent (que no era el cas), però les parets verticals de roca, els forats, la frondositat, les fulles la combinació de colors... fa d’aquets lloc un “imprescindible” per tothom que li agradi la natura. Continuem cap a vall fins que retrobem de nou el Coll de la Bassa de la Processó.

Per tal de no fer i desfer camí, ens separem a la dreta i anem per un PR que ens durà a les runes del Mas Veí i al dit Collet de Ripoll o Serrat del Malveí, on retrobarem el GR de nou. A partir d’aquest punt seguirem les marques del GR fins just abans de la fàbrica del Roig, en aquest punt ens desviarem a la dreta (just passat una bonica sortida d’aigua amb pedra de tosca i el que semblen les runes d'un petit forn de calç), encara a la vista de la Resclosa de la Corba. És possible que fa un temps el GR passés pel Roig, però ara et fan desviar per la fàbrica i crec que deu ser menys entretingut. Seguim la traça original i pugem doncs fins el Roig. Anirem trobant antigues marques GR i PR soltes. Arribats a les cases anomenades el Roig ens trobarem amb un bon nombre de gossos solts de mides i races diverses que fan molta fresa però poca endreça ;-) ... cal dir que algun és gros de veritat... i si teniu por als gossos no us aconsello agafar aquest camí. També ens trobarem amb algunes oques. Anem tirant i sembla que entrarem fins el menjador de la casa ;-), però al costat esquerra veureu un passadís estret i unes escales que us portaran directes al corriol que puja dret fins la Carena del Roig i baixarem per l’Obaga del Solà fins les runes del mas anomenat Terrades i arribarem a Ripoll per una pista superior que es fa molt agradable, tot i el brogit dels cotxes de la carretera de sota.

De 3 a 5 de la tarda els dissabtes no hi ha trens cap a Barcelona, per això he tingut temps d’anar a fer una “fresca” al bar que hi ha a prop de l’estació, “Club de Café” -sempre m’han atès molt bé i es respira un bon ambient-.

En resum, una ruta molt distreta, amb alguns puja-baixa, que passa per camins sense cap dificultat i els bonics corriols dels Bufadors de Beví. Tens diversos llocs amb vistes a tota la comarca, al Castell de Besora, al Castell de Llaés... Hem trobat algunes boniques flors i fruits, ara que comença la tardor, i he vist moltes vaques, algun gripau i conill, molts gèrrids (fent unes curioses ombres geomètriques) i capgrossos a l'aigua, i també he de lamentar comunicar-vos que han volat al meu entorn desenes d’exemplars de papallona de l’eruga del boix (Cydalima perspectalis) molt fàcil de reconèixer (tota blanca rodejada d'un gris veig). Fa uns mesos vàrem patir amb en Joan els fils enganxosos de les seves erugues a Sant Aniol d’Aguja . La globalització té aquests moments d’invasió d’espècies foranes que causen molt de mal fins que es torna a aconseguir un equilibri a la natura.

Salut i Cames!!