UME1963: MINES DE LES FERRERES i DE ROCABRUMA - GAVÀ

Cinquena sortida en la Fase 0
Avui he fet una Ruta pels volta'ns de Gavà, la Mina de Ferro de les Ferreres i la de Rocabruma i passant pel barri de Can Tries
He començat la Ruta en l'Ambulatori CAP-2, després de pujar per tota l'avinguda fins a arribar a la última rotonda on he agafa un corriol que porta a la Serra de les Ferreres, on agafo un corriol per anar a veure la Boca de la Mina de Ferro de les Ferreres, després de continuar el camí a través de diversos corriols actualment amb molts arbres caiguts però es pot passar bé fins a arribar a la Font de l'Avellanosa que és troba en la riera dels Fangars.
A l'estar molt a prop de la Tremuja de les mines de Rocabruma veig que el sender d'arrivada a la Tremuja està a condicionat una mica així que decideixo arribar fins allà
Actualment la Tremuja es troba en bon estat i es pot veure com funcionava, ja que encara existeixen les vies de les vagonetes que portaven el ferro per poder carregar i portar-lo a la Fundació o a la platja per carregar en vaixells..
L'explotació minera d'aquest turó ve de lluny, els ibers, els romans i ja en l'edat Mitjana fins a 1878 en què foren abandonades.
La següent etapa va ser del 1885 fins al 1908 exportant el mineral a França descarregant-lo en el port de Marsella per mar des de la platja de Gavà.
La última fase d'explotació data del 1940 i 1950
Les mines estigueren en funcionament fins a la segona meitat dels anys 50 i les galeries, túnels, vies, vagonetes i una tremuja que encara és conversa són d'aquesta darrera època.

Continuo la Ruta per anar a veure la Font del Fangar i des de aqui pujar a veure la Mina de Rocabruma pujant primer a la Boca de Dalt i després baixar a la Boca de Baix.
Per continuar la Ruta retrocedeixo fins a la Boca de dalt i poder continuar el camí per un sender de pedra solta i que és millor que baixar entre els arbres caiguts fent difícil caminar.
Entre la mina de baix i dalt hi ha un pou que s'utilitzava de respirador pel personal

Continuo la Ruta passant per sobre de la rotura del camí a conseqüència de les últimes pluges i pel mig del barri de Can Tries per entrar a Gavà on després de passar pel costat de l'edifici dels Mossos d'Esquadra, la Piscina i costat del Parc del Mil-leni arribo al punt d'inici de la Ruta on la dono per acabada.

HISTORIA:
Al terme de Gavà hi ha una conjunt de turons (les Ferreres, les Orioles i Rocabruna) formats per pissarres i altres materials d'un antic massís de l'era primària (les Catalànides) que es van formar fa entre 510 i 290 milions d'anys. Entre aquestes pissarres apareix un magnífic jaciment de ferro format per roques anomenades tècnicament goethita, hematites i limonita, òxids de ferro que es presenten en forma d'un mineral de color entre el groc, l'ocre i el marró. També hi ha una mica de pirita, sulfur de ferro, que es presenta en forma de mineral grogós i brillant.

El fet que aquest jaciment sigui proper a la costa va fer que fos explotat ja des de molt antic. A la zona de can Tintorer, les mines situades al llarg de l'actual carrer de Roger de Flor ja foren explotades primerament pels ibers, ara fa uns 2.000 anys. Les estructures mineres corresponents a aquest període mostren dues modalitats: d'una banda, trinxeres a cel obert, en alguns casos de dimensions considerables, al voltant d'uns 14 m de llargada, i de l'altra, estructures subterrànies. Vingueren després els romans, que seguiren explotant les nostres mines: alguns dels vaixells romans enfonsats i retrobats a les Sorres contenien carregaments sencers d'aquests minerals.

En època medieval, el ferro era molt apreciat. A més de servir per a les eines de pagès, servia per armar els exèrcits de cavallers propis de l'època. Per aquest motiu, les mines de Gavà estigueren sota domini directe del senyor d'Eramprunyà. El mètode tecnològic per treure el ferro de les roques era la farga catalana, molt apreciat per la bona qualitat del metall que s'obtenia. El 1068 ja es documenta una farga per extreure el ferro de les nostres roques, situada a Sant Climent. I en els segles XII i XIII es documenten altres fargues d'aquest tipus situades al nucli antic de Gavà i al Sitjar, prop d'on avui hi ha l'ermita de Bruguers. Però aquesta explotació fou abandonada, aparentment, després de l'edat mitjana.

La darrera fase de l'explotació: les mines de Rocabruna (anys 1940 i 1950)

Les mines van reviscolar amb la Primera Guerra Mundial. La família de Francesc Cambó va comprar els terrenys de Rocabruna amb més possibilitats, i va fimdar l'empresa Feirominera Catalana, propietat del gendre d'en Francesc Cambó, en Ramon Guardans.
Curiosament, d'aquesta darrera fase d'explotació, la més recent, és de la que tenim menys documentació, a banda dels records orals d'alguns gavanencs i dels plànols que reproduïm a les figures 4 i 5. Aquesta empresa va reobrir l'explotació minera en època de l'autarquia franquista, i la va dotar d'una entitat important, amb casetes per als obrers, túnels, vies i vagonetes, i una tremuja. Les mines de Rocabruna estigueren en funcionament fins a la segona meitat dels darrers anys cinquanta del segle XX. Les mines d'aquesta època són les que ha estudiat i cartografiat els membres de l'espeleogrup de la Unió Muntanyenca Eramprunyà.

Font de Informació: “Les mines de Ferro de Rocabruna (Gavà)” de Josep Campmany.