Figaró, Salt del Prat, Cuspinera, La Trona, el Clascar, Balmes del Traver, Puiggraciós, Ullar,corriol Montmany -Ca n'Oliveres

RESUM: Figaró, Salt del Prat, Cuspinera, La Trona, Castell del el Clascar o de Bertí, Balmes del Traver, Puiggraciós, corriol Montmany -Ca n'Oliveres - Figaró. (FIGARÓ-MONTMANY, Espai d'interès Natural dels Cingles de Bertí, Vallès Oriental).

Ruta pels cingles, la majoria són corriols en ombra, pocs camins amples. He vist 4 espècies de papallona diferents.

ACCÉS: El Figaró (Vallès Oriental).

RECORREGUT (en sentit anti-horari): Sortim prop de l'estació de tren del Figaró i travessem la via del tren per un pas a nivell - Desviació fins el Gorg del Sot del Bac - Reculem al camí que puja paral.lel al Torrent del Bosc Negre / Sot del Bac, amb senyals de PR grocs i blancs, amb bona ombra. - BALMA LA MIQUELONA - Desviació al SALT DEL PRAT: bonica cascada de tova amb molsa i toll a sota.

Ens apropem fins als diversos Sectors d'escalada, "Agulles del Salt", primer passant per una gran repisa amb unes estalactites al sostre que sobresurt i seguim un corriolet un xic aeri fins les Agulles de "Les Dues Germanes": l'agulla més gran té una creu al cim (sector d'escalada). Retornem al camí del PR C-33, fins a un mirador amb àmplies vistes al SOT DEL BAC, i a les agulles d'on venim.

Ara, ens desviem fins a La Cuspinera o Cospinera, passant per l'Agulla del TAP DE XAMPANY: aquesta peculiar formació és una columna rocosa resultat de l'erosió de calcàries triàsiques formades fa 200 milions d'anys. Les seves les parets són escola per molts escaladors. El TURÓ DE LA CUSPINERA (620 metres) es caracteritza per una gran creu, i més enllà, seguint un corriolet, hi ha un senyera. A la creu hi ha una placa, on es llegeix la inscripció: "El Figaró, la Creu i la Senyera sempre junts amb la Cuspinera. A.V.F. 11 de setembre de 1995". Una mica més enllà, seguint un corriol una mica amagat, està la senyera.

Reculem fins a la cruïlla de camins prèvia. Veurem que hi ha papers i bosses enganxades als arbres, i pintura a les pedres de "Propietat privada, juicio mundial acceso prohibido. Proceso judicial del año 1986, Moriréis en la cárcel" Asesinos" etc. Vigilar que no aparegui el Senyor del Castell, que no les gasta fines (el castell de Montmany està dins dels seus "dominis" i pobre al qui enxampi per allà que comença a cridar com posseït). Des de la cruïlla, doncs, seguirem el camí paral.lel al que hem vingut, fins enllaçar amb el PR que seguíem abans. El PR C-33 va pujant de valent, fins una pista més ampla on hi ha una espècie de menhir, i on ja es veu la silueta de La Trona, cap on ens dirigim. Veurem algun pal indicador “Itinerari Cingles Bertí”; nosaltres seguim els senyals de pintura groc/ blanc.

Arribem al GRAU DE LA TRONA, inici de la pujada en zigazagues, fins arribar a LA TRONA (806 metres), bonic mirador de les cingleres que ens envolten. La Trona és una esperó rocós a l'extrem nord dels Cingles de Bertí, i pertany al terme municipal de Sant Martí de Centelles. El "grau"continua cap amunt, fins enllaçar amb el IP2 Tagamanent - Sant Feliu de Codines (3 Monts), que en pocs metres es desvia a la dreta, a l'encreuament de Bellavista. Nosaltres, però, continuem pel GR 5 que va resseguint la cinglera, per un corriol herbat a banda i banda, i passa per un parell de cases en ruïnes (una de les cases hi podem arribar en una desviació del GR que va per l'esquerra, i després enllaça de nou).

Ens apropem opcionalment fins a la TAULA DE PEDRA, un altre bon mirador per seure, fer un mos, i gaudir dels versos que hi ha gravats en una pedra. Recularem al camí d'on veníem i continuarem per una pista forestal que ens duu cap EL CLASCAR o Castell de Bertí, passant per una Edificació amb cúpula i terra de mosaic molt bonica.

Retrobem els senyals del PR groc/ blanc. Ara el camí és empedrat, creua un torrent sec i arribem a la cruïlla del Grau Mercader. Aquí, ens tornarem a desviar per anar a veure les BALMES DEL TRAVER, espectaculars! Lloc que m'agrada molt, i ficar-me en un amagatall que hi ha entre els grans blocs de pedra despresos.

La pista forestal que continua des de la cruïlla del Grau Mercader ens mena al COLL DE CAN TRIPETA, amb pals indicadors del Puiggraciós. Ens aturem, abans a repostar aigua a la Font del Santuari de PUIGGRACIÓS, al costat del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós.

Després, enfilem cap a la torre del TELÈGRAF ÒPTIC i l'antiga CAPELLA de Nostra Senyora de Puiggraciós, del s. XV, i seguim el corriol de la carena, en direcció al Figaró, que més avall enllaça amb una pista ampla, en la que fem un parell de dreceres, i després va davallant cap a la casa de L'ULLAR (casa amb diversos annexes de xapa i molt coxes). NOTA: per enllaçar amb el corriol de l'Ullar, cal passar per sota una tanca, doncs els propietaris de la finca tenen barrat el pas, fins i tot, a mig corriol ens trobarem una altra tanca posada amb mala intenció. Localitzat aquest corriol, estret i entre força vegetació, farem diverses ziga-zaga, fins que ja continua recte, paral.lel al Torrent de Maries. Veurem el què sembla un forn: antiga font, dins arc de pedra.

Quan ja enllaçem amb una pista ampla de terra vermella, aviat ja estarem a la Masia de CA N'OLIVERAS, del s. XIII, amb uns estancs amb aigua que recorden Versailles en miniatura. Hi ha un pal indicador, amb una cita de Raimon Casellas, als Sots Feréstecs (1901):" ... com si a cada tros de camí fet, anés deixant enrera, de mica en mica, la feixuga càrrega de les antigues tribulacions".

A partir d'aquí, els rètols que indiquen "Estació El Figaró" ens aniran acompanyant, arribant al Passeig Fluvial del Congost. Passrem al costat d'una balma - amagatall (ull, hi ha roba a dins), Fàbrica, Bar-Restaurant La Cuspineda, Bar-Restaurant Las Piscinas, Piscines Municipals, Bombers.... Passem per sota la via del tren, i ja estem a la FONT DELS GITANOS i carrer de El Figaró. Només queda creuar la C-17 per el pont i Estacio renfe tren del Figaró, fi de la ruta.

CURIOSITATS:
* El SOT DEL BAC és una petita i aspra vall tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figueró i Santa Eugènia del Congost, dins el terme de Figaró-Montmany (Vallès Oriental), al peu dels Cingles de Bertí. http://www.enciclopedia.cat/

* "El TURÓ DE LA CUSPINERA (620,2 m.a.) és el punt culminant d'un petit relleix que sobresurt dels Cingles de Bertí i que separa els Sots Feréstecs (o el Sot de Montmany) del Sot del Bac. Amb poc més de 600 metres d'alçada, des d'aquest punt es domina tota la població del Figaró i bona part del congost format pel Congost, que separa els ja esmentats Cingles de Bertí del massís del Montseny".

La TAULA DE PEDRA "és un bon punt per als excursionistes dels Cingles per gaudir d'un bon esmorzar tot gaudint de la panoràmica que el lloc ofereix: la Trona, el Pla de la Calma, el Puiggraciós, els Sots Feréstecs i, en dies molt clars, el Pirineu. Hi ha una pedra amb la següent inscripció: "Si estimeu el Bertí i estimeu la natura; si heu vingut fins aquí a gaudir de l'altura, tingueu cura en marxar, de deixar aquest lloc net. Quan torneu a passar us plaurà haver-ho fet."

* EL CLASCAR: Antiga domus fortificada del segle X, posteriorment convertida en masia i transformada a principis del segle XX en una mena de castell neogòtic. Actualment està en ruïnes.

* "ELS SOTS FERÉSTECS", és considerada la primera novel·la modernista. Representa el fracàs de l'artista en el seu intent de transformar la societat. El personatge que inicia el llibre, l'Aleix de les Tòfones, simbolitza la degradació de les qualitats humanes. També apareix Mossèn Llàtzer, un capellà de ciutat que ha estat exiliat a una parròquia rural, Sant Pau de Montmany, i també es fa referència al Santuari del Puiggraciós, en un estil molt punyent, que intenta reflectir la situació de forta tensió entre els dos pols i la despersonalització, ignorància i bestialitat dels pagesos. Malgrat el seu fort caràcter simbòlic, té una base molt realista: hi ha llocs i masies perfectament identificables sobre el mapa; reflecteix una realitat històrica sobre peripècies d'alguns rectors anteriors de la parròquia, que Raimon Casellas devia conèixer prou bé arran de les seves estades infantils a la masia de l'Ullar (Uià, en la fonètica de la contrada), i alguns dels pagesos descrits corresponen a figures reals, per més que estiguin caricaturitzades".