Figaró - Sant Cristòfol - Vallfornès - Castanyer d'en Cuc - el Suï - Tagamanent (R3) 2013-02-24 7:18

Figaró - Sant Cristòfol de Monteugues - Alzina de Can Valls - Pantà de Vallfornès - Castenyer d’en Cuc - el Suï - Tagamanent 2013-02-24 7:18

Fa uns mesos vaig anar per la zona del Pla de la Calma i vaig conèixer el Serrat de l’Ollar i la Collada d’en Jordi, i des d’allà dalt vaig veure el suggestiu el Suï –les muntanyes son allà per pujarles!!- Però per arribar fins el Suï des del tren cal fer uns bons kilòmetres. Calia buscar un bon dia, i que millor que avui que tot el Montseny estava enfarinat de neu.
De bon matí, amb el R3 de les 6:20 –crec que començo a apreciar-lo– i rodejat dels que tornen a casa després d’una bona “farra”. La temperatura -1ºC a les 07:15. Durant tot el dia he anat acompanyat de tres sorolls: el primer el característic cruixir del terra i les pedres plenes de gel, el segon el saludar de centenars de ciclistes en un petit corriol que mena a la pista del Pantà (ja és mala sort, però hi havia una cursa!) i el tercer el permanent soroll quan cau la neu dels arbres.
He iniciat i finalitzat pel camí més habitual, l'asfaltat que porta a l'Escola de Natura, per conèixer el PR que va a Sant Cristòfol de Monteugues i al final anar directes de Tagamanent a Figaró, sense agafar el corriol dels Corbs, més bonic, pero moll i de baixada més perillós. Un xic més amunt –i sense acabar d’arribar al seu peu– he vist l’Alzina de Can Valls (un magnífic exemplar fantàsticament col•locat). He passat a prop de les Mines de Can Valls, que no he vist, i he baixat per un corriol tot ple de neu fins la Riera de Vallfornès. Des d’allà tot és pujada fins el Suï. M’he aturat a la Font de les Acàcies (crec, doncs n'hi ha una altre a pocs metres) i he anat a veure el monumental Castanyer Gros de la Baga d’en Cuc. Que en diuen del castanyer de Can Cuc (Castanea sativa)?: doncs que és un arbre monumental, dins hi caben un bon nombre de persones, està situat a l'indret de la Baga d'en Cuc, a 780 msnm, en el terme municipal de Cànoves i Samalús, a la comarca del Vallès Oriental. Està considerat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental, de manera que el govern el protegeix. És dins dels límits del Parc Natural del Montseny. Es creu que és l'arbre més gros (en diàmetre) de Catalunya. Patí un incendi accidental el 1936, que va cremar-ne el tronc principal. Dimensions: Alçària: 15 metres Volt del canó (a 1,3 m): 11,70 metre Capçada (diàmetre): 17,5 metres. És magnífic!! Després d’unes dures marrades arribem al Collet del Pous d’en Bessa i finalment el Suï, amb una vista impressionant. Per cert he vist a la pujada senyals del mateix color que la Mm ... és possible que abans passés per aquest corriol? Tot el Montseny estava nevat. Em quedava una llarga baixada fins el Figaró ... sense més historia que buscar la desapareguda Font Miró, he trobat un dipòsit al que hi mena un tub, l’he resseguit uns metres i anava més a munt, potser l’aigua ve de l’antiga font. Al arribar al camí asfaltat, ja passada l’Escola de Natura, he vist que hi ha una antiga església, Sant Pere de Vallcàrquera -caldrà tornar-.
Veureu que en alguns petits trams el GPS es desvia uns metres, però els corriols i les pistes son de molt fàcil resseguir, no té pèrdua.
He trepitjat força neu i gel, calia anar en compte i mirar a terra durant tota la pujada. La classifico de difícil per la combinació de Quilometratge-Desnivell-Neu-Gel, una magnífica jornada!!