Figaró - Vallcarquera - Sant Cristofol de Monteugues

Figaró - Vallcàrquera - Sant Cristofol de Monteugues
Us proposo una matinal per la bonica Vall de Vallcàrquera fins l’ermita de del poble de Figaró, en ple Congost.
Aquí poso la ruta en tren però podeu anar-hi perfectament en cotxe i aparcar en els aparcaments que hi ha a la carretera de Ribas, que esmento més avall.
Figaró (estació Renfe) – Rectoria de Vallcàrquera
Sortim de l’estació de Figaró passem el pont de l’autovia i anem a visitar l’església del poble, Sant Rafel. Tornem al carrer principal (carretera de Ribas), que va en paral•lel a l’autovia i passem per davant d’una gran aparcament de cotxes que aprofita el mur de l’autopista. i la font de ca l’Andreu, al costat mateix d’aquest aparcament. Qui vulgui venir en cotxe aquest és el lloc per deixar-lo.
De seguida trobem el trencall a la dreta que ens indica la Ruta dels Arbres de Vallcàrquera. Anem seguint el riu d’aquesta preciosa vall, passem un petit pont de pedra i arribem a la font de la Noguera Punxeguda per una passarel•la de fusta.
Seguim amunt pel camí que va paral•lel al riu fins a una petita cascada. És preciós el paisatge fins aquí. Travessem la riera i el camí puja fins a trobar-se amb la carretera. Tombem a mà esquerra i pugem per aquesta carretera, passem un magnífic castanyer a mà esquerra i arribem al molí de Vallcàrquera i la seva bonica Font del Molí del 1927, a peu de carretera.
Hi ha una petita barraqueta al costat de la carretera. Agafem el camí de terra que s’obre a mà dreta indicat com “La ruta dels Arbres”. Aquesta ruta em va semblar més aviat curta i no gaire reeixida. Potser m’esperava més. Ens portarà per un camí paral•lel al riu i a la carretera on podem veure la casa de Vall-de-Roses a l’altra cantó del riu que acaben en unes escales que baixen a la riera. La travessem per unes pedres pel lloc adient i trobem unes altres escales que pugen cap amunt i ens porten a l’ermita de Sant Pere de la Vallcàrquera.
Al costat de la rectoria hi ha la masia de can Xicola. Nosaltres seguirem fins la carretera i tombarem a la dreta. Si haguéssim agafat la carretera en comptes de la Ruta dels Arbres, arribaríem al mateix lloc.
Seguim amunt per la carretera i arribem a la cruïlla de can Mestres. Aquí farem un anar i tornar per visitar la rectoria de la Vallcàrquera, que no està lluny d’aquí.
Aquesta rectoria te instal•lacions per a casa de colònies i també és una casa de Natura. De fet, quan hi vaig anar vaig coincidir amb un col•legi que estava fent una Estada de Natura.
Rectoria de Vallcàrquera - Sant Cristòfol de Monteugues
Després d’admirar l’espectacle dels Cingles i fer quatre fotos, tornem a la cruïlla de can Mestres i agafem l’altre camí de terra, a 180 graus, direcció Sud-Est cap a can Matamoros. Hi passem pel costat i a la propera cruïlla tirem a mà dreta cap a Sant Cristòfol de Monteugues. Passem la riera i agafem la pista de la dreta. La pista puja uns 100 metres fent un parell de giragonses fins que trobem un trencall a mà dreta indicat amb unes pedretes de bon camí i pintura blanca.
Agafem el trencall que no es més que una drecera de la pista i arribem a la Creu de Can Plans. Una petita creu de ferro sobre una base de pedra en un costat del camí on també hi ha un munts de troncs recent tallants a banda i banda de la pista, esperant a que se’ls en porti el camió.
Agafem a mà esquerra, passem pel davant de la creu i en el proper trencall tirem cap a la pista de la dreta. (La de l’esquerra seria per on hauríem vingut si no haguéssim agafat la drecera).
Seguim amunt per aquesta pista i després de caminar mes o menys un quilòmetre amb uns 50 metres de desnivell, arribem a la bonica ermita de Sant Cristòfol de Monteugues.


Des d’aquí, si es volgués allargar la sortida, es podria anar per la Font del Freixe, agafar el camí de la serra dels pins fins el pla de la Batalla on hi ha el refugi ADF de la Forestal i seguir cap al popular cim de la Roca Centella des de on podem gaudir d’una bon panorama. Qui vulgui fer aquest extra, li deixo la ruta del company de wikiloc: 2040

Sant Cristòfol de Monteugues – Estació tren de Figaró
Després del descans de rigor a l’ermita, de fer les fotos i admirar el paisatge, tornem per on hem vingut fins la Creu de can Plans. I ara seguim recte cap avall fins a can Plans on podem admirar unes bones vistes d’esquerra a dreta: l’obertura del congost amb La Garriga en primer pla, les colossals Cingles del Bertí i més a la dreta, a baix, Can Mas. Anem baixant pel camí tenint la vista al davant dels cingles i quan ens ho deixa veure la vegetació també podem veure el cim del Tagamanent.
Arribem al pla de les Brugues. El camí fa un parell de revolts per perdre alçada i passem pel costat d’una cabana de pedra. A cop que anem baixant, els cingles es veuen més alts, més imponents.
En un parell de giragonces més, arribem a la creu de Mossèn Ramón. I quan arribem al primer carrer del poble de Figaró, hem d’anar a la dreta a buscar unes escales que baixen dretes cap a l’estació. Passem el pont i ja hem arribat.
Fi del trajecte.
Aquesta excursió esta agafada de la ruta del company de wikiloc: Manel_49
Gràcies per compartir, company.
Espero que us agradi.
Salut i República!