Figuerola d’Orcau - Sant Bartomeu - Ermita de les Esplugues - Estany gran i xic de Basturs - Figuerola de Orcau

Figuerola d'Orcau

És una vila que tingué ajuntament propi fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, tot a la comarca del Pallars Jussà. És situada a 6 km a l'oest-nord-oest del cap del municipi, a llevant de la Segla de les Bassades, afluent per la dreta del Riu de Conques, afluent del Riu d'Abella, que en passar per Gavet de la Conca es transforma en el Riu de Gavet i s'aboca en la Noguera Pallaresa, al cap de poc, ja a la Conca de Tremp. El Riu de Conques i el Riu d'Abella són els que vertebren la Conca Dellà.

Intersecció

Erm de l'Espluga

Terreny de badlands on s'ubica la Roca del Bolet (segons wikipedra) http://wikipedra.catpaisatge.net/arxiuimatges/details.vm?q=parent:0000000007&t=-creation&lang=ca&view=global&s=5 ULL! El passat 26 de març del 2024 es va esfondrar la Roca del Bolet per la mateixa erosió i segons han manifestat no la restauraran.

Erm de l'Espluga

Buscant el Roc del Bolet que es va esfondrar el passat dimarts 26 de març. https://www.segre.com/ca/comarques/240328/s-esfondra-roca-bolet-simbol-figuerola-d-orcau_392406.html

Panoràmica de l'Espluga d'Orcau

Des de l'Erm de l'Espluga

Figuerola d’Orcau

Segons Coromines, la primera part del topònim és un mot romànic derivat de la paraula figa. Una figuerola és una figuera petita o jove. La segona part és deguda al fet que el lloc pertanyia a la baronia d'Orcau. El nom del poble està documentat des del 1071. Hi ha una llegenda que explica el nom del poble; és recollida per Joan Lluís, i explica el fet següent: una vegada hi havia un pagès que s'havia trobat que dins de les seves terres havia nascut una petita figuera borda. Com que no feia figues, resolgué arrencar-la, dient la frase "A fora ganduls de casa meva! Com que no dónes figues, una altra figuerola fruitarà". En el lloc de la figuera borda, s'hi feu una casa, a la qual s'afegí una segona, després una tercera... fins a formar tot un poble, que prengué el nom de la figuerola arrencada.

Sant Bartomeu

En el terme de Figuerola d'Orcau hi ha, encara, una altra ermita: la de Sant Bartomeu, que fou bastida amb l'esforç de tota la població. S'hi celebra un aplec el primer diumenge de juny, amb missa i dinar popular. L'ermita actual té un disseny molt avantguardista: és una ermita oberta, sense sostres. És un magnífic mirador sobre la vila, ja que es troba pràcticament damunt seu, a llevant, al cap de la serra que domina el poble per aquell costat.

Sant Bartomeu

Plaques fotovoltaiques

Panoràmica

Búnquer

El Mont de Conques fou escenari, l'any 1938, de lluites constants entre feixistes i republicans, durant la darrera guerra civil. Els primers va establir la línia de front a les serres de l'entorn d'Orcau (sobretot Sant Corneli i els seus contraforts, mentre que els segons defensaven el territori des de la línia que va d'Isona a Abella de la Conca. Les tropes franquistes van prendre posicions al Mont de Conques, on van construir nombroses trinxeres i búnquers (que en bona part encara es conserven), mentre que els republicans van atacar aquesta posició diverses vegades, i s'hi va lluitar acarnissadament, com testimonia, per exemple, la façana de la Mare de Déu de les Esplugues. Més de mig any van durar els combats per fer-se, uns i altres, amb el control del Mont de Conques.

Eixam d’abelles

Búnquer

Barraca

Feta amb parets de pedra seca.

Trinxera

Trinxeres

Ermita de la Mare de Déu de les Esplugues

És un santuari de l'antic terme de Conques, actualment integrat en el terme municipal d'Isona i Conca Dellà. Està situat a l'extrem nord-oriental del Mont de Conques, a migdia i a prop del poble de Sant Romà d'Abella. El temple actual és obra d'una època difícil de precisar, atesa l'amalgama de construccions que presenta. Una part del mur nord, sobretot, presenta carreus grossos, regulars, ben tallats i escairats, que podrien correspondre a parets molt antigues reaprofitades a l'edat moderna, en el moment en què es feu el santuari actual, damunt de la plataforma sota de la qual hi ha les esplugues que donen nom al lloc. En una d'aquestes esplugues hi ha les restes del santuari antic, que podrien correspondre a un edifici de l'època romànica. El santuari actual és d'una sola nau, sense absis exempt, on només destaca la porta, a ponent, adovellada. ULL! A la façana hi podem veure les bales que han quedat marcades com a testimoni de les lluites que van tenir lloc durant la Guerra Civil.

Búnquer

Niu de metralladora

Trinxera

Trinxera

Punt d’informació

Front del Pallars

El Front del Pallars fou un conjunt d'intensos i perllongats combats entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes. Es mantingué gairebé del tot estable durant vuit mesos, en què l'exèrcit republicà acabà sofrint una derrota més, especialment dolorosa tant per les baixes que suposà com per la manera com es desenvolupà. La població civil en sortí molt especialment perjudicada, ja que reberen personalment i en els seus béns (cases i camps) els efectes de tan intensos combats. Més info a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Front_del_Pallars

Punt d’informació

Estanys de Basturs

L'Espai Natural dels Estanys de Basturs consta de dos estanys ben definits: l'estany Gran, amb forma gairebé circular, i l'estany Petit, força més petit. Els estanys, totalment envoltats de camps de cultiu, estan situats entre les poblacions de Basturs i Sant Romà d'Abella, a la zona de la Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà. Durant el recorregut trobem diversos panells interpretatius que ens expliquen les característiques d'aquest espai natural que forma part de la xarxa PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya), la Xarxa Natura 2000 i és, alhora, un Espai d'Interès Geològic

Estany gran de Basturs

Els estanys de Basturs, juntament amb els de Banyoles i Montcortés, són els únics estanys d'origen càrstic de Catalunya. A Basturs el conjunt aqüífer està format per dos estanys. En el més gran, la calç de les seves aigües ha propiciat l’existència d’espècies vegetals i animals que no es troben a altres espais aquàtics del nostre país. Per la seva singularitat natural, estan inclosos dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya. La vegetació de l'interior dels estanys presenta una singularitat sorprenent. A l'estany gran s'han localitzat més de 120 espècies diferents d'algues unicel·lulars i al petit, unes 80. A l'estany gran s'ha trobat una alga unicel·lular que no viu a cap altre lloc del món, "Ceratium cornatum". Al voltant de l'estany s'hi pot observar una planta que es troba a molts pocs punts del nostre país, anomenada "Haplophyllum linifolium". A les ribes hi ha joncs, canyís i "Claudium mariscus", una espècie no gaire freqüent a Catalunya. A la superfície de l'estany gran, s'hi pot observar una planta carnívora, "l'Utricularia vulgaris", que no té arrels i viu surant a l'aigua.

Estany gran de Basturs

Presenta una superfície aproximada de 0,4 ha, 70 m de diàmetre i una profunditat superior als 15m. Dels dos estanys, és aquest el que més pateix durant els anys més secs en trobar-se a major altitud, 638 m ja que es poden mesurar oscil·lacions del nivell de l’aigua de fins a 5 m. En períodes molt plujosos, l’estany vessa per la via de drenatge situada gairebé en situació oposada al mirador, i descarrega de forma difusa pel barranc situat al nord de l’estany cap al riu d’Abella. Fixem-nos en la seva circularitat i, si la transparència de l’aigua és bona, podrem intuir la forma d’embut que presenta l’àrea litoral.

Bolet de soca

Bolets anuals de forma circular, semicircular o en embut o en unglot de cavall; poden tenir cama curta o reduïda a un peu. Poden aparèixer solitaris o en grups reduïts. Els bolets de soca sempre tenen porus al revers i creixen sobre fusta (rabasses, troncs, branques o arrels). Poden tenir la carn acolorida (bruna, vermellosa) o pàl·lida. Els porus del revers del barret solen ser amples, d’1-2 mm. Creixen sobre arbres morts o bé sobre arbres vius quan aquests ja estan debilitats per alguna causa (una secada, una inundació, un incendi, arbres atacats per insectes).

Estany Xic de Basturs

L’Estany Xic té una superfície aproximada de 0,1 ha, 30 m de diàmetre i una profunditat superior als 10 m. És l’estany a partir del qual es produeix la major part de la descàrrega de l’aqüífer, ja que és el que es troba a menys cota dels dos (634 m). Es troba envoltat de camp de conreu i queda com aïllat, el qual l'hem d'observar allunyats.

Panoràmica

Les bales de plàstic on s'hi troba el farratge per tal de proveir de menjar als animals amb manca de pastura, sobretot a l'hivern, també és així que els diferents farratges fermenten.

Granja de porcs

Plaques fotovoltaiques

Creada a l'any 2013, tal i com podem llegir en el mateix cartell informatiu.

Panoràmica