Finestres i Savinós

Excursió molt interessant per veure la dita Muralla de Finestres, formada per un conjunt d'estrats calcaris verticals que aparenten com una muralla i que són, sens dubte, una notable atracció de la naturalesa molt singular. La seva contemplació bé mereix la penosa aproximació de dotze quilòmetres des d'Estopanyà per una pista dolenta que posa a prova el cotxe i el seu conductor i que no aconsello si no és amb un cotxe alt dels baixos.
El poble de Finestres està deshabitat i en ruïnes, tot i que té una casa, Casa Coix, amb precàries cobertes i que admet l'estança en certes èpoques de l'any. També a les afores del poble es veu una casa, a la qual no em vaig aproximar, que sembla estar condicionada. Finestres té una plaça on hi ha les ruïnes de l'església i la Casa Coix i un únic, estret i curt carrer, per on passa el camí, encara que cal estar atents que no us caigui alguna pedra o teula a sobre.
Vam aparcar a uns 50 m de l'entrada del poble, en una petita esplanada herbada i netejada.
El camí per veure les dues ermites i les vistes més interessants està ben marcat com a petit recorregut (bandes blanques i grogues). Des de la plaça, primer convé anar a l'ermita de Sant Marc, que es troba al sud del poble. Abans d'arribar-hi ja podem gaudir d'una magnífica, la millor, vista de les muralles. L'ermita en si no és gaire interessant, tot i que està ben endreçada i conservada. El seu entorn ofereix una extraordinària vista de l'embassament de Canelles.
Després reculem fins al poble i anem vist a l'ermita de Sant Vicenç, que es troba a l'altre costat d'un petit barranc i dins de les parets de la dita muralla. El camí per anar-hi és laboriós i amb fort pendent, però està ben traçat i marcat, sense altra dificultat que estar atents al pendent i a possibles relliscades. L'ermita de sant Vicenç està en ruïnes, però el que queda són unes boniques restes romàniques, dins del que era el recinte del castell. La vista panoràmica des d'aquí també és extraordinària.
Per completar el dia vam anar fins al cim de Savinós, a l'est del poble i ja més lluny. Per això cal desfer el camí fins al poble i en una cruïlla ben marcada pendre el camí indicat en un pal de senyals. No ofereix dificultats en una pujada suau i constant per terreny sobretot calcari amb molt abundants savines, que justifiquen el nom del lloc, acompanyades de càdecs i algunes alzines i altres arbres, entre els que criden l'atenció les oliveres abandonades de quan el poble tenia vida.
El cim de Savinós, de prop de mil metres, ofereix una visió àmplia i extraordinària de bona part de l'embassament des d'un mirador situat a 500 metres per sobre. Si el temps acompanya és un bon lloc per contemplar i descansar.
La tornada la fem pel mateix camí, encara que al final nosaltres vam seguir la pista.
És una excursió molt satisfactòria i recomanable.
He vist algun track que baixa directe de Sant Marc cap a Sant Vicenç. Ho considero una opció arriscada i que no aporta res al camí marcat, que molt sovint passa pel mig de la muralla.
Nota: És una llàstima que el govern d'Aragó hi tingui una retolació i informació sense cap respecte per la llengua del país, amb noms lingüísticament (i volgudament) aberrants.