Fita del Ram ( Esporles )

Ruta per la zona d'Esporles, pujant fins el Castellet, Ermira de Maristella i Fita del Ram.

És una ruta exigent, no per les dificultats, sino per el desnivell acumulat que té. Les zones de pujades, són pujades exigents, on el rellotge ha marcat moltes vegades 25-30% pendent.
Per jo és menys exigent pujar al Galileu o als Tossals.
La volta per la Fita del Ram però, te bastants camins que podem agafar, per lo que podem fer sa volta de la distància i desnivell que volguem.
És una zona plena d'avencs i petites coves que surten per dins l'alzinar.

Partim vora l'Església de Sant Pere d'Esporles i ja de bon començament agafam cami cap amunt. Els primers metres per cami asfaltat i al cap de poc ja agafam Cami del Correu.
És un tram que no és molt llarg però si ja amb una bona pendent, que ens farà aturar un parell de vegades i ja haurem de beure aigua.

Quan som a dalt i hem passat un portell, ens hem de desviar a l'esquerra ja altra cop per amunt, pel Cami des Castellet.
La pujada, altra cop dura, amb bastant pendent, per lo que ens ho hem d'agafar tira tira.
Aquest tram és llarguet i dura fins que arribam al Castellet, on tenim unes bones vistes del Puig de Planicia.

A partir d'aqui la pujada no és tan forta però segueix pujant, per cami ben marcat i passant per varis avencs i coves.

Al cap d'una estona arribam al Cor de Jesus d'Esporles, de l'any 1940.
Seguim pujant per cami que ens durà a l'Ermita de Maristel.la.
Conten que aquesta ermita està plena de mites i tragèdies.

El santuari està dedicat a la Mare de Déu del Carme, ja que va ser fundat el 1890 precisament per uns monjos carmelites, després que Margalida Rosselló i Ferrà, propietària de Son Ferrà, morís el 1888 i deixés molt clar al testament que volia arribar una part del bosc a un grup d'ermitans.

L'any 1926, un dels membres de la comunitat va morir en caure per l'escala de mà que donava accés a les cel·les. Només van quedar a l'ermita el germà Vicenç i el germà Josep. El primer, a causa de la seva avançada edat, es va haver de retirar al convent de Santa Caterina de Palma i el segon va quedar com a únic habitant de les instal·lacions. Poc temps després va ser trobat mort, dins del pou, amb un fort cop al cap.

l'any 1928 i el rector Tugores, sempre molt actiu, va instituir la festa de l'ermita el dia de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol, i la va batejar amb el nom actual de Mario Stella, Estrella del Mar

El 1949, per encàrrec de la parròquia, un veí d'Esporles, amb certa deficiència mental, tenia cura de les instal·lacions. Quan va anar a l'ermita amb la seva germana la va matar d'una pedrada al cap, o això és el que se suposa. Després, es va penjar d'una alzina.

Ara tornam tenir un tram curt bo de fer fins a l'Ermita vella però un poc mes endavant torna venir un tram bastant exigent amb forta pendent cap amunt, fins que arribam a la Fita del Ram.

Molt aprop de la Fita trobam la Cova dels Ermassets.
Segons la llegenda, que va recollir Alcover, un ermasset és un ésser d'estatura mitjana, de color verd, molt prim i amb ulls grans, amb les orelles tres vegades més grans que les d'un home, braços llargs i mans allargades amb ungles molt esmolades, cames primes però molt àgils. L'ermasset és l'encarregat de custodiar el tresor que hi ha al fons de la cova.

Desde la cova tenim un petit tram casi sense fites, però seguint més o manco el track aviat tornam agafar cami, ara ja cap avall.
Al cap de poc arribam al Pas de Sa Nineta. Un tram de cami amb zig zag , on trobam algun tram amb pedres que han caigut. Aqui tenim unes bones vistes del Galatzó.

Quan acaba el cami del Pas de Sa Nineta, trobam una zona molt bruta, amb moltes branques caigudes. Tornat seguir el track aviat tornam agafar cami.

Al cap de poc entram a la zona del bosc de Son Vic.
És una zona per dins pinar que fa molt bon caminar. Llàstima de tantes branques caigudes.

Seguim per envant i al cap d'una estona arribarem al Pas de Sa Granja. Tot just passat hem d'anar cap a la dreta per amunt.
Torna ser un tram curt de forta pendent. Una vegada a dalt, ja agafarem cami que ens durà vora la zona del Castellet. 3