Fitor, dolmens, pou de glaç, forn rajoler i ermita de Santa Coloma

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Tornem a Fitor per caminar pels seus voltants i ho fem, arribant-nos en cotxes, fins el Camp de la Cadena...per fer-lo hem creuat Fonteta fins assolir el camí de Fitor que hem seguit sense cap mena de problema fins a dalt el Camp de la Cadena...molt a prop de Can Plaja, un racó amb força espai per l’aparcament de varis vehicles.
Comencem a caminar en direcció als dòlmens per un camí que comença al costat del aparcament en forta pujada i que en menys d’un quilòmetre assolim la zona on es trobem els primers dòlmens.
Val a dir que tots aquest dòlmens van acompanyats d’un codi QR que faciliten la informació de cadascú d’ells.
Ens desviem uns 50 metres a la dreta per visitar la Pedra dreta de les Tres Finques. Ens trobem davant d’una llosa de grans dimensions i difícil de determinar. És possible que formés part de la capçalera d'un sepulcre megalític. El nom ve de que a tocar de la llosa s'hi documenta una fita moderna de separació de 3 finques.
Tant punt tornem al camí principal el creuem i a pocs metres es troba el dolmen dels Tres Caires, es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. De túmul artificial de tendència circular i restes visibles del peristàlit. Actualment, el dolmen conserva la seva cambra amb l’inici del passadís formats per 6 lloses i la coberta “in situ”. Vora les lloses de llevant hi ha caiguda una possible coberta del passadís i més lluny, vers migdia, una llosa potser d’aquest mateix passadís.
A pocs metres amunt del camí i a la dreta es troba el dolmen de la Serra d’en Cals, com l’anterior es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva 4 lloses de la seva cambra i passadís i la coberta de la cambra molt inclinada.
Seguim un curt sender que ens porta fins una gran roca que ofereix un magnífic mirador sobre la plana i tornem al camí principal per visitar el megàlit més conegut d'aquesta part de les Gavarres, degut a la seva grandària i bona conservació, el dolmen dels Tres Peus...es tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular gran o d’una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant i migdia amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta “in situ”. Pel que fa a les seves dimensions, amb unes mides de la cambra de 2,40 m. de longitud, 1,40 m. d'amplada i 1,28 d'alçada màxima.
De la mateixa mini explanada on es troba el dolmen, surt un esquifit viarany amb forta pendent que ens deixa al cim de la Serra d’en Cals amb unes antenes al cim i les restes del poblat d'en Cals, romanents de l'època medieval.
Seguim corriol de baixada fins arribar a l’ample camí que ve del Falguerar el qual seguim fins la pista que ve del Falguerar i duu al mas Cals. A la cruïlla travessem aquest camí per seguir un viarany on trobem als peus d’un pi una fita de pedres amuntegades i en una d’aquestes, el símbol d’un megàlit...és la cista del Clot del Llorer que es troba al Puig del Clot. Pel que fa al sepulcre es tracte d'una cista amb túmul rectangular construïda a partir d’un túmul artificial de tendència circular amb possible cromlec, actualment molt erosionat. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable.
A tocar de la Cista trobem una gran roca que fa de magnífic mirador sobre una part de les Gavarres. Seguim corriol avall on a la part final d’aquest, s’ha d’anar en compte de no relliscar per la forta pendent i les plaques rocalloses existents al terra.
Ara ens dirigim al Puig de la Borralla que el tenim molt a prop i on es situa l’últim dels megàlits que avui visitem, el dolmen del Dr. Pericot. Es tracta d'una possible galeria catalana en U datada entre el 3000 i el 2500 a.C. A la seva excavació, va sorgir un ganivet de sílex marró i un disc de quars.
Al costat del dolmen surt un corriol en baixada, seguint una tanca de filat de corda pel ramat de vaques...estem a la pujada Rossa i el corriol fineix al Revolt del Vent, molt a prop del Mas Anguila de Fitor. Seguim per l’esquerra aquesta pista, travessant primer la riera de la Marqueta i després la riera de la Cavorca per uns passos cimentats.
Poc després arribem al Mas Cals on es troba el pou de Glaç de Mas Cals, probablement el pou de glaç més significatiu de Forallac de planta trapezoïdal i que probablement va se construït el segle XIII. Situat a peu del camí ral que fins a mitjans del segle XIX connectava el port de Palamós i Girona.
Travessem la riera de Fitor i encarem l’ascens fins Santa Coloma per aquest camí ral, un camí molt empedrat que després de una costeruda pujada, ens fa passar pel enrunat mas de Can Marinas i un xic més enllà arribem a la ermita de Santa Coloma de Fitor
Aquest edifici és una de les joies del massís de les Gavarres. Es tracta d'una església romànica, que s'alça majestuosa sobre una petita plana que apareix a la carena formada pel Puig d'Arriells i el Puig Gros. L'element més singular i característic de l'edifici és el seu gran campanar-cloquer, visible des de bona part del massís. Al llindar de l'entrada de l'església hi ha la làpida sepulcral del rector que va morir el 1817, a mans d'uns bandits que van saquejar l'església. S'hi pot llegir, en un llatí poc acadèmic, com va morir.
Fem una parada per esmorzar a la zona de pícnic i a continuació seguim camí, tornant fins l’ermita i després de travessar tota la extensa explanada, agafem el camí de vianants (esquerra i rètol informatiu) que en continua baixada pel camí també molt empedrat, en fa passar pel mas de Can Plaja
Passat el mas, seguim pel costat del pou d’aigua i un xic més endavant pel reformat forn d’argila, forn que s’especialitzà en la fabricació de teules. En un tres i no res arribem altre vegada al camp de la Cadena tancant el cercle i donant per acabada aquesta interesant sortida...
Salut i bones caminades!!