Florejacs - Les Pallargues - Florejacs Ruta de les Pletes

Aquesta ruta discorre entre els antics nuclis de Florejacs i les Pallargues, presidits per sengles casals senyorials. El seu nom prové de les construccions rurals de pedra destinades a guardar-hi el bestiar que constitueixen una de les manifestacions més genuïnes de l’arquitectura popular segarrenca. Passa per un relleu de planells, tossals aïllats i amples depressions inclinades cap al riu Sió, en què es conrea ordi, blat i civada.
Sortim des de Florejacs i ens dirigim cap a Les Pallargues passant per diverses cabanes de pedra seca i per la Pleta de les Pallargues o del Solà. Des de les Pallargues anem fins a la Pleta del Mas Masuca i tornem cap a Florejacs pel Mas Gravat i el camí d’Agramunt a Florejacs.
Castell de Florejacs: Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, va construir aquest castell el segle XI sobre una fortalesa més antiga. De fet, el seu nom te arrels íberes: loreac “elevació fortificada de les flors”. Un dels primers senyors del castell va ser Galceran Arimany, capturat l’any 1110 a les croades i que va empenyorar el castell per pagar el seu rescat. Avui el castell és una gran casa senyorial d’estil renaixentista (reformada la segle XVI) tot i que conserva alguns elements medievals.
Castell de les Pallargues: Les primeres referències es remunten a mitjans del segle XI, quan el trobem documentat amb el nom de “Espallargues”. En els Seus orígens, segle XI, el castell constava d’una torre de vigilància i defensa i de ben poca cosa més. Progressivament, com moltes altres construccions defensives, es va anar envoltant de cases per donar servei a les necessitats del seu senyor fins a formar un nucli urbà.
Pleta el Mas Masuca i Pleta de les Pallargues: Les pletes són recintes murats pensats per guardar algunes eines del camp i, sobretot, tancar els caps de bestiar. En zones de muntanya també s’utilitzen per recollir els ramats de pastura i passar-hi la nit. Les pletes estan distribuïdes principalment per dos espais: una part del recinte que queda sota cobert i un segon tros a l’aire lliure. A vegades inclouen, fins i tot, un petit espai independent per al pastor.