Folgueroles, Salt de la Minyona-Mare de Deu del Cingle, Sant llorenç del Munt

Dificultat física, IBP índex: 61

IBP índex es un sistema de valoració automàtic que puntua la dificultat d’una ruta recorreguda en bicicleta de muntanya, bicicleta de carretera, caminant o corrents. En funció del valor donat i el grau de preparació física individual, una taula valora la dificultat de l’activitat.
(https://www.ibpindex.com/index.php/es/)



Dificultat tècnica: Baixa. Només dos trams on podem tenir petites dificultats tècniques: al principi per baixar fins la riera de Tavèrnoles i una part del tram on deixem el GR2 fins el gorg de Llitons.
Us GPS: No imprescindible, però necessari
Senyalitzada?: Senyalització parcial que facilita la ruta. Pals indicatius, GR2
Terreny: Molt bo, excepte el tram on deixem el GR2 que baixa decidit i està força trencat i el petit tram de baixada al torrent de Tavèrnoles.
Època aconsellada: Tot l’any, força ombrívol per fer a l’estiu.
Punts d’aigua: No
Punts d’Interès: Salt de la Minyona, Sant Llorenç del Munt
Accés punt d’inici: Molt fàcil, fàcil aparcament.
Vistes panoràmiques: Moltes zones amb vistes panoràmiques i per descomptat, espectaculars des de el Salt de la Minyona
Zones d’aigua (rius, gorgs...): Torrent de Tavèrnoles (per l’ocasió), gorg de llitons
Descripció: (Nota: Per tal de no fer la descripció massa llarga, les descripcions dels punts d'interès, si s’escau, estaran al peu de les fotos.).
Iniciem la ruta tot creuant la N141d per anar direcció a el Pedró. A pocs metres a ma dreta prendrem el primer camí per deixar la pista principal. Un cop a ma dreta trobarem un altre camí a ma dreta que baixa i un a ma esquerra que planeja. Agafem el de ma dreta força trencat per sortir a un camí que el creua. Seguim a ma dreta i tot baixant decidit i també força trencat, arribarem a la llera de la riera de Tavèrnoles, que si teniu sort hi porta aigua, és un petit lloc ple de bellesa.
Continuem per el corriol per sortir a la pista (camí dels Munts) que ens portaria al salt de la Minyona (rètol indicatiu). Seguim la pista en cimentada uns 500 mtrs per desviar-nos a ma esquerra per una pista ample i de seguida a ma dreta per prendre un corriol que s’enfila de manera moderada entre bosc d’alzina de gran bellesa fins a coll Estemper, que començarem a planejar. Més endavant, tornarem a creuar la pista / camí dels Munts, però per breus moments, ja que tornarem a agafar un corriol a ma dreta per continuar sota bosc. En aquest tram, a ma esquerra, trobarem unes curiosa formacions de pedres ajagudes al terra que semblen les restes d’un conjunt antigament habitat i ara abandonat, tot plegat, una mica fantasmagòric. De nou sortim al camí dels Munts i el seguim fins a trobar un indicador del GR2. En aquest punt trobarem un corriol a ma dreta que és el que agafarem de tornada, ja que primer farem una anada i tornada per anar a veure el Salt de la Minyona. Seguim per el GR2, però en uns 200 mtrs ens desviarem a ma dreta per un corriol que ens portarà a una balconada per gaudir de bones vistes i del sal de la Minyona en perspectiva. Recuperem camí per arribar en breu a l’espectacular balconada del Salt de la Minyona. Desfem camí i per no tornar per el mateix tram, ens desviarem a ma esquerra i farem un corriol de bosc per anar retrobar la desviació del GR2 abans esmentat. A partir d’aquí, només cal anar seguint les traces del GR2 fins a Sant Llorenç del Munt. Fins a Sant Llorenç del Munt, el camí és més obert, la pista ample i bona en general. Anirem trobant diferent punts per gaudir de l’entorn. Sant Llorenç del Munt, és una finca privada visitable (foto POI per els interessats), però com que no tenim reserva, visitem el que podem i continuem per el GR2. Farem una petita baixada i pujada per un desnivell rocós per sortir a una camí que prendrem a ma dreta amb les marques del GR2, Just a l’alçada d'aquest camí i buscant una mica en mig de la vegetació, trobarem un petit mirador de Sant Llorenç del Munt per qui vulgui tenir una vista una mica més amplia. Reprenem el GR2 i en pocs metres, prendrem un sender a ma dreta per deixar definitivament el GR. Aquest sender, baixa decidit i en força trams està bastant trencat, però res d’especial. Aquí el GPS va decidir anar a la seva (el track està corregit), però igual la cobertura era deficient i va fer la guitza. Per a qui li pugui passar igual, malgrat no ni ha gaires opcions, seguir el corriol més evident que davalla i porta la direcció a seguir. Sortima a una pista ampla, que prendrem a ma esquerra i ben aviat al gorg dels Llitons. Atenció de no avocar s’hi per dalt, ja que la vegetació en camufla l’alçada i pot ser perillós. Ja a partir d’aquí anirem per pista ample i amb indicacions cap a Folgueroles fins el punt inicial.