Fonollosa, barraques restaurades del terme de Camps, sínia i sèquia dels molins...

Sortida guiada pel Valentí Calmet, de Fonollosa.

Ruta de les barraques...i bastant més.

Aquesta ruta és per gaudir intensament d’elements del nostre passat rural. Veurem precioses barraques de vinya restaurades, masos, esglésies i sepultures antropomòrfiques. Després seguirem el curs de la riera de Fonollosa i veurem com se les traginaven per fer moure els molins.

Sortim de Fonolllosa i anem cap a Camps. Passem pel raval del Paisà i creuem la rasa de la riera de Camps. Ens ensenya un lloc on hi ha una olivera i una roca, punt en el que hi ha enterrada gent que van assassinar els feixistes en la darrera rebel•lió armada feixista (és el paratge de cal Lluis). Seguim una pista i passem per Caselles, i molt aviat per la Pabordia de Caselles i la mare de Déu dels Àngels *, i poc després per entre cal Magí i cal Xisco. Després agafem el camí vell de Camps, deixant cal Cisteller a la dreta, i arribem a Camps. Fem un mos a la font del Roc o de Sant Roc, davant les escoles. A la roca hi figura “Font del roc”, però també hi ha una làpida amb un gravat de sant Roc, pelegrí i protector de les epidèmies(en el seu temps, de pesta).
Agafem el camí de Passadret i passem drets pel costat de la creu de Camps, voregem cal Barcons, que queda amagat a la dreta, poc després a la dreta podem veure unes tines camuflades entre la vegetació (observació feta per l'usuari de wikiloc Vila9) i passem pel davant de la Caseta. Poc després tombem noranta graus a mà esquerra i aviat trobem les tres sepultures antropomòrfiques de Sant Esteve de Camps (les minses restes de l’església desapareguda de Sant Esteve de Camps queden apartades del conjunt, al costat del cementiri. No hi passarem)
Remuntem per la dreta el torrent de Puigdellívol fins que el creuem, i passem per entre cal Olís (habitada) i les runes d’una altra casa. Atansem la cruïlla propera a cal Jepet del Junyent i remuntem la carena divisòria entre el torrent de Puigdellívol i el de Junyent fins que ens desviem per un camí de l’esquerre uns 40 metres on trobem una petita i preciosa barraca de vinya restaurada (barraca restaurada 1) amb tots els ets i uts, com les altres quatre que vindran. Reculem els metres desviats i seguim remuntant la carena pel camí fins que a la dreta veiem una altra barraca (barraca restaurada 2). Des d’aquesta comencem a baixar per corriol i aviat a sota ja veiem una altra barraca, el camí fa un tomb a la dreta i l’atansem (barraca restaurada 3). Val a dir que aquestes barraques restaurades són barraques de Vilalta, el gran mas que encara no podem veure. Seguim baixant en la mateixa direcció que havíem pres, travessem una pista poc emprada i al cap de poc ja som al costat d’una altra (barraca restaurada 4). Cap barraca és igual. Val la pena fixar-se en els detalls constructius, interns i externs, que les diferencien, més enllà de les seves dimensions. Feta la visita reculem fins la pista que hem travessat i la tresquem amunt. Menyspreem una derivació a l’esquerra i seguim uns cinquanta metres més fins que localitzem un camí que se’n deriva a la dreta. El seguim fins després de creuar la rasa del torrent del Junyent. Abans ja hem albirat la barraca doble cap a la qual ens dirigim. (barraca restaurada 5) Aquesta sorprèn entre altres coses per les dimensions. Des de l’altre costat del torrent no ho sembla. Té una entrada per la mula i una altra pel pagès. Per dins es comuniquen. Quin privilegi i quin gaudi els que ens aventurem fins aquí! Feta la visita remuntem per sobre fins una pistota que agafem en sentit descendent. Arribem a la pista principal que en primer terme ens menaria fins cal Junyent, i més enllà, enllà, ens conduiria a Sant Mateu. Torcem a la dreta, i avall. Per la serra de Castelltallat s’hi van obrir diverses mines de lignits, que avui no visitarem. Arribem així a la cruïlla de cal Jepet i finalitzem la curta ruta de cinc precioses barraques de vinya.
Desfarem ara el camí que hem fet de pujada fins prop de la Caseta, quan hem torçat 90 graus. Ara en aquest punt seguirem recte avall per corriols fins que trobarem la pista que baixa a Clarena. Per la pista anirem fent, deixarem ara a la dreta cal Cisteller. Passarem a la vora de les granges de cal Soler. Cal Soler –casa important- queda situada a dalt d’un puig planer i boscós, que no veurem. És una casa que no es deixa veure gaire. Gairebé arribarem a una altra pista –ens trobem en el pontet del Soler-, però abans –a 4 metres- agafarem un preciós i recentment recuperat corriol, a l’esquerra, que baixa fins el raval de Perejutge. Si atanséssim la pista, un tros amunt tindríem les cases del raval del Soler. El corriol ens deixa a la carretera de Fonollosa, la baixem uns metres i la deixem per la dreta. Cases del raval de Perejutge.
Baixem a la font, travessem la riera i pugem fins una pista, que seguim gairebé cent metres i prenem la pista que baixa, que deixarem tot seguit per agafar un important corriol a l’esquerra també recentment recuperat. Diuen que és un antic camí ral. Aquest va seguint un llarg tram per la llera dreta de la riera de Fonollosa. Travessem la riera i trobem l’edifici d’un molí; un tros més i un altre molí (el Molí Vell) que depassem per la dreta. Anem pujant i sota una casa que s’està arreglant visitem la mina que es construí per tal de fer arribar l’aigua als molins per superar una elevació del terreny (l’aigua havia de baixar per gravetat) Es poden localitzar trams del reg per on circulava l’aigua. Anem a travessar la riera altre cop, però l’anem seguint molt a la vora. Passem per damunt un dipòsit que regulava el cabal dels molins. Aquí hi hauria la resclosa. Arribem a la fassina. Les dues tines estan ocultes per l’herbasavina (crec) poden semblar de vi, però pertanyen a la fassina (producció d’aiguardent) Un tros amunt localitzem un edifici de pedra seca que ens fascina: el Molí del Reg. A dins s’hi allotjava el dispositiu per a bombar mitjançant una sínia animal l’aigua d’un aflorament i impulsar-la cap el reg dels molins i la fassina (refrigeració). Passem sota de grans roques esbalmades i travessem per darrera vegada la riera. Pugem a la carretera i acabem aquesta intensa i instructiva ruta a la plaça de la vila de Fonollosa, d’on hem partit.

*En el Vissir de l’ICGC, al costat de la Pabordia de Caselles hi figura “Mare de Déu dels Àngels”. Pel que sé i pel que he llegit, l’església -que efectivament té adossat un edifici residencial- va tenir un altar consagrat a la mare de Déu dels Àngels, però el propietari se’l va vendre poc abans de la guerra que va provocar la rebel•lió del feixista Franco. Fora del Vissir només he trobat l’esment Santa Maria de Caselles. Una pabordia és una administració depenent d’una catedral o d’un monestir. El cas que ens ocupa depenia del monestir de l’Estany. El paborde n’era el regidor. Hi havien conviscut dos o tres canonges.