Font de l'Alzina-Els Metges (o com pujar als Metges per corriols)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge, els parents i amics de L’Escala i els inseparables companys de “quatre potes”.
Com cada any, quant arriba la fred, tornem a pujar als metges, aprofitant la ruta per fer un bon esmorzar a Can Ramón.
Aquest any, els company del enduro han netejat el corriol que transcorre entre la font de l’Alzina i el Molí d’en Boscà per la “endurada ”d’enguany, nosaltres hem aprofitat aquest corriol que passa dins la llera i a una i altra banda del Daró per començar la ruta.
Hem deixat els cotxes a la font de l’alzina (km 14 de la carretera de La Bisbal a Cassa de la Selva) i comencem la caminada just la gorga d’aquest paratge, remuntant el Daró, tot caminant per el anteriorment mencionat corriol. El camí transcorre dins la llera del riu, uns cop a la banda esquerra i altres per la dreta fins arribar al paratge del Molí d’en Boscà, travessem el riu. Ara el corriol es més fresat, tenim el Daró a la nostra dreta, tot resseguint el riu amunt fins el pont de Can Vilademarc. Aquí deixem el Daró i seguim amunt (esquerra) la riera de Can Vilademarc, per un corriol molt bonic, aquest caminoll sempre l’hem anomenat: el corriol de Can Baulida.
A la part baixa, aquest camí es fusiona més d’una vegada amb el curs de la riera i hem d’anar molt en compte de no fer cap relliscada, també podrem veure, les ginyes dels carros marcades sobre la roca. (Han d'haver passat molts de carros carregats per fer aquesta mossa a la pedra viva).
El corriol finalitza en una cruïlla de camins, nosaltres agafem el que deriva més a la nostra esquerra i que ens porta a l’enrunada masia de Can Baulida. Fem la descoberta del que queda dempeus i seguim per el mateix camí que circulàvem, uns 80 metres més, punt on surt un camí a ma dreta que agafem i que, en forta pujada, ens deixa rere el dipòsit d’aigua dels bombers, a la Creu Vergèlia, sortim a una ampla pista, que seguim a la dreta 570 metres i que deixem en una cruïlla a la esquerra que ens porta fins a Can Boscanya nou (Can Cama segons el mapa del ICC), des de el mas s’albira la torre de la església de Sant Cebrià que la tenim a tocar. Visita del mas força enrunat i seguim camí avall per un sender amb força pedra fins a tocar els prats dels Metges, sota Can Martí, aprofitem per visitar el Toll de Can Martí (Aquest, com la majoria de envasaments del territori, força sec degut a la sequera dels últims temps)...i per fi arribem a Sant Cebrià de Lladó.
Sant Cebrià de Lledó és un antic poble de masies disseminades situat al mig del massís de les Gavarres, a uns 300 m. de alçada. Al seu minúscul nucli urbà hi ha la parròquia i el Mas Aldrich de la plaça, (el restaurant dels Metges). A 200 m. a ponent, a la vora de l'antic Camí Reial de Sant Sadurní, es troba el Mas Martí Vell. Al voltant d'aquest nucli hi ha nombrosos prats (antics camps de conreu) i es gaudeix d'una bona panoràmica sobre la plana del Ter i del Daró, des del cap Norfeu fins a Begur, passant pel golf de Roses, el massís del Montgrí i les Illes Medes.
A l'església parroquial es veneraven els sants metges Cosme i Damià, motiu pel qual el lloc es popularment més conegut pel nom de "Els Metges". A més de complir les seves funcions religioses era el lloc on es reunia la universitat del poble, antic consell dels caps de casa, precedent dels actuals ajuntaments. Té la nau romànica però al segles XVI-XVII es va construir l'actual campanar, l'absis poligonal i les capelles laterals. La porta actual es frontal i porta la data 1588 a la seva llinda. S'hi accedeix des del cementiri (avui desmantellat).
Avui la església tornava a estar oberta i hem aprofitat fer visitar-la abans de donar bona conta del arbre d’embotits que ens han posar per esmorzar al restaurant dels Metges, diu una dita... Bon pa i bon vi i faràs bon camí...sàvies paraules!!
Hem de començar a baixar, agafem el camí que passa sota la rectoria i que ressegueix alguns del prats abans citats, per desembocar al Mas de Can Torrent , mas molt ven restaurat en un indret espectacular, seguim per la pista de accés al mas, amb fort desnivell 500 metres, punt que deixem la pista principal per caminar per una de secundaria a ma esquerra i que s’enfila decididament fins abastar la balma del Colomar d’en Torrent, una sèrie de roques que serveixen de magnífica talaia amb una petita balma.
El camí que portàvem desemboca a la pista principal per on pugen els cotxes, des del Pla de Banyeres als Metges, nosaltres girem a la dreta i a 30 metres deixem la pista per caminar a la esquerra, dins un magnífic i llarg corriol que ens fa passar pel Puig de Sant Miquel i acaba sota Can Pericall, davant un important nombre de ruscs d'abelles. Només ens queda abastar novament el riu Daró (esquerra) i resseguir-lo una estona fins el paratge de la Font de l’Alzina a on tenim els cotxes, donant per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!