Font de Nogueres, els Tres Batlles, coll de Maronta, de les Gargantes i d'Hi-era-de-massa, Bellmunt, Sant Pere de Torelló

Resum
La ruta circular des la masia de Font de Nogueres, a Bellmunt i retorn per Sant Pere de Torelló, és una bella i molt completa excursió que surt de la masia de Font de Nogueres, en direcció nord-nord-est, cap a la carena al nord del castell de Torelló, on trobem el PR-C-45,(1) que anem seguint, passem pel turó dels Tres Batlles, el coll de Maronta, baixem al mas aterrat de les Valls, ascendim al coll de les Gragantes, des d'on prenem direcció oest-nord-oest, per la fageda a la vessant nord de la serra de Bellmunt, passem a prop de la font Viva --s'hi pot anar en 5 minuts--, seguim fins al coll d'Hi-era-de-massa, on virem al sud i ascendim, fortament, fent unes llaçades fins al santuari de la Mare de Déu de Bellmunt (1.246 m), punt culminant de l'excursió. Del santuari iniciem la baixada per la vessant sud de la serra, cercant sempre el camí antic d'anar a peu, passem per la font Vidranesa, seguim baixant, algun tram curt l'hem de fer per la carretera, passem pel pedró de Montserrat, tornem al camí, baixem al coll de l'Hostal del Mal Govern, seguim baixant fins prop de la masia de la Redortra. Deixem, per poca estona el PR-C-45, seguim per la carretera fins al cementiri de Sant Pere de Torelló. Des d'allí ens desviem en direcció sud-sud-oest, creuem el torrent d'Arcs i anem a trobar altra vegada el PR-C-45, passem prop del Roger, pel peu de la Guàrdia, fins al carrer de Bellmunt de Sant Vicenç de Torelló. Abans de les primeres cases virem a nord-oest i, passant per prop del mas del Verdeguer, tornem a Font de Nogueres.

Explicació detallada
Sortim de la masia de Font de Nogueres (603 m), pel camí i pista que en direcció nord-nord-oest ascendeix pel peu del turó del castell dels Moros o dels Torelló, a l’oest. Passem uns filats i arribem a la carena del Castell, una aresta de marga blava que baixa des del castell per la vessant nord. Aquí confluïm amb el sender de petit recorregut (PR) de la vall del Ges o PR-C-45, que ve de Torelló i que seguirem, íntegrament, fins a Bellmunt i a la tornada el retrobarem prop de Sant Pere de Torelló. Anem ascendint per la carena, en direcció nord-nord-est i atenyem els turó dels tres Batlles (805 m, 2 km) per l’esquerra. Admirem la vista cap a la serra de Bellmunt, hi podem distingir: a la serra de Bellmunt el puig de Serragrenyada i el santuari de Bellmunt; després el forat Micó, la serra de Curull amb el castell del Curull i el puig de l'Àliga; més enllà la collada de Bracons; la serra de Llancers; la serra de Cabrera amb el pla del prat de la serra de Cabrera, el coll del Bram, el puig dels Llops, Aiats i el Montcau.
Baixem per la part nord del turó dels Tres Batlles, en direcció nord-nord-oest, per l’aresta, o carena, fins atènyer l’ampli coll de Maronta (763 m, 2,5 km), que hi arribem per la vessant nord. Passem el coll per la carena i ascendim, en direcció nord-nord-oest, fins a un turó (787 m, 2,8 km) immediatament passat el qual hi ha una divisió del camí, tombem a mà esquerra, en direcció oest-nord-oest, per una carena que devalla cap a les valls de Saderra. Si haguéssim anat a la dreta hauríem seguit la carena de Maronta fins al coll de Duec, per on també accediríem a Bellmunt.
Arribats al fons de la vall de Saderra (698 m, 3,3 km) seguim cap al nord, per una pista entre camps, fins a la masia, aterrada, de les Valls (718 m, 3,6 km). Seguim per camí de ferradura, que trobem darrere la masia, en direcció est-nord-est, per, de seguida, al cap d’uns 100 m, tombar a l’esquerra, en direcció nord i ascendir, fortament, amb algunes llaçades, després més directe i en direcció nord-nord-est, fins al coll de les Gargantes (917 m, 4,7 km).
A partir del coll de les Gargantes l’excursió canvia força, passem a la vessant nord-nord-oest de la serra de Bellmunt, a l’obaga, el bosc passa d’alzines i roures a fageda, amb elements de grèvol, que anirem flanquejant en ascensió molt suau, primer per camí de ferradura, després (946 m, 5,4 km), per pista forestal, força naturalitzada, sempre per la bella fageda, continuem el flanqueig i l’ascensió suau. Passem molt prop de la font Viva (986 m, 6,5 km), a 5 minuts. Seguim igual i arribem, finalment, al coll d’Hi-era-de-massa (1.098 m, 8,2 km). El coll està quelcom espatllat per les pistes, jo l’havia vist quan només hi havia camins de muntanya i era un molt bell indret, amb tot, el conjunt de la fageda, les serralades, les valls..., són de gran bellesa!
Al coll d’Hi-era-de-massa emprenem la pujada final a Bellmunt, una forta ascensió, en direcció sud-sud-oest, en llaçades, per la fageda, fins atènyer el replà (1.233 m, 9 km) al peu del santuari de la Mare de Déu de Bellmunt (1.246 m). Com que era dilluns el santuari romania tancat i ens vam quedar al replà, amb una vista excel·lent al sud, mentre que al nord queda força oculta pels arbres. Des la terrassa davant l’ermita de la Mare de Déu és impressionant, però aquest dia no la vam poder gaudir. A la vessant sud, d’est a oest, podem distingir: el pla de la Grevolosa, el Prat de la serra de Cabrera, Aiats, el Montcau de la serra Transversal, la qual anem resseguint amb la mirada, després el turó de Morou, el Montseny, el Matagalls, el puig Drau, el Tagamanent, després la depressió del Congost, seguint cap a l’oest el castell de Centelles, el grony de l’Oller, més en sota Sant Sebastià, molt al fons i molt difuminada, la Mola, seguidament el puig de la Caritat i, finalment, molt al fons i difuminat, Montserrat.
Sortim del santuari de Bellmunt, per la cara sud, el camí i la carretera ens duen a l’aparcament a uns 60 m per sota del santuari, en una balconada (1.182 m, 9,5 km). Des d’aquí anem baixant pel camí antic, aquí coincident amb el sender de gran recorregut (GR) 151, i intentem obviar la carretera, la qual anirem creuant. En un creuament (1.028 m, 10,1 km), estan fent un monument recordatori de l’alzina Grossa, la qual és morta i se n’ha preservat el tronc principal.
Seguim baixant i arribem a la font Vidranesa, consta renovada el 1985, hi ha un rètol que diu ”Aigua no apta pel consum i amb riscos per a la salut”. A més de la font hi ha un monument a la Mare de Déu de Lourdes, d’Agustí Pinyol, artista compromès amb la natura, la qual representava i de la qual es fornia per a les seves obres. Consta que l’obra es va fer gràcies a una donació de Raül Herneta i esposa (Argentina, Buenos Aires). També hi un petit refugi o aixopluc, consta restaurat el 1944, va ser construït el 1914.(2) De l’artista santperenc, Agustí Pinyol, jo havia visitat un pessebre, inigualat, ple d’art i natura, amb pluja, llamps i torns, a l'antiga pedrera on ara hi ha el Parc de la Creueta del Coll a Barcelona i que els veïns reivindiquen que al lloc se li doni el nom de l’autor i es reconstrueixi el pessebre, desaparegut el 1974.(3) A l’esmentada visita l’Agustí Pinyol ens va mostrar el llibre de signatures dels visitants i recordo, amb detall, la firma de Salvador Dalí,(3) una estrella radiant que ocupava tota la plana i d’un dels raigs eixia el seu nom.
Seguim baixant, algun tram per la carretera, passem pel Pedró de Montserrat (909 m, 10,9 km), tornem al camí antic, a la nostra dreta (900 m, 11,1 km). Baixem i creuem la carretera al coll de l’Hostal del Mal Govern (807 m, 11,4 km). Seguim baixant, aviat sense traça, directament sobre la roca, la marga blava, amb algun senyal blanc i vermell de sender de gran recorregut, pocs, un xic perdedor, de manera que, en un punt de la carena (770 m, 12,1 km), ens vam desviar una mica a la dreta fins a trobar la carretera (711 m, 12,6 km), prop de la masia de la Redortra. Hauríem, però, pogut seguir baixant pel GR 151, el camí Oliba, fins al carrer de Bellmunt de Sant Pere de Torelló. Vam seguir, com hem dit, per la carretera, fins al cementiri (651 m, 13,5 km). Aquí ens vam dividir, uns vam improvisar un camí per trobar el PR-C45 i tornar a Font de Nogueres, inici i final de l’excursió, i els nens i acompanyants van baixar fins a Sant Pere de Torelló, on els vam recollir més tard amb cotxe.
Des del cementiri, els que vam anar a Font de Nogueres, ho vam fer anant a creuar el torrent del Pujol, a tocar (543 m, 13,7 km), on vam retrobar el PR-C-45, el qual vam anar seguint, en direcció sud-sud-oest fins al peu del turó de la Guàrdia (566 m, 15 km), on el PR tomba quelcom a la dreta, pel peu del turó a la seva cara nord-oest. Creuem aviat el torrent del Roger i el de l’Aníjol --el trajecte del Wikiloc resultarà molt útil--, fins arribar al carrer de Bellmunt, a l’extrem nord-est del nucli urbà de Sant Vicenç (548 m, 16 km). Aquí deixem el PR-C-45 i tombem a la dreta, per pista, en direcció nord, fins a prop de la masia del Verdeguer, que tombem a mà esquerra i trobem la pista que ve de la font de Font de Nogueres i, per aquesta pista, tornem a la masia Font de Nogueres, principi i fi de l’excursió.
En total una jornada plena, de camins, turons, serralades, alzinar, roureda, pi roig, fageda, grèvol, magnífiques vistes, santuari centenari ple de tradició, i altres indrets històrics i recòndits, que configuren una experiència plena i joiosa!


1. PR C-45 - Sender de la Vall de Ges [citat el 23 de febrer de 2023]. Disponible a: https://osonaturisme.cat/que-fer/turisme-actiu/senderisme/senders-de-petit-recorregut/pr-c-45-sender-de-la-vall-de-ges/.
2. Antoni Prat i Puig. Indrets i racons: font Vidranesa, a Sant Pere de Torelló [última revisió 7 d'abril de 2015; citat el 26 de febrer de 2023]. Disponible a: https://www.vallgesbisaura.com/territori/indrets-i-racons/indrets-i-racons-la-font-vidranesa/.
3. redacció web. Veïns del Coll reivindiquen la memòria del pessebre de Pinyol [publicat el 4 de juliol de 2016; citat el 26 de febrer de 2023]. Disponible a: https://www.facebook.com/btvnoticies/videos/ve%C3%AFns-del-coll-reivindiquen-la-mem%C3%B2ria-del-pessebre-de-pinyol/10154203337429034/.