FONT DE XORRIGO O DES MORO Y BARRANCO DE SON GUAL-CHMU3

HOY MENOS INICIADO LA RUTA SIGUIENDO UN TRACK DE NUESTRO AMIGO TONI SUREDA Y CON LA GRAN APORTACIÓN DE XISCO, CONOCEDOR DEL LUGAR COMO NADIE Y BUEN AMIGO DEL GERENTE DE LAS CASAS DE XORRIGO, CON LO CUAL NOS HAN PERMITIDO HACER UNA INOLVIDABLE VISITA A LAS CASAS, JARDINES Y DEPENDENCIAS, EN FIN UN VERDADERO PLACER, CON UNA AMPLIA DOCUMENTACIÓN PERSONIFICADA EN FERNANDO (GERENTE DE LA POSESION).
La font de Xorrigo, també dita font des Moro, és una font que es troba situada a la possessió de Xorrigo, al terme municipal de Palma, Mallorca, prop de l'autovia de Palma a Manacor. És d'origen romà i modificada en època musulmana.[1]

Etimològicament "Xorrigo" prové del verb llatí subrigo, que significa sorgir, brollar.[2]

Està formada per una galeria d'uns 77 m de llargària dels que els primers 40 estan formats per una trinxera excavada a la roca amb una amplària variable, de mitjana uns 60 cm, i una altura que comença a la boca de la galeria d'uns 2 m fins al punt més alt al voltant dels 15 m, molt irregulars però també molt verticals. L'entrada de la boca duu la inscripció 1939, que sembla la data de construcció. A uns 5 m de la boca d'entrada hi ha el primer dipòsit de dimensions 1x3x1,5 m, a l'esquerre en sentit de sortida de l'aigua. Aquí comença una galeria soterrada també amb mesures variables, excavada a la roca, sense paredar, amb coberta de volta i amplària variable, entre els 90 cm i 1,60 m; la llargària està entorn dels 37 m en un recorregut serpentejant i amb una canal de teula pel costat hídric de la dreta que va de l'ullal situat al final de la mina fins al segon dipòsit que té una cabuda d'uns 4 m3 i que també cau a l'esquerre en sentit de sortida de s'aigua. No s'observa cap connexió entre els dos dipòsits, malgrat se suposa que roman enterrada i destruïda davall les nombroses pedres, roques i terra arrossegada des de dalt ja que és el tram de trinxera a cel obert.[1]

A fora hi ha un gran abeurador (10 x 0,40 x 0,60 m) fet de pedra amb les restes d'una espècie de tremuja que havia de servir per abocar l'aigua. El dipòsit més a prop de la sortida està a quasi 2 m per davall del nivell del terreny exterior i per tant de l'abeurador, per la qual cosa hom suposa que l'aigua es devia treure a mà, al manco en la darrera fase d'explotació. És possible que en alguna època hagi anat tota la galeria plena d'aigua, més amunt dels 2 m de desnivell inicial.[1]

Apareix a dues rondalles: En Joanet i els set missatges i n'Amet i les promeses incomplides.[1]
Xorrigo és el nom de la possessió més extensa del terme de Palma i una de les més grans de l'illa. A les seves 812 hectàrees (Oficina Virtual del Catastro) trobam amples camps de conreu, ametlerars esponerosos, garrigues, pinars i profunds barrancs.

Existeix consens en el caràcter mossàrab del topònim, tractant-se d'una paraula llatina anterior a la dominació musulmana que s'ha mantinguda viva fins a l'actualitat (altres exemples són Campos, Capocorb, Formentor, Muro, Petra, Portitxol, Portopetro, Portopí...). L'etimologia proposada (Coromines, Galmés de Fuentes) es basa en la paraula subriguus (zona humida), derivada de la paraula rigare, i es relaciona amb el caràcter reguívol des terrenys.

A la possessió trobam l'escenari d'una llegenda recollida per l'Arxiduc Lluís Salvador al seu recull de Rondalles de Mallorca (1895): sa font de Xorrigo. La llegenda relata la troballa de l'aigua per part d'un esclau moro -Amet- i el seu posterior estroncament en no obtenir l'esclau el promés alliberament. Es tracta d'una llegenda prou estesa a Mallorca: la font de sa Cometa (Galatzó), font des Polls (Pastoritx), font des puig de Son Fe, font de s'hort vell de sa Bastida o la des puig de sa Font (Son Servera) expliquen de la mateixa manera els seus minsos cabdals.

La font es troba a prop de les costes de Xorrigo, que constitueixen la transició entre el prat de Sant Jordi i la plana d'Algaida i el primer obstacle important que ha de superar el camí reial de Manacor, avui transformat en autovia. Precisament la construcció d'aquesta carretera provocà, al mes d'agost de l'any 2005, la destrucció accidental de la creu de ses costes de Xorrigo o creu de sa Garriga, mostrant la ineficàcia de les mesures de protecció que s'havien pres.

Aquesta creu de terme , al límit entre Palma i Algaida, citada ja al segle XVII, tenia la catalogació de Bé d'Interès Cultural (BIC) derivada del Decreto 571/1963, de 14 de marzo sobre protección de los escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y piezas similares de interés histórico-artístico (BOE 30/03/1963) i de les lleis de patrimoni estatal i autonòmica.

Segons una tradició popular recollida a les Rondalles Mallorquines (Tom V) aquí predicà Sant Vicenç Ferrer durant la seva venguda a Mallorca, a la tardor de l'any 1413. S'hi arreplegaren un parell de quarterades de gent per escoltar-lo però també el sentien de ben lluny: des d'Algaida i de ses Enramades, antiga zona d'hostals i tavernes situada a prop de El Corte Inglés de les Avingudes.

Potser algun dia el Consell de Mallorca restauri aquesta important fita de l'antic camí reial. Han passat tres anys i continuam esperant. Ja se sap: les coses de palacio, despacio, despacio.

Tal vegada serà necessari que Sant Vicenç obri un nou miracle perquè l'administració s'agilitzi.

ACTUALITZACIÓ (18/07/2010): S'ha fet esperar però a la fi el sant ha escoltat els nostres precs. La creu de sa Garriga, impecablement restaurada substituïda *, ja torna a marcar la partió entre els termes de Palma i d'Algaida, just superades les costes de Xorrigo.

* Un amable lector del portal em fa la següent puntualització:

Allà on abans hi havia una creu de pedra, ara hi ha una creu de ciment. Això, sí: idèntica a l'original, una còpia perfecta amb les mateixes mides, però de ciment. Si es mira de prop , potser que la creu sigui de resina i coberta per una capa de morter, però el que veu el que la mira és ciment.

És el signe del temps: potser la realitat no sigui el que pareix, però la velocitat a la que ens movem s'encarrega d'esborrar les diferències.
PARA FINALIZAR HEMOS RECORRIDO EL BARRANC GRAN QUE ES UNA RUTA MUY RECOMENDABLE PÀRA DAR UN PERFECTO PASEO POR LA GARRIGA CON FINAL EN EL HOSTAL DES PLA.