Font del Porró. Montsià

27 d’octubre de 2019

Segueixo tirant mà d’arxius dels del confinament, i aquesta vegada vull compartir una gran troballa que vam fer l’any passat: La Font del Porró, al Montsià.
Feia molts anys que li anàvem al darrera. Era una de les encara nombroses incògnites del Montsià. Topònims que veus en els mapes, o llocs mítics dels que n’hem sentit parlar moltes vegades, però que tant sols la transmisió oral i alguna vaga ressenya, ens dóna pistes de la seva presència.
La Font del Porró forma part del primer grup: tot i estar assenyalada als mapes, mai fins ara l’havia trobat. Compartint la recerca amb els companys Agustí Barceló i Sisco Moya, i gràcies a la seva constància, l’any passat van poder finalment localitzar-la, i no tant sols la font sinó tot un reguitzell de petites coves i balmes, que van anar trobant mentre feien la recerca. Finalment, amb l’ajuda d’un dels millors coneixedors de la serra, Xavier Mançanera d’Ulldecona, la van localitzar!

Vaigue per endavant que es tracta d’un itinerari complex, gens fàcil de seguir i de trobar, en tractar-se d’una zona del Montsià molt poc concorreguda, i de difícil accés. Des de la desaparició dels ramats de cabres i bous, abans tant habituals al proper Mas de Comú, els vells corriols que solcaven aquests barrancs han desaparegut sota una densa vegetació, i ara tant sols el rastre de corriols de porc senglar, ajuda a trobar els passos més evidents per progressar entre aquest mar de malesa.
Us adjunto el track que vaig seguir per trobar-la, perquè possiblement tant sols amb l’ajuda d’un GPS s’hi pot arribar ara mateix.

Aproximació: Des d’Ulldecona, pugem pel camí Montsià, o camí del Mas de Comú, l’antic GR-92, fins a l’àrea interpretativa del Barranc del Mas de Comú, on deixem el cotxe.

Desnivell: Uns 1400m acumulats.

Dificultat: Difícil.

Durada: Unes 6 hores, uns 10 km.

Itinerari: Com he comentat al principi de la publicació, i degut a que bona part de l’itinerari es fora senders, no faré una descripció molt acurada d l’itinerari, i us convido a que us descarregueu el track al vostre GPS, per afinar la recerca.
Sortim de l’àrea interpretativa i seguim remuntant el Camí Montsià, fins al final, on comença el sender que puja al Mas de Comú.
Al principi anem pel llit del barranc, i a la dreta veiem un petit vell filat per caçar. Aviat el sender surt del llit del barranc per l’esquerra i comença a guanyar alçada. Per la dreta deixem el barranc del Pare Pasqual. Més endavant, en una zona rocosa passem per les restes d’una vella portera que impedia que els ramats baixessin als plans. El sender segueix remuntant i a la dreta del camí anem trobant les restes de vells forns de calç, fins a quatre, que demostren la importància d’aquest vell ofici, en aquesta zona d’accés a un dels masos més emblemàtics de la serra. A un dels forns, que té també un abeurador al costat, em sorprén trobar boga al seu interior, impermeabilitzat per contenir aigua.
Un cop superat el barranc de l’Ortiga, per on transcorre bona part de l’itinerari, el sender comença a pujar fort fent grans ziga-zagues. A una forta corba a l’esquerra, i als peus d’un petit cingle de roca, per la dreta davalla un petit corriol assenyalat amb una fita de pedres que ens porta a la Cova de l’Ortiga, o també anomenada en algunes fonts com la Cova del Gall. Una gran balma triangular que s’endinsa uns metres al rocall, resguardada per un mur de pedra en sec, per aixoplugar els ramats.
Tornem al sender i seguim pujant. Aviat per l’esquerra deixem el sender que ens porta al Lligallo Reial, i a un altre sender d’accés al Mas de Comú. Seguim remuntant pel principal, fins a tornar a estar a les envistes del barranc de l’Ortiga, molt a prop ja dels grans bancals del Mas de Comú. Aquí deixem el sender principal per la dreta i seguim un corriol que ens permet creuar novament el barranc i arribar a una petita lloma arrodonida, i ara envaïda per la vegetació, on s’amaga la Font de l’Ortiga, completament seca.
Seguim un petit i perdut corriol que en direcció sud-oest primer, i després en pujada en direcció sud-est, ens deixarà a cavall de la carena. El corriol segueix el seu camí en direcció a les Coves del Pare Pasqual, però en aquest punt el deixem i comencem a remuntar la carena fora sender.
Un pas entre dos grans blocs de roca en permet remuntar aquest primer esglaó de cingles. Un cop a dalt, seguim el contorn de la vora del cingle per l’esquerra, en una zona de densa vegetació, on haurem d’extremar els sentits per trobar el pas adient. Cap al final, la malesa ens obliga a baixar uns metres per poder seguir endavant fins a la part baixa d’un rossegador de pedra. Aquest serà ara el nostre camí, i caldrà remuntar-lo. Al següent esglaó de cingles que trobem per la dreta, i vora al rossegador que remuntem veiem la Cova de les Carrasques, una petita balma fruit d’una fractura horitzontal del propi cingle.
Seguim remuntant el rossegador per superar aquest segon i arribar al tercer esglaó de cingles que seguirem per dalt i per la dreta, en direcció oest. Hem d’estar pendents de la vora d’aquest cingle perquè trobarem un petit grau, que ens permetrà baixar i resseguir-lo ara, en la mateixa direcció però per sota. Anem fins al llit del barranc que baixa directe des de la Torreta, sempre per sota el cingle i ja veurem a la dreta i uns metres per sota, una petita esplanada, netejada pels companys Sisco i Agustí, on s’amaga la preuada Font del Porró. Com l’anterior està també completament seca, però no deixa de ser emocionant trobar un altre dels indrets amagats del Montsià. Un cop aquí, i per la localització, no costa entendre que fàcilment es podria comunicar amb la propera Font o Cova de la Gota, a la que s’accedeix fàcilment des del sender de les Coves del Pare Pasqual, o amb el sender que uneix aquestes amb la Font de l’Ortiga, que transcorre tres cingles més avall. Ara però, tot està perdut i cobert per un espès mantell de coscoll, arçots i argelagues que barren el pas.
Torno uns metres enrera fins on la vegetació em permet baixar uns metres per trobar la part alta del segon esglaó de cingle. Fixeus com està la zona que d’uns metres per sota, em surt un porc senglar esperitat, que em deixa glaçat veient com fuig…
Un altre petit grau em permet baixar a la base d’aquest segon cingle i resseguir-lo fins a la Cova del Pilanet, on una petita columna molt fossilitzada marca la boca de la petita cavitat.
Seguim el cingle en la mateixa direcció i retrobem la Cova de les Carrasques.
Novament pugem per rossegador, però ara, als peus del tercer esglaó de cingles, anem cap a l’esquerra. A la base del cingle trobem molt properes la Cova del Gresol, i la de la Figuera. Petites cavitats a peu de cingle. Més endavant encara trobem la de del Teix, i un altra petita entrada, sempre a la nostra dreta. Ens clavem al llit del barranc i el comencem a remuntar, per trobar uns metres per damunt la Font del Teix, quasi seca també. Des d’aquí i ja per sender, remunto fins a la Portella del Teix i resseguint la carena en direcció sud-oest, fins a la Torreta o Pare Pasqual, punta cimera de la serra del Montsià. Un respir per agafar forces, gaudint de les magnífiques vistes de la badia dels Alfacs, i del fet de tornar a anar per un sender…
Seguint la mateixa direcció baixo fins a la base de Molacima i prenc el sender que en baixada cap a la Foia, pel Mas de Rosalea, em porta fins al Fornet.
Torno a pujar pel mateix camí uns metres, però ara trenco per l’esquerra pel sender que em baixa fins a les Coves del Pare Pasqual, l i passant per la Bassa de Campa, baixo fins a l’area interpretativa on tinc el cotxe.
Una ruta potent i difícil per trobar la Font del Porró.

Salut i muntanya!!