Font del Vermell Castell d'Odèn Sta. Cecília molí de Riulacó salt del Forat Colomer. Odèn, Solsonès

La ruta coincideix gairebé tota amb la dita "Riulacó" de les rutes d'Odèn.

Al Solsonès no hi ha grans alçades però sí que molts indrets sobrepassen els mil metres. Això en temps calorós suposa un bàlsam.
Ens dirigim cap el terme d'Odèn, a ponent del massís del Port del Comte. Aquest terreny curull de replecs amaga rases profundes entre roques altives i boscos pregons, i no hi falten camins.

Descripció de l'itinerari

De l'afamada font del Vermell, d'aigua fredíssima, remuntem carretera amunt uns cinc-cents metres i baixem a creuar el riu d'Odèn, just abans que la seva aigua s'escoli pel Forat Colomer i salti. A dia d'avui no hem tingut cap dificultat per passar. Acostuma a portar poca aigua, tanmateix la cosa pot tenir un altre caire en cas de pluges recents abundants sobre el massis del Port del Comte o el Puig Sobirà.
Per l'altre costat pugem fins la Creu del Call d'Odèn on conflueixen camins. En la pujada travessem alguns clars de fenàs que probablement havien estat conreats de trumfos; sapigueu que els d'aquests topants gaudeixen de molt bona anomenada.
Al costat de la carretera hi ha l'Estudi d'Odèn -que és com abans s'anomenava l'escola, i per allí en direcció sud ens dirigim cap al castell primer i Santa Cecília després.
El castell és un bigarrat edifici que ara presenta moltes obertures, segurament fruit de reformes posteriors a l'original. El domini visual és espectacular.
Tot seguit baixem fins l'església de Santa Cecília, recentment restaurada.
Després agafem la pista cimentada que baixa pel costat del dipòsit d'aigua i ben aviat entronquem amb el traçat del GR-1, el qual seguirem força estona ja que coincideix amb el nostre itinerari.
Aviat deixem la pista i iniciem el descens pel ben treballat sender, que enllaçant ziga-zagues pel bosc ens mena fins el defenestrat molí de Riulacó.
Aquí abandonem per una estona el GR, ja que ens internem riu amunt per la seva riba dreta mercès a una vella canonada coberta de ciment. Arribem fins el Salt mateix. El lloc és fresquivol, i tot i la salvatgia ens hi sentim molt bé. Per avançar en el darrer tram ens hi ajuda una corda fermada a la roca per acabar d'arribar.
Retornem al molí i reprenem la caminada. Cal passar el riu per sobre d'unes pedres, igual que abans, sense dificultat a dia d'avui. Segueix un preciós i llarg corriol en suau ascensió. Sobrepassem la font de Fontanelles i arribem a una bifurcació del sender. Agafem el que marxa cap a l'esquerra; aquí abandonem el GR. Podem seguir per la pista o atallar una mica pel bosc, tot seguint antics bancals. Al cap de poc entronquem amb la pista de terra que baixa a la casa del Soler i l'agafem de pujada. Aviat la direcció que agafem és oposada a la que dúiem. Atansem la carretera i la seguim amunt uns altres cinc-cents metres fins la font del Vermell.

De la font del Vermell fins la Creueta d'Odèn seguim una de les rutes "camins d'Odèn" i anem trobant estaques amb l'icona. D'allí fins el castell i l'església i l'entronc amb el GR no té cap complicació. Després anirem seguint el GR, i quan el deixem ja no presenta dificultat. En tot cas ja està explicat.

Tot i haver qualificat la ruta de moderada, nosaltres l'hem trobada fàcil. Cal tenir en compte tres punts que poden ser complicats en funció del temps: les dues vegades que travessem el riu d'Odèn i la remuntada per la riba del riu fins el salt, que en cas de pluja i/o pluges recents poden fer complicats els punts esmentats. No cal dir que abans de prendre mal val més girar cua, i no passarà res.