Font Nova, Font de la Vall de l’Infern, La Moleta, la Coscollosa, Font del Domingo, Font Nova. Alfara de Carles, Baix Ebre.

Bella ruta circular pels Ports de Tortosa-Beseit (1), entre margallons, llentiscles, garrics, brucs, espígols, farigoles..., amb ascensió a la Moleta —grapes i sirga incloses— i a la Coscollosa.
Coscollosa és terra de coscoll o garric, Quercus coccifera. (2)
Arribar en cotxe a la Font Nova, el punt de partida i d’arribada de l’excursió a peu, pot ser un xic complicat. Recomanem fer-ho per la pista que trobem sortint a mà esquerra de la carretera N-230a, en el tram comprès entre Aldover i Xerta, entre el km 28 i el km 29, passat l’Aldover anant en direcció a Xerta. La pista comença amb un revol molt pronunciat, acte seguit hi ha una divisió, triem la dreta, continuem prop de 100 m pròxims a la carretera, fins a una altre divisió, triem l’esquerra en direcció oest fins al Canal Xerta-Riu de la Sénia. Per creuar-lo la pista fa un revol a l’esquerra per la riba esquerra del canal, de seguida creua el canal just al punt en que el canal es converteix en viaducte, viaducte que deixem a la nostra esquerra, la pista volta altra vegada la dreta per la riba dreta del canal i, de seguida, gira en angle l’esquerra i pren la mateixa direcció oest que portàvem, i ja no la deixem fins a la Font Nova a la qual s’hi arriba després d’uns revols en pujada. Total 6 km i escaig, dels quals una bona part són per pista asfaltada.
La Font Nova raja abundosament per dos brolladors en dos murs de pedra seca, el de baix i el de dalt i l’aigua salta a unes piques que poden fer d’abeuradors. Està en un paratge frondós d’arbres de ribera, amb zona habilitada per a pícnic. Hi ha força gent que hi ve en cotxe a buscar aigua. Al costat mateix hi ha un xalet (Xalet de Santiago de Gussa) enrunat i una mica més enllà el Refugi de la Font Nova que no hi vam anar.
Vam fer la volta de la ruta circular en sentit contrari a les agulles del rellotge. Vam sortir de la Font Nova en direcció a llevant per la pista que havíem seguit en cotxe fins aquí i que si la seguíssim tota ella des d’aquí ens duria al Refugi de la Font Nova. Al cap d’uns 100 m cal prendre un camí a la dreta, en la mateixa direcció cap a llevant que hem portat i que ens durà cap a la Font de la Vall de l’Infern. La divisòria està indicada i ho hem marcat amb un punt d’interès (waypoint) a la traça del Wikiloc. Seguim en ascensió suau durant 400 m. Nova divisió, nosaltres cap a l’esquerra, cap a la Font de la Vall de l’Infern, està indicat i ho hem marcat amb un punt d’interès. Ara seguim cap a tramuntana, en ascensió fins la cota 574 m, a partir de la qual baixem suaument pels Plans de la Rambla. En aquest indret el camí discorre per un corredor encaixat en un tall fet pel mig d’un jove bosc generat després d’un de tants incendis als Ports. Aviat el camí sobrepassa el llom de la serra de los Avenquets, vira cap a ponent i, acte seguit, descendeix suaument fins a la Font de la Vall de l’Infern, cota 512 m, a 1,9 km de l’inici de l’excursió. La Font de la Vall de l’Infern ve d’una surgència sota terra que no es veu, però que n’han trobat la veta d’aigua, aigua que han canalitzat fins a un magnífic cóm que constitueix la font. Tot i l’aigua regalada, la Font de la Vall de l’Infern i el lloc de la font tenen un aire feréstec: estan situats al peu d’unes parets escarpades i desafiants de la freda vessant nord de la Serra de los Avenquets, gairebé sempre mancada de l’escalf del sol, i damunt de l’engorjada i un pèl tenebrosa Vall de l’Infern, que el nom li escau. Continuem l’excursió, ara en ascensió, en direcció sud-oest cap a la capçalera de la Vall de l’Infern, per la vessant nord de la Serra de los Avenquets, al peu d’una destacada agulla d’afilats cantells i d’uns roquissars escarpats, tots ells de tonalitats ocroses que contrasten amb els verds clarobscurs de la vall. Seguidament el camí s’enfila cap a la carena de los Avenquets, creua un altre camí que si el prenguéssim a mà esquerra ens tornaria a l’origen de l’excursió, la Font Nova. Seguim ascendint per la carena fins arribar al peu d’un ressalt sota mateix de la Moleta. Aquí podem deixar les motxilles i els bastons per grimpar per l’afuada aresta del ressalt amb l’oportú ajut d’unes grapes d’acer i d’una sirga trenada, també d’acer. Arribats al punt més alt de la Moleta gaudirem d’una bona vista: a llevant i migjorn la part final de la Conca de l’Ebre, amb l’Ebre ben visible des de Xerta i Tivenys, a la riba dreta i esquerra del riu a llevant nostre, fins al Delta, comarques del Baix Ebre i part del Montsià. A llevant, més enllà de Xerta i Tivenys, destaquen la Serra de Cardó, la Creu de Santos i la Serra del Boix. A tramuntana hi tenim el massís de la Coscollosa, el nostre destí proper.
Desfem la grimpada per la sirga i les grapes fins al ressalt on hem deixat les motxilles, immediatament per sota de la Moleta (punt d’interès). A continuació carenegem cap a ponent fins al Coll de la Moleta, del qual en surt a mà esquerra un camí que du a la Font del Domingo, per on, després de l’ascensió a la Coscollosa, farem el camí de tornada. Ho hem marcat amb un punt d’interès. Les vistes des del Coll de la Moleta cap a les muntanyes de ponent, amb el serra de Montaspre al davant i una altra serra al fons que comprèn les muntanyes l’Espina, la Tossa, la Moleta del Camp i la Moleta de les Canals, és encomiable! Són unes muntanyes arestoses de blancs cantells calcaris i entapissades de prades alpines de tonalitats de verd oliva i, a la llunyania, d’avetoses de verd gris, tot això no gaire lluny del mar. Des del Coll de la Moleta el camí ascendeix, primer suaument, després decididament, pel flanc sud de la Coscollosa, fins a un coll en la carena a ponent del cim. Carenegem novament, cap a llevant i ascendim a la Coscollosa, assenyalada per un vèrtex geodèsic. La vista des de la Coscollosa reconforta l’excursionista. A ponent, tramuntana i gregal hi ha un imponent paisatge muntanyós que inclou, des de ponent fins a gregal: la Serra de l'Espina amb l’Espina i la Moleta de les Canals, La Serra de Montsagre d’Horta amb el Tossal d'Engrilló, la Serra de Montsagre de Paüls amb la Mola Grossa i el municipi de de Paüls o Paüls dels Ports, i altres serralades que arriben quasi fins al mar a la comarca del Baix Camp.
Desfem el camí de pujada fins, altra vegada, el Collet de la Moleta, des del qual emprenem la tornada amb una decidida baixada de 400 m de desnivell pels contraforts de ponent de la Moleta. Seguidament flanquegem cap a llevant fins a la Font del Domingo, situada en un ampli replà boscós sota els cingles de la vessant de migjorn de la Moleta, ben encarada a la Muntanya de l’Espina en primer terme i del Caro al fons, a ponent nostre. El broll és petit, en canvi disposa d’un gran i ben obrat abeurador. A partir d’aquí el camí segueix baixant molt suaument, voltant la Moleta i quelcom los Avenquets fins retornar-nos a la Font Nova. Els últims 300 m és poden fer per diferents camins i es pot passar o no pel refugi de la Font Nova. Al final, però, tots van al mateix lloc, la Font Nova, inici i final de l’excursió i inic i final d’una bella experiència a Lo Port.

1. Col·laboradors de la Viquipèdia. Ports de Tortosa-Beseit [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2017 [data de consulta: 18 de novembre del 2017]. Disponible en la Xarxa.
2. Col·laboradors de la Viquipèdia. Garric [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2017 [data de consulta: 18 de novembre del 2017]. Disponible en la Xarxa.