Font Picant - Sant Grau - Santa Afra - Font de Can Verdeguer

Parquing public gratuït

Pasera del Llémena

Font Picant d'en Coromines

La font està ubicada a l’interior d’aquest edifici que antigament va ser una planta embotelladora d’aigua, de la qual només queden les quatre parets que envolten la font. Es tracta d’una font ferruginosa i picant, que porta una gran quantitat de ferro i carbonats , i per aquest motiu, la seva aigua presenta una coloració vermellosa.

Corriol a la dreta

Corriol a la esquerra

Corriol a la esquerra

Sant Grau (500m.)

Pista a la esquerra

Font de Santa Afra

Mina de Santa Afra

Santa Afra (s.XVIII)

L'actual edifici substituí un vell oratori dedicat a la santa, però anteriorment havia estat sota l'advocació de la Mare de Déu de les Neus, que encara s'hi venera. Gràcies a unes dades facilitades per l'historiador Mn. Josep Maria Marquès, se sap que el santuari de Santa Afra va ser promogut l'any 1344 pel rector i els obrers de la parròquia de Ginestar. Ja per aquell temps se'n feia càrrec una ermitana. L'indret on era instal·lada aquella petita ermita era molt ombrívol i humit. Per això, l'any 1570 es decidí buscar un nou emplaçament i edificar-la al lloc actual. Hi ha indicis de concurrència important de pelegrins des del 1648, motiu aquest, perquè s'ampliés l'església l'any 1760.[2] L'any 1904 s'hi van realitzar obres de reforma construint el campanar i el porxo. El 5 d'agost se celebra un aplec en el Santuari.

Torrent de Can Busó

Can Verdeguer

Font de Can Verdeguer

La font ha estat emprada pels habitants de Sant Gregori i els seus voltants com a aigua de consum ocasional. Les propietats que més interessen als consumidors són l’elevada concentració de sals, de ferro i la presència de bicarbonats i CO2. Es pot considerar doncs l’aigua de la font del tipus bicarbonatada sòdica. Respecte a la geologia, cal dir que l’origen en fondària de les aigües de la font es pot atribuir a la infiltració de l’aigua de la falla de Llorà durant el seu recorregut al llarg de la Serralada Transversal. És en aquest recorregut que l’aigua va absorbint les diferents sals i minerals que la componen. Destaquem també la concentració de minerals en dissolució, especialment de ferro, a la sortida de la font, que provoquen aquest color vermellós en entrar en contacte amb l’atmosfera.

Sant Gregori (s.XI - XVIII)

Edifici de planta en forma de creu llatina, actualment amb tres naus, capelles laterals, cimbori i dues ales que parteixen del creuer a cada banda. L'absis central és de semicercle, amb volta de mig punt rebaixada i tres finestres de tipus romànic de doble esqueixada. Hi ha una absidiola al seu costat amb una finestra. A l'altra banda hi ha la sagristia en el lloc on anteriorment hi havia l'absidiola que falta. El cimbori amb quatre petxines ve suportat sobre quatre arcs sostinguts sobre amples pilastres. A la part superior hi ha una lluerna. Les capelles s'obren a la nau central amb arcs de canó rebaixats de pedra. El cor existent és una obra gòtica, amb nervis de pedra que sostenen l'arc rebaixat que s'aguanta a cada costat de nau damunt una petita cornisa. També hi ha el Comunidor, que aquí és situat a la planta superior en una torre, alta, amb quatre finestres d'arc de mig punt, obertes als quatre vents i coberta piramidal. En ella es conserva la part superior d'una escala de cargol de pedra que hi accedia.

Castell de Sant Gregori (s.XV-XVII)

És un casal fortificat que havia estat la casa forta de la família Margarit. Els Margarit de Sant Gregori eren originaris de Girona i provenien d'una posició social mitjana. El primer personatge conegut fou Bernat Margarit de Girona, que tenia una posició econòmica bastant sòlida, i que segons Santiago Sobrequés i Vidal havia comprat el Mas Vidal i terres a la parròquia de Sant Gregori. També havia comprat l'any 1355, segons J. Calzada, un altre mas anomenat de Riba o altrament Perpinyà a la mateixa parròquia. Eren senyors directes d'aquestes propietats i tingueren homes propis de remença.

el molí

És una construcció aïllada formada per la unió de diferents volums, construïts en diferents èpoques. Les parets portants són de maçoneria, arrebossades en algunes parts, amb carreus emmarcant les cantonades i les obertures; les cobertes són de teula àrab. El cos central, la part més antiga, és una torre de defensa de planta quadrangular desenvolupada en planta baixa i tres plantes superiors, amb coberta a dues vessants, per sota d'aquesta torre passa l'aigua del Canal Rec Gran provinent de la Resclosa situada sota el mas Verdaguer. El volum de la dreta és un edifici rectangular, desenvolupat en planta baixa i pis i coberta a dues vessants. A l'esquerra de la torre hi ha un cos rectangular de planta baixa i golfes i coberta a una vessant, posterior a la resta.