Fontajau, deveses d'en Bru, riu Ter, aiguamolls i hortes de Santa Eugènia, pla socs, sèquia Monar, les Guixeres, la devesa

Ruta circular des de Aparcament Pavelló de Fontajau passant per:
- Font de la Teula (1.0 km)
- Bassa de les Deveses d'en Bru (1.5 km)
- Parc de les Ribes del Ter (3.7 km)
- Font del Paradís (7.9 km)
- Pont del Rec (9.7 km)
- Parc Monar (10.1 km)
- Pont de la Barca (15.9 km)

La ruta d’avui és per una zona planera i sense desnivell apreciable per les ribes del Ter, entre Girona i Salt.
Sortim del pàrquing del pavelló de Fontajau per fer primer una anada cap a la zona de Domeny i veure la riba esquerra del Ter fins a les proximitats de la fàbrica Nestle. Passem primer per la font de la Teula, completament seca, i fem una petita pujada fins al parc de Domeny, però en tornem a baixar de seguida per endisar-nos cap a les deveses d’en Bru, on fem una parada a l’aguait de la bassa de les deveses d’en Bru. El nivell d’aigua és baix però encara en queda una mica. Continuem per les deveses fins al Ter. En arribar al riu, resseguim ara la riba del Ter en direcció de nou a Fontajau, passem per sota el pont i travessem el parc de les ribes del Ter fins a la passera que comunica el pavelló de Fontajau amb la devesa de Girona. Travessem la passera i tot seguint el marge dret del Ter anem cap a l’auditori de Girona i després de travessar per la rotonda continuem per la riba del Ter, entre el riu i els aiguamolls de Santa Eugènia.
Això ens porta fins a la via verda, força transitada, que hem de seguir inevitablement una estona fins al primer trencant a la dreta. Deixem el carril bici i trobem aviat els aiguamolls del Veïnat, en aquest moment de sequera sense aigua, i més endavant la gorga de l’Illa, un bonic racó amb vistes al Ter, que aprofitem per esmorzar.
Reprenem la marxa sempre resseguint la riba i més endavant ens en separem una mica per fer una anada-tornada al pla dels socs, una bonica esplanada equipada amb zona de pícnic i amb unes curioses escultures al bell mig del pla.
Retornem al riu, passem per l’àrea de descans de l’embarcador i arribem fins davant de l’autopista, just a tocar la riera de la Maçana, on podem observar les comportes que servien per desviar aigua cap a les diferents canalitzacions de les hortes. En aquest punt ens dirigim cap a la bassa dels ànecs, també sense aigua, i l’àrea de descans que hi ha al davant. Continuem entremig d’una arbreda pel camí dels Vivers fins a l’antic safareig de les dones. Dos-cents metres més endavant, seguint pel camí de safareig, arribem a la sèquia Monar, just al lloc on surt de la central hidroelèctrica de la fàbrica tèxtil Gassol. El rec o sèquia Monar té un recorregut d’uns 6 km. Es deriva del riu Ter a l’alçada de la resclosa de la Pilastra, al límit dels termes de Bescanó i Salt, i al seu pas pels municipis de Salt i Girona va ser fruit d’un intens aprofitament per a usos industrials, hidroelèctrics i agrícoles.
És lamentable veure com aquesta sèquia, que havia portat aigua fins i tot en temps de sequera, es troba actualment gairebé seca, només amb algunes zones puntuals d’aigua embassada. En travessem el pont i seguim en paral·lel al seu marge dret cap al parc del rec Monar. La primera cosa que ens hi espera és una sínia i la bassa on dipositava l’aigua que recollia. “Unes antigues hortes són ara tant un parc urbà convencional com un vincle ètic amb aquells paisatges i amb el rec antic que en deriva. Amb una superfície de 40 hectàrees, conté serveis i espais d’estada i de joc i pren forma amb gestos extensius i amb unes geometries lineals que evoquen els conreus i en treballen vores i límits. El parc està en creixement, amb alguna renúncia del projecte i un cert desgast causat per usos primitius”. (extret de https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/parc-del-rec-monar). El parc s’estén fins al col·legi Pompeu Fabra. Resseguim l’escola cap al carrer de Sant Dionís. Aquí hi admirem la torre de Sant Dionís, “una torre quadrangular de defensa de 5 per 5,5 metres i uns 15 metres d’alçada amb teulada a quatre vessants, construïda amb murs d’opus incertum de rierencs i pedra ben tallada als angles. La torre, coneguda popularment com La Farga, i el mas adjacent, eren propietat de la família Santdionís de Girona, i formaven part del conjunt d’edificis que es trobaven disseminats dins el terme municipal de Salt envoltats d’extensió agrària”. (Extret de https://arxiumunicipaldesalt.wordpress.com/2014/12/04/torre-de-sant-dionis/).
Uns metres més avall, la sèquia passa per dintre la central hidroelèctrica de Salt, coneguda com la central del molí, per raó del seu ús anterior. És aquí on la tornem a travessar pel pont del Molí a la sortida de la central. Passem per davant del magatzem municipal, encara amb les lletres a la façana en no gaire bon estat de “MATADERO MUNICIPAL DE SALT” i després de l’IES Vallvera trenquem a la dreta per passar per darrera la zona esportiva de les Guixeres. Al final del camí, girem a l’esquerra i enfilem un corriol estret en línia recta que travessa les hortes de les Guixeres fins a retrobar de nou la via verda. Hi tornem a passar, per fer ara en sentit contrari el mateix tram que n’havíem fet a l’anada, i continuar després a la dreta en direcció al barri de
Santa Eugènia fins a trobar altra vegada la sèquia Monar. Sense travessar-la, arribem fins al darrere de l’escola dels Maristes, lloc on continuem en línia recta paral·lels a les hortes fins a la primera bassa dels aiguamolls que havíem trobat a l’anada, just a tocar la rotonda del final del carrer Josep Tarradellas. Travessem la rotonda i continuem cap al palau de fires, la devesa i la passera de Fontajau. Per acabar d’arrodonir la ruta, passem per sota la passera i continuem fins al pont de la Barca. I ja, finalment, retornem al pàrquing del pavelló i donem per acabada aquesta interessant caminada