Fontanilles-Gualta-Puig de la Font Parquala-Puig Vilar

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els inseparables companys de “quatre potes”.
Avui hem caminat pel pla de Fontanilles, abrigats per les llargues plantacions de pomeres tot resseguint el Daró Vell fins a Gualta.
Aquesta part del camí és completament planera donant peu a fer.la petà “tot arreglant el país”. Un cop arribats a Gualta, ens adrecem fins la sortida del poble, direcció Torroella de Montgrí, per visitar el Pont Vell.
L’antic Pont Vell (o del Daró), construït als segles XVI-XVII conserva en bon estat les cinc arcades. D’una amplada d’uns 2’20 metres i una llargària de 60 metres, conserva en les seves pedres els senyals dels carros que el travessaren durant segles, fins que anà perdent el seu ús en quedar estret per a les grans màquines agrícoles i els automòbils moderns. La tradició oral conta que aquest pont està assentat sobre un altre de més antic que caigué en desús per un augment del nivell del riu i que li serveix de fonament.
Del pont ens adrecem fins la església de Santa Maria, que està situada en el sector més enlairat del poble, al bell mig del nucli antic, s’accedeix per una escalinata que connecta amb el carrer Major. El temple parroquial surt esmentat per primera vegada en un document de l’any 1046. Dedicada a Santa Maria, no queda cap mena de rastre de l’església romànica primitiva, de manera que l’edifici actual és d’estil neoclàssic, i s’estructura partint d’una nau central amb capelles laterals i la capçalera carrada. El campanar, de planta quadrada, fou arranjat l’any 1922 amb part de la pedra resultant de l’enderrocament de l’antiga casa de la vila. Més tard, l’any 1961 es col·locà un rellotge a la base del campanar.
Tot fent el badoc pels carrerons del poble arribem al Molí de Gualta, (antiga fortalesa medieval).
Des de temps immemorial, el municipi de Gualta compta amb una extensa xarxa de canals i recs, dels quals, cal destacar el rec del Molí, el rec Madral o d’en Fonts i la sèquia “el regadiu”. El Molí de Gualta està situat al ben mig del poble. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, l’edifici conserva restes d’una fortalesa medieval, amb murs de carreuada espitllerats i un matacà, que poden tenir relació amb el castell de Gualta. Va ser construït pels comtes de Peralada al segle XVII, aprofitant el Rec del Molí i l’edifici fortificat preexistent.
Avui es conserva un cos allargat i un cos amb espitlleres recolzat al seu interior, a la banda oest, que és l’estructura de l’antic molí fariner hidràulic, un dels més importants de la comarca. Actualment la major part de l’edifici conservat és del s. XVII. Conserva la turbina, de pales amb rodets verticals dobles i tub d’expulsió central (i absorció), datada del primer quart del s. XX, i també l’alternador, que es pot veure en una de les sales del molí. Es va transformar en central elèctrica (1914-15), promoguda per la Companyia Mundet de Torroella, que va arribar a donar servei a 29 pobles. Posteriorment es va instal·lar la turbina, que encara es conserva, que alimentava un alternador més potent. S’hi va acoblar també un motor de gasoil que movia un segon alternador. Als anys 1930-1935 es va ampliar amb dos alternadors més per abastir les necessitats dels pobles veïns. Es va aprofitar el sobrant de força per fabricar gel. Central hidroelèctrica i molí conviuen durant molts anys. L’activitat hi va cessar vers el 1965, quan va tancar la central.
Sortim de poble per la carretera de Llabià-Serra de Daró fins abastar el cim del Pedró, on uns pals informatius ens indiquen el camí fins el Puig de la Font Pasquala (esquerra). Ara el camí va de pujada fins assolir el cim que amb els 91 metres d’altitud, conforma una esplèndida talaia amb magnífiques vistes de tot el Baix Ter i on l’institut Geogràfic va instal·lar un Vèrtex Geodèsic.
Baixant del Puig de la Font Pasquala, ja podríem, en un tres i no res, arribar a Fontanilles, però encara continuem una estona més per assolir un altre puig, el Puig Vilar, on en el seu cim està instal·lada una antena de telecomunicacions i un dipòsit d’aigües municipal.
Ara si comencem a tancar el cercle, passant pel costat de Ca n’Oliver i baixant decididament fins Fontanilles, on ens espera un bon esmorzar al recentment reobert restaurant la Païssa de l’Avi, donat per finalitzada aquesta sortida.
Salut i bones caminades!!