FONTCLARA.PALAU-sator.FONTCLARA

Fontclara. Palau-sator. Fontclara
Deixem el cotxe a la garriga de Fontclara. Si es vol allargar el trajecte, el punt de sortida pot iniciar-se a la cruïlla que porta al restaurant Can Bach i enfilar el camí paral•lel a la riera del Pla fins a la garriga de Fontclara. Creuem el bosquet ( farcit de lliri menut a la primavera) fins a trobar la pista que ens mena a la plaça de la vila de Fontclara. A partir d’aquí i per carretera enquitranada fins a Palau Sator gaudint de les vistes del Montgrí i dels camps de conreu de blat de moro, colza , cereals, farratges i pomeredes.
Palau-sator és un municipi de la província de Girona (Baix Empordà) emmurallat i, per tant, nucli d’ambient medieval. El Castell situat al cim d’un turonet al bell mig de la població va ser construït els segles X i XI. Tot i les reformes es conserva la torre mestra o torre de l’homenatge.
El municipi aplega els poblets de Fontclara, Sant Julià de Boada i Sant Feliu de Boada, juntament amb el veïnat de Pantaleu. Situat a la plana al•luvial de la riba dreta del riu Daró i molt a prop de Pals. Ara, dedicat al turisme però encara marcat pel caràcter agrícola i ramader (activitats agropecuàries).
Palau-sator té íntima relació amb la sardana doncs la cobla La Principal de La Bisbal es nodrí a principis del segle XX amb els components de la cobla Palau Sator.
La Torre de les Hores (rellotge públic) és el portal d’entrada al carrer Major.
A Palau-sator hi ha un Museu Rural que es va crear a partir de la recuperació d’antigues eines i màquines del camp, a l’entorn de la vida a pagès i també per a donar a conèixer els oficis d’abans.
La font i el safareig públic són altres elements identitaris del poble.
L’església parroquial dedicada a Sant Pere es construí a extramurs a finals del període romànic, entorn del segle XIII. Aquesta església, malauradament, va ser notícia per les pintures revolucionàries que van causar polèmica entre sectors ultradretans, doncs el 1969 l’artista Bosch Martí va pintar un mural, molt agosarat per l’època, amb la participació de gent del poble. Un escamot ultradretà fent-se passar per estudiants de Belles Arts va empastifar el mural i apallissar al mossèn i l’artista.
Una creu de terme (segle XVI) sobre un pedestal modern situada a migdia de l’església, on hi havia el cementiri , té en un costat el Crist crucificat i a l’altre la Mare de Déu amb el nen.
Com hem comentat abans, Fontclara és un veïnat o entitat de població que pertany al municipi de Palau-sator (Baix Empordà). En aquest llogarret hi ha masos que es dediquen al turisme rural. Actualment l’antic monestir de Sant Pau de Fontclara, cenobi benedictí (comunitat que seguia la regla de Sant Benet), s’utilitza com a església parroquial. Aquesta església romànica conserva en el Presbiteri pintures murals romàniques de finals del XII i principis del segle XIII, pintures presidides pel Crist en Majestat - iconografia del cristianisme que representa la manifestació de Déu totpoderós, senyor de l’Univers- i una franja a sota amb els 12 apòstols.
Poblets encantadors, tranquils, silenciosos, on sembla que el temps s’atura o hi transcorre més lentament. Llàstima dels suports de ferro clavats a les façanes i cables d’enllumenat, telèfon, etc.. que pengen de les parets i creuen els carrers i places enlletgint el que podria ser la filosofia dels pobles Slow.
Algun dia hi haurà prou sensibilitat per fer les coses millor?
Salut i cames!