Fontcuberta-Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia i de l’Omeda. Gorg Blau, Font de les Illes i Bauma del Lladre. Bassa d’en Pijoan

Comença la ruta davant de l’església de Sant Feliu i Sant Pere. Adossada a l’edifici parroquial sobresurt una torre campanar romànica de planta quadrada de dos pisos. En el primer hi ha quatre amplis finestrals d’arc de mig punt, un a cada cara, emmarcats per arcuacions llombardes i
un fris de dents de serra. El segon pis, amb obertures als quatre vents, va fer les funcions de comunidor.
Can Pujol. Masia fortificada del s. XV-XVI i posteriors, de planta rectangular amb un seguit de construccions annexes en la banda de migdia. Té coberta a dos vessants, dos pisos i torre de
defensa annexa de planta rectangular. La masia és documentada des del 1295. A l'interior hi ha les restes d'una antiga font, la Font de Can Pujol, és l’origen del topònim del poble, ja que abans la font brollava al seu interior, després va ser canalitzada a través d’una mina subterrània.
Rentador de Can Pujol. Conjunt de rentador i viver, en força bon estat, tot i tenir alguna llosa aixecada.
Travessem la carretera i agafem el camí de terra que va cap al Farga. En el trencall que trobem ens desviem per anar veure les aulines. Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia, dels Costers o
de la Rajoleria. 3,62 m de diàmetre del tronc, 17 m de diàmetre de la brancada, 15 m alçària.
Aulina Reclamadora de l’Omeda. 3,70 m de diàmetre del tronc, 19 m de diàmetre de la brancada, 15 m alçària.
Tornem pel mateix camí i baixem cap a la riera per la pista. Trobem un senyal per anar al gorg i la bauma sense deixar la riera.
Travessem el Rec de Can Pujol i seguint sempre recte trobem una pista costeruda que baixa de Can Julià. Aquí s’ha de passar el curs de la riera dues vegades quasi seguides per situar-nos a la seva riba
dreta. Ara seguirem paral·lels al petit curs fluvial per l’ample corriol, molt ombriu, enmig d’un bosc de ribera només alterat per riuades sobtades. El trajecte és de bon passar fins que trobem un altre camí
que ve de dalt i que també travessa la riera. Creuem el camí i seguim per la mateixa riba, que en aquest cas deixarem. Avancem dins la frondositat de l’indret per un corriol força irregular on unes
marques verdes ens donaran més confiança. Després de passar per sota una línia elèctrica, el camí puja i ens deixa a una certa altura. És llavors quan surt un corriol
força precari que ens baixa altra volta al mateix llit del Farga per trobar-nos el Gorg Blau (Fontcoberta), Font de les Illes i Bauma del Lladre (Vilademí – Vilademuls).
Retornem al corriol que segueix la riba i seguim riera amunt per situar-nos sobre mateix del salt. Després de resseguir-la una estona més, el corriol regira i fa un pujant dret per anar a cercar-ne un altre de més fressat que decanta cap a la dreta i continua seguint la riera. Una mica més endavant el corriol va cap a la dreta travessant un afluent i només de pujar unes desenes de metres trobem la Bassa d’en Pijoan, sota un petit saltant i limitada per una paret de travertí.
Reculem per allà on hem vingut. A la esquerra veiem un forat que podria ser un forn de calç a prop de la riera el Farga. Caminem fins al pujant dret on hi ha els rètols però ara continuem cap amunt fins que sortim a un camp. Seguim a la dreta vorejant-lo i aprofitem un forat de vegetació i un petit pujant que hi ha al marge per arribar a un corriol, poc fressat i una mica atapeït de
vegetació, que seguirem per la dreta. Pugem pels boscos de Ca l’Anglada i arribem a la casa
homònima, on agafem la pista asfaltada per la dreta.
Ca l’Anglada. Masia del s. XVIII, amb teulada a dues vessants i planta rectangular assentada en el pendent. Té tres plantes i mostra diverses edificacions annexes. La façana principal és orientada cap al nord-est. La porta forana de la façana principal és d'arc de mig punt de dovelles de travertí de tall irregular. Damunt hi ha una finestra de llinda gravada (“1752”). En la mateixa
façana trobem una finestra amb dintell i l’any gravat (“1748”). En la façana sud-est és meritòria una finestra de llinda de calcària amb mascaró esculpit en relleu. Refigura un bust d’àngel. S'hi poden veure un conjunt de badius tapiats i la teula pardalera. Els carreus angulars són de pedra
ben tallada.
Rajoleria de Ca l’Anglada. Consta d’unes boques d’entrada que estan senceres, de rajola rectangular i separades per un pilar rectangular de totxo i la graella del sostre de la cendrera
també està intacta. En les proximitats hi ha dues basses, una arrebossada amb morter de calç per pastar fang, que en el seu moment es va ampliar, i una altra rectangular i menys definida, que recollia les aigües pluvials dels camps de la Ginestera. El canal que les recollia va desaparèixer en
refer la pista forestal.