Fonteta-Dolmens de Fitor, tot caminant per corriols

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
A Fitor es troba el patrimoni megalític més dens de la zona de les Gavarres, i un dels principals de Catalunya. Els megàlits de les Gavarres van ser construïts en diferents èpoques entre el 3400 i el 2000 abans de Crist. En tot el massís s'han comptabilitzat vint-i-u, però a Fitor és on s'han localitzat més. Un important nombre d'aquestes construccions funeràries es troben encara en bon estat de conservació, fetes amb grans lloses de pedra, mantenen visible bona part de la seva estructura original. En el terme de Fitor es coneixen quinze dòlmens, un menhir i diverses pedres dels sacrificis. Els més coneguts es situen a la Serra de Cals, on es troben molt ben conservats el dolmen dels Tres Peus, el dels Tres Caires i el de la Serra d'en Cals, des dels quals es tenen unes vistes espectaculars del massís de les Gavarres. Els dòlmens eren recintes sepulcrals col·lectius destinats a protegir els cossos, situats en punts elevats i dominants, al cim de turons o en llocs ben visibles. S'ha comprovat que es construïen amb la intenció que la llum de el sol pogués arribar a l'interior de la càmera, al menys durant els solsticis d'hivern i d'estiu.
Fins els dòlmens es pot arribar per diferents camins, nosaltres hem pujat per la zona del Clot del Parat, el Puig Gros, el Puig Ferrer i el Falguerar. Sortint de Fonteta hem seguit per la pista forestal que duu fins a Fitor i en arribar al Forn de Calç Gran de Fitor hem deixat el camí principal girant a la dreta, passant poc després pel costat de les masies Mateu, Pasqual i Torró. Un cop passades les masies entrem al bosc pel Clot del Parat enllaçant un grapat de corriols fins arribar a la zona dels dòlmens, camins un xic exigents amb força desnivell però que fan que gaudeixis de la solitud del lloc. Tram que es fa imprescindible el seguiment del track del GPS.
Passat el Falguerar i al cim del Puig de la Borralla es troba el primer dolmen, el del Dr. Pericot. Es tracta d'una possible galeria catalana en U datada entre el 3000 i el 2500 a.C. Les dimensions interiors del que es conserva de la cambra són 0,80 m. de llarg, per 0,70 d'ample i 1,05 m. d'alçada. A la seva excavació, va sorgir un ganivet de sílex marró i un disc de quars.
A 400 metres i després de una forta rampa, ens troba la Cista del Clot del Llorer. Al Puig del Clot del llorer hi trobem un sepulcre megalític i un conjunt d'inscultures. Pel que fa al sepulcre es tracte d'una cista amb túmul rectangular construïda a partir d’un túmul artificial de tendència circular amb possible cromlec, actualment molt erosionat. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Els seu alineament longitudinal va del nord-oest al sud-est. La cambra amida interiorment 1,70m de llarg i 0,60m d’ample, per 0,65m d’alçada màxima
Sense arribar al Puig d’en Calç, agafem el camí que ens porta a on es troben la majoria dels megàlits...el primer és el dolmen dels Tres Peus (Dolmen Gran o Dolmen de Fitor), el més conegut d'aquesta part de les Gavarres, degut a la seva grandària i bona conservació. Es tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular gran o d’una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant i migdia amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta “in situ”. Construït cap al 3200 - 3000 a.C. Pel que fa a les seves dimensions, amb unes mides de la cambra de 2,40 m. de longitud, 1,40 m. d'amplada i 1,28 d'alçada màxima. Tot i que no s'ha excavat, en superfície s'hi va trobar un fragment de vas carenat i un altre de ceràmica a mà, fet que dona suport a la seva datació.
Tornant al camí, recorrem només 100 metres per a trobar, a l'esquerra del camí, el dolmen de la Serra d'en Cals. Erigida entre el 3000 i el 2500 a.C. Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est. El monument visible amida interiorment 1,70m de llarg, per 0.80 m d’ample, per 1.10m d’alçada màxima. Actualment el dolmen conserva 4 lloses de la seva cambra i passadís i la coberta de la cambra molt inclinada. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna i del peristàtil (conjunt de pedres situades al voltant del túmul per fer de mur de contenció o per a delimitar-ne el perímetre) de blocs ajaguts en resten testimonis visibles.
Seguim el breu camí fins arribar a una cruïlla i tornem a girar a l’esquerra fins la Pedra dreta de les Tres Finques. Ens trobem davant d’una llosa de grans dimensions (1.54m d’ample, 1.70m d’alçada aproximada i 50cm de gruix) i de morfologia arrodonida que es troba disposada de forma totalment vertical. La llosa es troba alineada en direcció sudoest-nordest. Durant els treballs d'excavació del 2011 es confirmà la intencionalitat antròpica de la seva disposició, però desconeixem la seva funcionalitat precisa, tot i que podria formar part de la capçalera d'una sepulcre similar al Dolmen dels Tres Peus.
Tornem al camí i just al davant tenim la següent estació del nostre recorregut, el dolmen dels Tres Caires, igual que l'anterior, està datat a l'època compresa entre el 3000 - 2500 a.C. Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. De túmul artificial de tendència circular i restes visibles del peristàlit. La seva entrada és orientada al sud. El monument visible amida interiorment 2.20m de llarg, per 0.80m d’ample, per 1m d’alçada màxima. Actualment, el dolmen conserva la seva cambra amb l’inici del passadís formats per 6 lloses i la coberta “in situ”. Vora les lloses de llevant hi ha caiguda una possible coberta del passadís i més lluny, vers migdia, una llosa potser d’aquest mateix passadís.
Rere aquests últim dolmen, trobem una fita creada amb pedres que ens indica el camí a seguir per passar pel Roquissar de la Serra d’en Cals, el darrer corriol i potser el més feréstec de tots els que hem trepitjat aquest matí.
El corriol fineix a la pista d’accés al mas Cals passant pel Camp de la Cadena i molt a prop d’aquest mas. Ara seguim cap al Camp de la Cadena (esquerra) a on fem parada per esmorzar i tot seguit emprenem el retorn pel camí de Fitor, una pista forestal que no té rés a veure amb la solitud del camí que hem fet d’anada...moltes bicis de muntanya, motos, cotxes i caminaires com nosaltres, transitaven (i amb tot el dret del món) per aquest camí.
Pista que ens retorna a fonteta on tenim els cotxes i on donem per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!