FONTETA - MAS ANGUILA - MAS CALÇ - PUIG D'EN CALÇ - TRES PEUS - 05-ABR-14

Avui sortim de Fonteta, tenim ganes de voltar per aquesta zona.
Som en Toni, la Cris, els Jordis i jo. Situats a Fonteta i preparats per fer camí, cap al Mas Calç.
El matí ens dona la benvinguda amb un Cel serè , d’un color blau com el Mar i algun núvol pintat per desfer la rutina.
El camí, ens porta poc a poc cap a la Creu dels Frares, Clic Clic pels que la nit no els fa por, poden descansar i descarregar el fardell.
No queda altre remei, amunt caminants, aixequeu les alforges , les espatlles tenses per suportar el pes del fardell . Algú es queixa, doncs que porti nomes el sarró, te un trau a l’esquena, ens l’ensenya , carai!! sembla un cosit fet per un cisteller.
Agafem el camí i arribarem al Revolt de l’estiu, lloc que em transporta aquells dies calorosos d’estiu, que sota els arbres i a prop de la riera, rèiem i descansàvem tot explicant anècdotes.
Quins temps aquells!, que, integrats a la natura , el temps treia el suc dolç de la tertúlia a la fresca d’una ombra.
Trobem una fita que ens diu que portem el camí correcte, doncs tenim el mas Anguila ven a prop.
Tot just trobem l’encreuament de camins de la Pujada Rossa, agafem el camí que ens portarà definitivament al mas Calç.
Fem una ullada des del camí i la vista ens porta aquella imatge majestuosa del mas Anguila, renovat i condicionat per habitar-lo.
Ens apropem a la riera, quina meravella, com corre l’aigua, ens agafen ganes de fer un bany, però esta massa freda. L’entorn ens sedueix de mala manera, CLIC CLIC , colors, textures, formes ens fan reflexionar de la bellesa que ens envolta.
Mirem cap al Cel i trobem aquelles pedres que formen el Roc del Duc, de difícil accés però de bellesa indubtable.
Caminem i deixem enrere la riera. Ja veiem el mas , però abans trobarem el Pou de Glaç, lloc de trobada dels carreters que ens porten el gel a casa per poder conservar els nostres aliments. Hola, saludem als treballadors del Pou. Clic Clic, animes gelades.
Fem un mos al costat del rierol, el camí ens ha fet agafar gana, Nyam Nyam.
OH Deu meu!! Quina bellesa de MAS, gran i majestuós, el Camí Ral passa just al davant. Durant segles ha donat repòs i avituallament als viatgers que feien anar aquesta via de comunicacions tant important. L’edifici, enmig d’una plana, respon a la necessitat d’explotar les valls internes de les Gavarres. Clic Clic és un no parar d’ànimes perdudes.
Avui no podem fer nit al mas, seguirem camí i omplirem les cantimplores d’aigua a la font del Roldó, llàstima esta seca, quins temps aquells que l’aigua brotava neta i fresca.
Direcció al puig d’en Calç, ens enfilem per donar el bon dia, i a vista d’ocell Clic Clic prenc les animes dels viatgers.
Envoltats de Dolmens, el Tres Peus, Serra de Calç, o d’indicis de civilització, parets de pedres que dibuixen estances i cambres on els homes i dones van fer la seva vida.
Valorem la tornada cap a Fonteta, i aprofitant les feines de neteja del bosc, agafem camí avall pel costat del la Riera del Jonquet, camí preciós, entre arbres i plantes, fins trobar el camí que ens portarà al celler. Esta ple de gent, les gerres corren per les taules, tothom canta i les dones amb el seus atractius cossos ens animen a entrar.
Tenim presa, un altre dia serà, Clic Clic animes perdudes pel vi i la disbauxa .
Direcció a la Vila, ens parem a saludar als treballadors dels forns de calç que estan al costat del camí, bon dia nois, alcen el cap per saludar però no deixen de treballar, la feina no s’acaba mai.
Un cop a Fonteta, agafem la diligencia que ens portaran a Corçà, descans dels caminants a la Fonda d’en Toni i la Mari, que ens te preparat unes esplèndides truites d’espàrrecs i espinacs collits del camp, i la Mari ens diu que els espinacs ens aniran bé per recuperar les forces.
Bon profit, companys de caminada.