FONTETA - MAS CALÇ

BARRACA EL FALGUERAR

BALMA DE LA CISTA DEL CLOT DEL LLORER

CAL EUSEBI ( ICC CAN SEBIO )

MAS ANGUILA

MAS CALÇ

MAS TEIXIDOR

CISTA DEL CLOT DE LLORER

DESCRIPCIÓ: Es tracta d’una cista amb túmul rectangular provista d’un túmul artificial de tendència circular amb possible cròmlech, actualment molt erosionat. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. El seu alineament longitudinal va del nord-est (3400) al sud-est (1600). La cambra amida interiorment 1'70 m de llarg, per 0'60 m d’ample, per 0'65 m d’altura màxima. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Actualment (5-V-89) la cista conserva “in situ” 6 lloses de pissarra de la seva cambra. No hi ha cobertes. Vers llevant hi ha lloses que poden haver estat del sepulcre. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna se’n conserven testimonis visibles, així com probables restes del cròmlech. MATERIALS ARQUELÒGICS: Esteva informa que ja el trobà excavat incontroladament. En la seva excavació no hi trobà res. CRONOLOGIA: Pel tipus arquitectònic del sepulcre, podem deduir que fou construït entre 3400-3000 aC.

CREU DELS FRARES

DOLMEN I BALMA DEL DOCTOR PERICOT

PERDONE-HO PER NO POSAR EL PUNT DE LA BALMA PERÒ NO MI CABIEN MES. ES FÀCIL DE TROBAR JA QUE ESTA SOTA DEL DOLMEN SEGUINT LA RUTA SENYALADA. Ús original del monument: Sepulcre megalític. Descripció: Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. La seva entrada és orientada al sud-est (150º +/- 5º). El monument visible presenta unes dimensions interiors de la cambra de 0.80m de llarg, 0.70m d’ample, 1.05m d’altura màxima. Destaca la documentació de cassoletes i reguerons sobre uns blocs de pedra de grans dimensions localitzats al sud d’aquest dolmen, a uns 5-6m aproximats de distància. Materials: L’excavació per Esteva/Tarrús s’hi trobà un ganivet de sílex de secció triangular i color marró i un disc de quars localitzat a l’interior de la càmera (Tarrús et al., 1990:59). No s’hi han recuperat restes de ceràmica ni restes antropològiques. Aquest últim fenomen devé una característica habitual als sepulcres megalítics estudiats a la zona de Fitor i que podria trobar relació amb la constitució geològica del terreny. Cronologia: Pel tipus arquitectònic, Tarrús et al. (1990) proposen que fou construït vers el 2700 i el 2200 aC. Notícies històriques: Fou identificat a l’any 1975 per Joan Botey i Serra seguint les indicacions del llavors pastor de cabres Joan Garriga i Sitjar. Lluís Esteva el va excavar conjuntament amb un nombrós equip de camp, i el va publicar l’any 1982 juntament amb Josep Tarrús. El nom que rep aquest sepulcre megalític es en honor al investigador dr. Pericot, que va morir durant el transcurs de l’excavació del dolmen fins al moment innominat. Intervencions: excavat per Luis Esteva a l’any 1979. Protecció: El dolmen va ser consolidat per Esteva desprès de la seva excavació. Segons les indicacions d’Esteva i Tarrús (1982) van consolidar les dues llosses que restaven en peu i varen reomplir el forat del centre de la càmera amb la mateixa argila, per manca de roca natural. Després van posar pedres fins 1.12 m de l’extrem superior de la llossa A. Fan una cobertura amb una capa de morter pòrtland; en total, uns 6cm. d’espessor. Després van posar més pedres petites entre el morter, i després van cobrir-ho tot amb més argiles.

ESTABLE DEL BURRO

FITA CAN ANGUILA 1856

FITA MAS VIDAL 1857 CARRETERA

FONT DEL ROLDOR

FORN DE CALÇ BOSC FOSC

FORN DE CALÇ GRAN

FORN NOU - FORN DE CALÇ

GORGA DE CAN CALÇ

LA PUJADA ROSSA

POU DE GLAÇ CAN CALÇ

POU DE CAL RECTOR

PUJADA DE LA CREU DELS FRARES

PUNT FOTO MAS ANGUILA

EL REVOLT DE L'ESTIU

RIERA DE LA MARQUETA

RODERA DE CARRO